El jutjat penal 4 ha absolt l’activista antifeixista acusat de llançar una cadira a un agent dels Mossos d’Esquadra durant les mobilitzacions del 6 de desembre passat contra un acte de Borbònia i Vox a Girona. L’activista s’enfrontava a 15 mesos de presó per un delicte d’atemptat a agent de l’autoritat i a pagar 175 euros pels danys causats a una càmera que duia el mosso. El cas va arribar a judici el 23 d’octubre. La sentència conclou que “no ha quedat acreditat” que fos l’acusat qui va tirar la cadira contra la línia policial i subratlla que, al judici, l’agent “no va ser capaç d’identificar fefaentment” l’activista com el responsable del llançament.
Els fets es remunten a la manifestació antifeixista del 6 de desembre a Girona contra un acte organitzat per Borbònia, que comptava amb el suport de Vox, per commemorar els 40 anys de la Constitució espanyola. La Plataforma Antifeixista Gironina va convocar la manifestació per mostrar el rebuig a la presència de l’extrema dreta a la ciutat.
La manifestació va acabar amb dues càrregues dels Mossos d’Esquadra, que havien blindat el perímetre interior de la plaça U d’octubre de 2017 amb un fort dispositiu de la Brigada Mòbil (Brimo) i l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO).
La segona, va ser a l’encreuament entre el carrer Eiximenis i Jaume I on alguns manifestant van llançar cadires de la terrassa d’un bar contra els agents. El 23 d’octubre, el penal 4 va jutjar Musta Lackhar per, suposadament, haver tirat una de les cadires que va impactar contra un mosso i va provocar desperfectes a una càmera que duia l’agent.
La sentència declara provat, tal com ell mateix va reconèixer al judici, que l’activista va participar en la manifestació antifeixista però conclou que “no ha quedat acreditat” que fos la persona que va llançar la cadira que va trencar la càmera.
“Ens trobem davant de versions contradictòries entre els agents actuants i l’acusat però és que, a més, el testimoni presencial dels fets no ha pogut identificar correctament l’acusat en l’acte de judici”, recull la sentència que afegeix que, per aquest motiu, existeixen “dubtes” que obliguen a dictar una sentència absolutòria.
En concret, el jutjat exposa que l’agent contra qui va impactar la cadira “no va ser capaç d’identificar fefaentment l’acusat com la persona responsable del llançament” declarant, al judici, que “segurament era ell perquè té una cara molt semblant”. “No l’identifica degudament”, afegeix la sentència.
Per això, el jutjat conclou que “no pot entendre’s acreditat que l’acusat cometés el delicte d’atemptat del qual l’acusaven” i l’absol.
