Continua la persecució lingüística a la Catalunya del Nord. El Tribunal Administratiu de Montpeller jutjarà els ajuntaments d’Elna, Els Banys, Portvendres i Tarerac, a la Catalunya del Nord, per haver canviat el reglament municipal per poder debatre en català als plens municipals.
El tribunal els ha convocat dimarts al matí després de rebutjar elevar al Consell Constitucional la petició d’Elna per tal que es pronunciés sobre aquest afer. Davant aquesta ofensiva contra la diversitat lingüística, el Col·lectiu 2 d’Abril i entitats com el Casal de Perpinyà, Òmnium Catalunya Nord i l’Aplec han convocat una concentració de suport a la prefectura de Perpinyà dilluns al vespre i una altra a Montpeller coincidint amb la celebració del judici.
Un municipi pioner
Elna es va convertir el mes d’abril passat, fa gairebé un any, en el primer municipi nord-català a adoptar la decisió de permetre debatre als plens en català. L’Ajuntament va aprovar –amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l’oposició- canviar el punt 19 del reglament intern del consistori per permetre intervenir a les sessions en català.
La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es vulguin expressar en aquesta llengua ho puguin fer sempre que després es tradueixi al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es facin actes escrites en català, la traducció al francès “destaqués” per damunt del català. La decisió es va prendre arran d’un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent d’alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català. Després d’Elna, diversos municipis com Els Banys, Portvendres i Tarerac van fer canvis normatius similars.
La denúncia del prefecte
Poc després d’aprovar el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta a l’alcalde d’Elna i també als altres consistoris demanant-los que fessin marxa enrere i retiressin la modificació. Els ajuntaments, però, es van mantenir ferms i el prefecte va dur el cas davant del Tribunal Administratiu de Montpeller, que ha citat els alcaldes d’aquests municipis per dimarts que ve. A l’escrit que va fer arribar al Tribunal Administratiu, el prefecte demanava que s’anul·lés la modificació del reglament perquè considera que el consistori d’Elna es va excedir en les seves funcions i que és “il·legal”.
L’argumentació del prefecte girava entorn de la premissa que l’única llengua oficial de la república francesa és el francès i que, des del punt de vista constitucional, la utilització d’una llengua “regional en el si d’una assemblea deliberativa no sembla que estigui fonamentada”.
Una República “indivisible”
El prefecte, a més, citava els dos primers articles de la constitució on es diu que “França és una República indivisible” i que “la llengua de la República és el francès” i citava algunes resolucions judicials en les quals se’ls donaria la raó. També feia referència a una llei del 1539, 250 anys abans de la creació de la República francesa i 120 abans del Tractat dels Pirineus, segons la qual es “consagra” la llengua francesa en l’àmbit jurídic.
Al setembre, Elna va decidir fer un pas més posant-ho en mans de la justícia. El consistori va presentar una qüestió prioritària de constitucionalitat per tal que el Constitucional francès dirimís, però el Tribunal de Montpeller va rebutjar elevar la petició.
