Fa 45 anys el govern d’Unidad Popular de Salvador Allende a Xile va ser derrocat per una conspiració. El líder marxista era el primer al món en arribar al poder gràcies a unes eleccions. La seva via democràtica cap al socialisme va estar marcada per una desestabilització programada per l’oligarquia, per tal de fer-lo fracassar.
El 1970 Allende va guanyar les eleccions generals a Xile per un estrat marge. L’assassinat del General apolític René Schneider, va provocar la solidaritat de la Democràcia Cristiana, que va donar suport a el govern d’Unidad Popular. D’aquesta manera començava la revolució de “empanada y vino tinto”.
Els poders econòmics del país austral no van tardar a actuar. Finançats pels EUA, com s’ha reconegut a posteriori, es llençaren a una campanya de desestabilització econòmica, que xocava amb les mesures reformistes i progressistes de l’executiu d’Allende. El clima polític es va anar tensant fins que l’11 de setembre les forces armades del país van sortir al carrer i van prendre La Casa de la Moneda, el centre del poder polític de Santiago de Xile, comandats per el traïdor Augusto Pinochet. Salvador Allende s’hi havia refugiat armat amb els seus seguidors més fidels. En l’últim discurs ofert pel legítim president, es va dirigir als xilens en aquests termes:
“El procés social no desapareixerà perquè desaparegui un dirigent. Podrà endarrerir-se, es podrà allargar, però al final no es podrà aturar. Companys, estigueu atents a les informacions als vostres llocs de treball, que el company President no abandonarà al seu poble ni el seu lloc de treball. Romandré aquí a La Moneda fins i tot si em costa la meva pròpia vida”.
