115.000 persones segons la Guàrdia Urbana, mai compte bé els independentistes, 800.000 segons els organitzadors, han participat aquest Onze de Setembre a la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Barcelona sota el lema ‘Via Fora’. L’acte ha començat a l’hora simbòlica tradicional de les 17.14 h des de quatre punts de la ciutat, la Ciutat de la Justícia, l’Escola Proa, l’Estació de Sants i Hisenda. Cadascuna de les columnes estava batejada amb un dels noms “dels valors fonamentals que tindrà la República Catalana: llibertat, llengua, país i sobirania”. Les quatre columnes han seguit els seus itineraris fins arribar a la plaça Espanya, on han confluït i on hi ha hagut el final d’acte amb els parlaments de les entitats participants.
La manifestació de l’any passat va congregar 150.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 700.000 segons els organitzadors, en un esdeveniment que va estar marcat per l’absència d’ERC, molesta per les crítiques de l’ANC a l’acció dels partits.
Aquest any les quatre manifestacions han estat encapçalades per les entitats de la societat civil, i posteriorment s’hi han ajuntat, tot i que no al capdavant, representants dels partits polítics, ERC entre ells, en una mostra que el clima ha canviat en relació a l’esdeveniment de l’any passat.
Totes quatre marxes han transcorregut sense incidents i en poc més d’una hora han confluït al punt final, a la plaça Espanya, on han format un mosaic a partir de les pancartes que encapçalaven cadascuna d’elles on es podia llegir ’11S, per la independència, via fora’. Val a dir que l’ANC ha rebatejat l’espai com a plaça 1 d’octubre, com a reivindicació del referèndum d’autodeterminació del 2017.
L’acte polític final a la plaça Espanya ha consistit en discursos de la mateixa ANC, així com d’Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i el Consell per la República.
Sota el lema ‘Via Fora’, la manifestació de la Diada ha transcorregut pels carrers de Barcelona amb la voluntat, segons els organitzadors, d’exigir “que es faci efectiva la independència” de Catalunya al Parlament i per “demostrar que la repressió de l’estat espanyol” no “aturarà” el moviment. També per tornar a “visibilitzar internacionalment” l’existència d’un “conflicte nacional” amb l’Estat coincidint amb el semestre en què Espanya exerceix la presidència rotatòria del Consell d’Europa.
La columna anomenada Llibertat ha sortit des de la Ciutat de la Justícia per mostrar el “rebuig” al poder i a la “imposició” de la justícia espanyola a Catalunya, així com per donar suport als “més de 4.000 represaliats polítics” a Catalunya. Aquesta columna ha transcorregut des de la Gran Via fins a la plaça Espanya.
La columna llengua ha sortit des de l’Escola Proa, al barri de la Bordeta, Fundada el 1966 en ple franquisme. Un indret simbòlic atès que aquesta escola catalana i de pedagogia activa es va posicionar com a alternativa a l’ensenyament oficial de l’època, “plantant cara al règim”. Ha començat pel carrer de Gavà, ha girat a l’esquerra pel carrer del Moianès i s’ha adreçat pel carrer de la Creu Coberta fins a la plaça Espanya.
La columna País ha sortit des de la plaça dels Països Catalans, davant l’estació de Sants, i ha comptat amb la capçalera principal. Aquesta part de la manifestació tenia l’objectiu de denunciar la manca de finançament a la infraestructura ferroviària, entre d’altres, de l’Estat. Ha circulat pel carrer de Tarragona fins arribar a plaça Espanya.
Finalment, la columna Sobirania ha sortit des de la plaça de Letamendi, davant l’Agència espanyola d’Administració Tributària, per denunciar “l’espoli fiscal de més de 18.000 milions d’euros que pateix cada any Catalunya per part d’Espanya”. També tenia l’objectiu de defensar altres aspectes de la independència econòmica, la terra i la pagesia. Ha començat al carrer d’Aragó, ha girat a l’esquerra cap al carrer de Muntaner i ha enfilat la Gran Via fins a la plaça Espanya.
Les quatre columnes han avançat de manera eminentment festiva i han arribat a plaça Espanya una mica més tard del previst, acompanyades durant el transcorregut per manifestacions de caire lúdic com ara exhibicions castelleres o batucades.
