El moviment Adolescència Lliure de Mòbils que va néixer fa mig any al barri del Poblenou de Barcelona s’ha constituït oficialment com a entitat per tenir més força en les seves reclamacions, entre les quals destaca la demanda d’un pacte social per endarrerir l’accés dels adolescents al primer ‘smartphone’. Aquesta edat seria de, com a mínim, els 16 anys segons les recomanacions d’experts. L’associació va néixer del neguit d’un grup de famílies i poc a poc s’ha estès per Catalunya. Aquest diumenge ha portat a terme una primera trobada per celebrar la constitució com a associació i posar en comú experiències. Els impulsors defensen escoles i instituts lliures de mòbils i per això asseguren que estaran amatents a les normatives impulsades.
Un dels portaveus de l’organització, Xavier Casanovas, ha explicat que el fet d’esdevenir associació els permetrà estar més organitzats a escala territorial i impulsar accions de manera coordinada. Els objectius però són els mateixos que quan va sorgir el moviment: un pacte social per endarrerir l’accés al primer mòbil. En segon lloc però expliquen que faran “seguiment” de les directrius que han dictat des del Departament d’Educació sobre els mòbils a l’escola.
En aquest sentit, Casanovas es mostra optimista i convençut que el curs vinent “hi haurà menys mòbils en infants i adolescents”. Tot i això, des del moviment lamenten que les directrius són generals pel que fa a secundària i seran els centres els que hauran d’acabar decidint. A més, ha afirmat que queda camí per recórrer i que on també s’hauria de regular és en l’àmbit de les grans empreses tecnològiques relacionades tant amb la tecnologia dels telèfons com de les xarxes socials. “Demanem una regulació més forta”, ha dit.
Casanovas ha dit que estaran també a l’espera de quines propostes puguin sortir del grup d’experts constituït a escala estatal. Ha afegit però que el que està clar és que “cal posar algun tipus de límit”.
Marina Fernàndez, també portaveu, ha afegit que la seva aposta és la del “principi de precaució”, de tal manera que els adolescents no tinguin el seu primer smartphone “fins que els beneficis no superin els riscos”. Fernàndez ha explicat que no hi ha una edat concreta per tenir aquest primer terminal però sí ha apuntat que els experts recomanen que no sigui abans dels 16 anys, ja que és quan els adolescents comencen a tenir les habilitats psicològiques necessàries per entendre què tenen a les seves mans.
Les famílies passen a l’acció
L’associació va fer fa uns mesos una enquesta entre 23.000 famílies que va posar de manifest que el 85% volien aquest pacte social. A més, un 60% de famílies de primària voldria endarrerir el primer mòbil als 16 anys com a mínim però la realitat és que més del 80% l’acabaven donat als 12 anys o menys. Aquesta diferència s’explicaria per la “pressió” sobre les famílies.
Durant la jornada diverses veus han parlat d’aquesta pressió. La Lali Pujol Valls ha explicat a l’ACN però que també es poden fer passes enrere. En el seu cas van donar el mòbil a la seva filla de 15 anys i després van pensar que ho havien fet massa ràpid i per això van decidir restringir-li l’accés. Ara no el porta ni a l’escola ni a les activitats extraescolars i també té horaris restringits a casa. Això però va acompanyat també d’una tasca d’exemplificació per part dels pares, que també intenten no fer un ús tan intensiu dels mòbils.
Pujol forma part d’un moviment de famílies que va sorgir al Masnou també amb la preocupació pel fet que socialment està estès donar el primer mòbil en el pas de primària a secundària. La Laura Oliva va tenir clar que no ho volien fer i, de manera informal, va ser una de les impulsores d’un grup de famílies que pensaven igual. “Quan comences a parlar te n’adones que no estàs sol”, ha manifestat. Al seu municipi han fet difusió de campanyes per exemple en contra de que es regalin mòbils per Nadal, així com xerrades i trobades per compartir experiències.
Oliva ha celebrat que poc a poc hi ha un entorn més favorable a endarrerir aquest accés als smartphones i es qüestiona més el paper de les tecnològiques.
