L’Audiència de Lleida ha confirmat la sentència del jutjat d’instrucció 1 de Lleida i absol un policia espanyol acusat de lesions lleus per haver ferit amb la seva defensa a la zona maxil·lar una dona que protegia l’Escola d’Adults Joan Carles I de Lleida, durant les votacions de l’1-O del 2017. La Sala eximeix de responsabilitat l’agent perquè “complia el seu deure” i entén que la seva reacció va ser “instintiva”, “absolutament comprensible” i “proporcionada”.
Aquesta no és la primera absolució d’un policia espanyol per les càrregues de l’1-O. Al juliol de 2018 es va absoldre un altre agent d’una presumpta agressió a un home a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Lleida, en aquell cas, per falta de proves. Pel que fa a l’actuació a la Mariola, l’acusació particular va recórrer la sentència absolutòria del jutjat en considerar que l’agent no va actuar en l’exercici de les seves funcions sinó mogut per una “reacció colèrica i de càstig” als participants en la concentració. Afegeix, a més, que no hi havia necessitat d’usar la violència perquè no era la missió de l’agent dissoldre o impedir la protesta sinó la de protegir els seus companys que intentaven entrar al centre. A més, considera que l’agent va utilitzar la força d’una manera “desproporcionada i incontrolada” ja que fins i tot va colpejar amb la porra un company seu que intentava evitar que continués pegant.
L’acusació particular demanava una multa de 4.500 euros per un delicte lleu de lesions amb els agreujants d’ús d’instrument perillós i abús de superioritat i que indemnitzés amb 200 euros la dona per les lesions patides i amb 800 euros més per danys morals. El judici va tenir lloc el 17 de juliol de 2018 i el policia va declarar per videoconferència.
El fiscal, en canvi, va sol·licitar l’absolució del denunciat en entendre que concorria l’eximent d’actuar en compliment d’un deure o en l’exercici legítim d’un dret, ofici o càrrec, ja que l’agressió es va produir com a “resposta a un atac previ” i podia concórrer així mateix l’eximent d’actuar en legítima defensa. Així mateix, l’advocat de la defensa va demanar l’absolució assenyalant que no hi havia intenció d’atacar sinó de defensar-se.
Segons l’Audiència, que ha confirmat l’absolució del jutjat d’instrucció 1 de Lleida, el denunciat va actuar com a agent de l’autoritat en el dispositiu policial i per tant la seva actuació s’emmarcava en l’exercici de les funcions pròpies del seu càrrec, garantint la seguretat dels seus companys i la seva integritat física. A més, la Sala afegeix que, segons les gravacions, els agents van treballar en un context “hostil”, amb nombroses persones que els cridaven i insultaven i que algun dels concentrats va arribar puntualment a provocar incidents “violents”, segons recull la sentència.
És per això, segons la Sala, que aquest context justificava l’ús de la força en moments puntuals en què fos necessària, com ho va ser quan va rebre una “agressió d’origen desconegut”. La sentència recull que l’agent es trobava d’esquenes i l’agressió podia ser percebuda com un perill per a la seva integritat o per la d’altres membres del cordó policial. L’escrit recull que l’impacte d’una motxilla al seu casc va fer que reaccionés de manera “instintiva”, girant-se i “intentant crear un espai de seguretat”, el que qualifica de “comportament absolutament comprensible”. Conclou que l’agent va fer ús de la força de manera “proporcionada” a la gravetat de l’agressió que acabava de rebre ja que la seva actuació es va traduir en “una única lesió de caràcter lleu”.
