A Catalunya hi ha 769 famílies acollidores d’infants i joves menors d’edat desemparats i 135 famílies més ‘col·laboradores’, és a dir, que acullen a casa un infant els caps de setmana i almenys un mes durant les vacances. En total, són 904. A banda, hi ha 2.848 nens o adolescents que viuen en centres com els CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa), institucions per a la guarda i educació d’infants i joves de 0 a 18 anys. D’aquests, 276 tenen menys de 6 anys. Tots ells, tant els que viuen en centres com els que ho fan en famílies d’acollida, estan tutelats per la Generalitat. “Nosaltres actuem com si fos un fill més”, expliquen a l’ACN l’Alba Vilalta i l’Agustí Sangrà, veïns de Solsona i família col·laboradora que acull al Joan.
Són una de les 135 famílies que opten per la col·laboració, una modalitat d’acolliment a Catalunya que permet que infants i adolescents majors de 9 anys que viuen en centres residencials puguin passar els caps de setmana i períodes de vacances amb famílies que els acullen de manera estable i totalment altruista.
El director general de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA), Josep Maria Forné, exposa a l’ACN que el jove viu al centre i hi fa allà la seva vida acadèmica escolar mentre que el cap de setmana és acollit per la família. “El que justament busquem amb aquesta opció és que sigui un vincle reparador de la situació de desemparament”, relata. Segons ell, el que es busca amb la col·laboració és crear un vincle de “compromís, estima i amor” entre la família d’acollida i l’infant.
“Va ser com un amor a primera vista”
L’Alba i l’Agustí han forjat aquest vincle amb el Joan. Fa cinc anys i mig que conviuen temporalment amb ell, que entre setmana resideix al Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) de Vilanova de Bellpuig. En Joan va arribar a Solsona amb 11 anys -ara en té gairebé 17- i s’ha convertit en un membre més de la família. “Al principi no va ser fàcil perquè nosaltres ens havíem d’adaptar a ell i ell a nosaltres, però en Joan tenia moltes ganes de tenir una família i va ser com un amor a primera vista. Vam connectar molt bé”, ha explicat Vilalta.
De fet, la mare acollidora encoratja a altres famílies que s’estiguin rumiant fer algun tipus d’acollida que “es llencin a la piscina” i ho facin. Creu que és una experiència “molt enriquidora” i diu que a ells els ha aportat moltes coses. A més, considera que són uns nens que tenen molta necessitat d’estar amb una família: “Al centre estan molt bé, però la vida familiar és una altra cosa. A ells els agrada tenir aquest afecte individualitzat i aquesta dolçor que no tenen al centre”.
El director general de l’ICAA, Josep Maria Forné, també ho té clar. Segons ell, viure en un entorn familiar és “més favorable” pel desenvolupament de l’infant que es troba en situació de vulnerabilitat i destaca que l’acolliment és “molt important”.
Per la seva banda, l’Agustí Sangrà deixa clar que la relació amb el Joan no s’acabarà quan ell compleixi 18 anys. “Ell serà lliure de decidir”, admet, tot i que creu que continuaran tenint una relació perquè són “una família”. “Ell quan arriba a Solsona, arriba a casa. Se sent a casa i actua com si estigués a casa seva. Nosaltres, per la nostra banda, actuem amb ell com si fos un fill més”, descriu Sangrà. Preguntat sobre què passarà quan compleixi els 18 anys, el Joan ho té clar: continuarà anant a la seva segona casa de Solsona.
Gairebé 3.000 joves desemparats viuen en centres
Segons dades facilitades pel departament de Drets Socials a l’ACN, a Catalunya hi ha 769 famílies que acullen 922 infants i joves i 135 famílies més col·laboradores que acullen els caps de setmana a 146 infants i adolescents. Per contra, hi ha 2.848 joves desemparats que viuen en centres residencials, dels quals 276 són menors de sis anys. Per tant, calen més famílies d’acollida.
Per això, la Generalitat està fent un “esforç important” per augmentar les famílies d’acollida. Segons Forné, hi ha tres estratègies en marxa per aconseguir-ho: acompanyar millor les famílies i les entitats, diversificar les formes d’acollida i ampliar el concepte de mentoria. El director general subratlla que en l’acolliment, com que és la Generalitat qui té la tutela del menor, sempre hi ha un acompanyament a la família acollidora que s’intenta millorar. “Hi ha una relació directa de seguiment i si la família té alguna demanda o necessitat la pot traslladar”, afirma.
D’altra banda, sobre tipologies d’acolliment explica que actualment n’hi ha cinc: el d’urgència, simple, permanent, especialitzat i de col·laboració. En els primers tres casos la diferència ve marcada pel temps que es calcula que pot durar l’acollida. En la modalitat d’urgència, per exemple, la família acull un infant en el moment del desemparament a la família biològica i mentre l’administració avalua el seu cas i fa un diagnòstic per valorar què és el més adient per a l’infant.
En l’acolliment simple es considera que hi ha d’haver un treball amb la família biològica que permeti retornar l’infant amb els seus pares en un període de temps mentre que en l’acolliment permanent el temps d’acollida pot ser sine die i allargar-se fins que el jove compleixi els 18 anys. L’acolliment especialitzat és el que acull infants que, a més d’estar desemparats, tenen algun tipus de necessitat o trastorn que requereix certa especialització de cures per part de la família acollidora, sobretot en l’àmbit psicològic. I, finalment, la modalitat de col·laboració que és la dels caps de setmana i les vacances, com fan l’Alba i l’Agustí amb el Joan.
En paral·lel, la Generalitat ja està treballant amb un nou tipus de mentoria que no té res a veure amb l’acollida, però sí amb la vinculació amb un jove o infant que visqui en un centre per fer-li de “mentor” o de referent. Inicialment, la mentoria s’adreçava als migrats sense referents familiars, però ara es vol ampliar el ventall.
