Gairebé 500 accidents amb ferits a l’AP-7 fins a l’agost, un 28% més que abans de la fi dels peatges
L’AP-7 va registrar 462 accidents amb ferits entre el gener i l’agost aquest any, segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT) obtingudes per l’ACN via transparència. La sinistralitat a l’autopista va a l’alça, ja que la xifra és un 3% més alta que en el mateix període del 2023, i d’un 28% més que en els primers vuit mesos del 2019, l’últim any no pandèmic abans de la fi dels peatges. Amb tot, els accidents amb morts han caigut de nou a quatre en l’últim lustre. Les hores de retencions a la via ja sumen més de 5.000 enguany, superant així en un 50% les de tot el 2019. El SCT atribueix les xifres a l’augment del trànsit derivat de la gratuïtat de les autopistes, però afegeix que alhora la sinistralitat encara ha baixat més a altres vies.
Les retencions sumen més de 5.000 hores quan en tot el 2019 no van arribar a les 4.000
El nombre d’accidents amb víctimes de qualsevol grau a l’AP-7 era de 370 entre el gener i l’agost del 2019, una xifra que va caure els dos anys següents, coincidint amb la pandèmia. El 2022, ja amb l’autopista gratuïta, va ressorgir fins als 451 sinistres en el mateix període, i la xifra s’ha estabilitzat a l’alça tant l’any passat (457) com el 2024 (466). Si bé l’any 2019 la sinistralitat a aquesta via suposava el 18% del conjunt de la xarxa viària, la proporció ha superat el 20% coincidint amb la fi dels peatges.
Els accidents greus, que van comportar o bé ferits greus o víctimes mortals, també han experimentat un repunt, ja que en els primers vuit mesos del 2019 se’n van registrar 21. En els tres anys d’ençà de la fi dels peatges sempre n’hi ha hagut més –aquest any la xifra ha arribat a 30. No obstant, els incidents que han resultat amb morts eren 9 el 2019, es van elevar a 17 el 2022, però han caigut fins als 4 de gener a agost d’aquest any –el valor mínim en l’últim lustre.
Més hores de retencions i cues més llargues
D’altra banda, amb dades dels tres primers anys justos després que es pugessin les barreres de pagament, el 31 d’agost del 2021, les retencions també han patit un augment en aquesta via: les caravanes es van allargar durant 3.776 hores a l’AP-7 en el total de l’any 2019. La xifra va ser similar fins la fi dels peatges, quan la paciència dels conductors va haver d’augmentar; el 2022 la xifra s’elevava a 5.918 hores, creixia l’any següent fins a les 6.473 hores i tot apunta que enguany encara en seran més. Entre el gener i l’agost, la via ràpida ja en sumava 5.622, apropant-se al total de l’any passat i superant en gairebé un 50% els 12 mesos del 2019.
La llargada mitjana de cada retenció també ha crescut els últims anys, ja que dels 3,28 quilòmetres fa cinc anys s’ha passat als 3,53 quilòmetres enguany, en la línia de tot el període posterior a la fi del pagament per fer servir la via.
L’AP-7 i la C-33, “especialment afectades” tres anys després que s’obrissin les barreres
Trànsit explica a l’ACN que l’augment de la sinistralitat i de les retencions, “provocades pels mateixos accidents o per mera manca de capacitat de la via”, són conseqüència del creixement de l’afluència de vehicles a l’AP-7. Segons la mateixa font, una part dels conductors que circulaven per altres vies ara ho fan per l’AP-7 i la C-33, que estan “especialment afectades” per aquests canvis de ruta. Tant és així que la mitjana de vehicles lleugers que passen per la via en el punt quilomètric 169,2, a l’alçada de Martorell, era d’uns 80.000 cada dia el 2019, una xifra que no ha parat de pujar des de l’inici de la gratuïtat, fins als 106.196 de mitjana diària.
Amb tot, indiquen que els incidents provocat per l’augment del trànsit “són de menys gravetat que si passessin a alguna de les vies alternatives”. A més, diuen que paral·lelament la sinistralitat ha caigut en aquestes vies alternatives, i que ho ha fet en més proporció que la pujada registrada a l’autopista.
El SCT afegeix que el trànsit ha pujat al conjunt de l’AP-7, però en el tram central ha caigut –sobretot de pesants–, “degut a que un cert flux dels vehicles provinents del nord i amb destí Barcelona ara agafen la C-33”. Les dades ho confirmen, ja que en el punt quilomètric 146,5, a Barberà del Vallès i entre la C-58 i la C-33, la mitjana de vehicles lleugers registrats cada dia és de 136.161 aquest any, uns 50.000 menys que fa cinc anys. En el cas dels camions i similars, la caiguda és molt més pronunciada, ja que de pràcticament 72.000 cada dia s’ha passat a menys de 20.000.
