L’Advocacia de l’Estat ha demanat tres anys i mig de presó i set d’inhabilitació per a Josep Maria Jové per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre però no ha fet cap acusació contra Lluís Salvadó, segons ha avançat ‘eldiario.es’ i han confirmat a l’ACN fonts de Moncloa. Pel que fa a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, reclama un any d’inhabilitació.
La fiscalia, en canvi, demana set anys de presó per a Jové i 32 anys d’inhabilitació i sis anys i tres mesos de presó i 27 anys i tres mesos d’inhabilitació per a Salvadó. Les dues parts sí que coincideixen en l’acusació de Garriga. L’Advocacia de l’Estat atribueix a Jové un delicte de malversació i un altre de desobediència greu. A la consellera l’acusa només d’aquest últim.
En el seu escrit, l’Advocacia de l’Estat acusa Jové d’haver ordenat i autoritzat les despeses relacionades amb l’organització de l’administració electoral, en concret els relatius a la distribució de les notificacions del nomenament dels integrants de les meses electorals del referèndum i de les targetes censals a través de l’empresa Unipost, amb càrrec al Departament de la Vicepresidència i Economia, amb un import de 193.899.,93 euros.
També l’acusa d’haver portat a terme la tramitació per a l’autorització de la transferència del Fons de Contingència, per un import de 3.430.000 euros, instada pel Departament de Presidència, “cooperant de forma imprescindible en l’ordenació de les despeses de publicitat institucional del referèndum”.
Pel delicte de malversació li demana els tres anys i mig de presó i cinc anys d’inhabilitació, i pel de desobediència reclama dos anys més d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros. A més, l’Advocacia insta a deduir testimoni al Tribunal de Comptes per a “l’establiment i reclamació definitiva de les quantitats desviades”.
Pel que fa a la consellera Garriga, l’acusa de desobediència greu i li demana un any d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros. Jové era en el moment dels fets secretari general del Departament d’Economia, i tenia al seu càrrec Salvadó com a secretari d’Hisenda i Garriga com a directora de Serveis.
ERC ha situat l’acusació de l’Advocacia de l’Estat dins la “causa general” contra l’independentisme. Els republicans reiteren que fer un referèndum “no és un delicte sota cap Codi Penal”, després que aquest supòsit quedés “explícitament despenalitzat” l’any 2005. ERC “constata” que la judicatura “continua segrestada per la dreta i l’extrema dreta espanyoles” i veu “evident” que “el conflicte polític continua vigent”.
Amb tot, també posa de relleu que les penes que demana l’Advocacia de l’Estat són menors a les de la Fiscalia, fet que atribueix a la reforma del Codi Penal. A parer d’ERC, el posicionament de l’Advocacia de l’Estat “confirma” que la interpretació de la malversació d’altres instàncies “és arbitrària, tendenciosa i retorçada”. Així, la formació acusa el Tribunal Suprem i la Fiscalia d’obviar “de manera flagrant” la voluntat del legislador.
És, des del punt de vista del partit, el que ha passat aquest mateix dimarts amb el posicionament emès pel jutge del Suprem Pablo Llarena, que insisteix en una interpretació “maliciosa i parcial” de la malversació per acusar els sobiranistes a l’exili. ERC condemna aquest posicionament. Per a Esquerra, aquestes altres instàncies “perpetuen la voluntat repressiva dels aparells de l’Estat”. En aquest sentit, els republicans consideren que la reforma del Codi Penal va causar un “conflicte intern” al sí de l’Estat que “deixa al descobert les costures del règim del 78”.
