La Terra Alta ha commemorat el 84è aniversari de la Batalla de l’Ebre, una de les batalles més sagnants i cruentes de la Guerra Civil. “Avui recordem i reivindiquem les víctimes de la Guerra Civil, però especialment les de la Batalla de l’Ebre, on vam perdre gairebé tota una generació del nostre país. Més de 10.000 baixes entre ferits, morts i desapareguts, pràcticament tot joves”, ha assenyalat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que també ha defensat tirar endavant “amb el màxim consens parlamentari” la nova llei de memòria democràtica. “Una llei moderna que refon, actualitza i millora totes les lleis existents al nostre país en aquesta matèria i que posa el focus en la lluita antifeixista”, ha justificat Ciuró.
L’acte, que tradicionalment se celebra a la Cota 705 de la Serra de Pàndols —on es troba el Monument a la Pau— s’ha hagut de traslladar al Casal Municipal la Pianola de Pinell de Brai, davant el risc d’incendi forestal. L’homenatge ha estat organitzat per l’Ajuntament del Pinell de Brai, el Consell Comarcal de la Terra Alta i el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE). A més de la consellera de Justícia, hi ha intervingut l’alcaldessa del Pinell de Brai (Terra Alta), Eva Amposta, un dels supervivents de la Lleva del Biberó, Salvador Farrés, i un grup de joves del camp de treball del Pinell de Brai.
Com a demòcrates, tenim el deure que la memòria arribi als més joves perquè coneguin la història sense tergiversacions. Des de @justiciacat, ja treballem en una llei moderna que actualitzi totes les lleis existents en aquesta matèria i que posi el focus en la lluita antifeixista. pic.twitter.com/2rJ5BW3rC9
— Lourdes Ciuró 🎗 (@lciuro) July 24, 2022
Aprofitant la presència dels representants dels joves del camp de treball de Pinell de Brai, Ciuró ha destacat la importància de difondre i promoure el coneixement de la història a les noves generacions per evitar “tergiversacions interessades” i “que fets com aquells es repeteixin”. “En memòria democràtica no hi pot haver llei de parts, ja prou que durant dècades hem hagut de conviure amb una història oficial que poc tenia a veure amb la història real”, ha etzibat Ciuró.
Salvador Farrés, membre de la Lleva del Biberó
El manresà Salvador Farrés i Oliveres va pertànyer a la Lleva del Biberó. Va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà el 27 d’abril de 1938, amb 18 anys. El primer contacte amb la batalla de l’Ebre va ser als boscos de l’alt Pallars on va entrar al cos de sanitaris. Del Pallars va anar a Serós i d’allà a Móra la Nova, Tivissa i la Bisbal de Falset. Aquí la seva feina fou localitzar i recollir ferits i morts, i també va haver de treballar a intendència buscant menjar pels masos.
Al Priorat el van fer presoner i el van enviar al camp de concentració d’Astorga (Lleó), on va estar tres mesos fins que li arribà l’aval que havia demanat per carta a la seva família, amb data del 25 de gener del 1939. Del camp en va sortir l’11 de març de 1939, però se’l van quedar per fer de soldat, aquesta vegada del bàndol franquista.
Destinat a la Corunya, posteriorment el duen a Àvila i a Ciudad Real en el marc de les preparacions per a l’assalt definitiu a Madrid, però s’acaba la guerra i torna a Galícia, on estarà uns anys a la caserna de Pontevedra. Finalment, va ser llicenciat el 5 d’octubre del 1945.
