Els temps canvien i Colacao ha decidit passar el drap de la pols a la lletra de la seva icònica cançó, sens dubte un dels anuncis de més èxit de la història de la publicitat a l’Estat.
L’exercici de posar de costat les dues versions ens mostra que, de la versió original en cauen les referències racials i dels quatre esports esmentats (futbol, natació, ciclisme i boxa) en desapareixen el ciclisme i la boxa.
I en la versió nova hi ha el no massa reeixit intent de buscar continuïtat malgrat el canvi, amb la primera frase “Hay cosa que nunca cambian”; fer esment que el cacau és un producte “natural”; fer servir un llenguatge suposadament jove i modern, “no hay nada que mole tanto”, i fer lloança de la llibertat “prepáralo como quieras, como el tuyo no hay dos”.
I a la part de l’esport és on hi trobem la igualtat de gènere amb “futbolistas y nadadoras”, tot plegat per acabar incidint el que publicitàriament és el més destacable (no oblidem que tot això és una operació publicitària) que són els grumolls del producte.
Aquí en teniu l’anunci original, retrat d’una època i una veritable peça de museu:
