Els convocats per la Falange han demanat la il·legalització dels partits independentistes
Desenes d’ultres s’han concentrat aquest dilluns al vespre davant la seu de la Generalitat a Madrid amb motiu del desè aniversari de l’assalt a la llibreria Blanquerna. La concentració, convocada per la Falange, tenia com a reivindicació la “il·legalització dels partits separatistes” i la defensa de la unitat d’Espanya. Els representants de la Falange han titllat la seu de la Generalitat de “cova de lladres separatistes, assassins d’Espanya i mantinguts del sistema” i han criticat la negociació de partits estatals amb l’independentisme.
Il·legalitzaran abans els partits independentistes que els feixistes ?
El cap estatal de la Falange, Norberto Pico, ha defensat que els 14 condemnats per l’assalt són “patriotes” i ha criticat que se’ls condemnés mentre que l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont està “fugat”.
També ha intervingut un dels 14 assaltants, Manuel Andrino, que ha denunciat el que, a parer seu, va ser una persecució dels “gossos de presa” del sistema. Al final de cada intervenció, els manifestants han cridat ‘Arriba Espanya’ i han fet la salutació feixista. En acabar l’acte també han cantat el ‘Cara el sol’.
Entre les consignes que donava la Falange prèvies a la concentració per les xarxes socials, hi havia no portar banderes ni pancartes sinó limitar-se a agafar les que reparteixi l’organització. Aquestes duien les consignes de ‘Visca la unitat d’Espanya’.
També demanaven no improvisar càntics ni parlar amb la premsa -sinó convidar a parlar amb membres de la Falange- i a no respondre a insults ni provocacions i a mantenir l’ordre.
L’assalt va tenir lloc l’11 de setembre del 2013 i no va ser fins al desembre de 2021, més de vuit anys després, que van començar a entrar a presó alguns dels 14 responsables. D’aquests, la majoria va sortir en semillibertat menys de quatre mesos després d’ingressar a presó.
Entre els motius que van fer que triguessin anys a entrar a presó és que els condemnats van encadenar recursos i peticions d’indult per ajornar el compliment de les condemnes. A més, el Tribunal Constitucional anul·lar la primera sentència que es va dictar contra ells, la qual cosa va suspendre l’execució de la pena.
El Tribunal Suprem va emetre el juliol de 2020 una de nova que condemnava els ultradretans a penes d’entre 2 anys i 7 mesos i 2 anys i 9 mesos de presó.
