Les eleccions a la presidència del Gobierno que se celebren el pròxim 28 d’abril es decideixen a nombrosos escenaris, i el de les xarxes socials no és menor. Aquest univers, que pot quedar relativament lluny per a l’electorat de determinada franja d’edat, agafa una presència molt important en altres, sobretot a la dels joves. Per això, els gabinets de campanya compaginen els missatges en formats tradicionals amb altres més actuals i atractius per a una generació que ha convertit el telèfon mòbil en apèndix habitual. En són prova, per exemple, l’espot polèmic que el PP ha difós a través de les xarxes sobre els viatges de Pedro Sánchez a bord de l’avió oficial, o el que emulava la careta d’entrada de la popular sèrie ‘Joc de Trons’.
Els quatre partits majoritaris tenen presència a les xarxes socials més populars, com són Twitter, Facebook i Instagram. A banda, disposen de canals a altres xarxes menys destacades com pot ser Flickr, on pengen galeries fotogràfiques amb més o menys regularitat. També són a YouTube, totes amb canal propi, una finestra a través de la qual, durant la campanya, retransmeten en directe tots els mítings que fan arreu de la geografia espanyola.
La reina de les xarxes és Twitter, i en aquesta categoria, el rei és un republicà convençut, Pablo Iglesias. S’hi va apuntar el juny del 2010, quan encara es tenia poca experiència amb el poder real d’aquest mitjà, i des d’aleshores ha fet 20.800 piulades. El segueixen 2.270.000 usuaris i ell en segueix 2.813. El compte de Twitter de Podem té 1.360.000 seguidors.
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, disputa la corona de Twitter a Iglesias tot i que a força distància. Té 1.100.000 seguidors i segueix 2.567 usuaris. Des del gener del 2010 ha fet 54.900 tuits. El compte oficial de Cs té 512.000 seguidors, i ha fet 130.000 piulades des del gener del 2009.
A poca distància hi ha Pedro Sánchez. El candidat del PSOE té un milió de seguidors i segueix 6.124 usuaris. Des de l’agost del 2009 ha fet 25.100 tuits. Com en els altres dos casos, el compte personal de Sánchez supera el del partit, que té 665.000 seguidors, segueix 13.600 usuaris i ha fet 95.800 piulades des del juny del 2009.
L’últim candidat a Twitter dels quatre partits majoritaris és Pablo Casado. És l’únic cas en què el compte oficial del partit supera el del seu líder. Casado té 230.000 seguidors, mentre que el partit en té 701.000. Casado segueix 4.440 usuaris i des del març del 2012 ha fet 11.000 tuits.
Finalment, cal destacar també el paper de Vox, partit que segons les enquestes té moltes possibilitats d’entrar al Congrés dels Diputats. El seu líder, Santiago Abascal, té 206.000 seguidors a Twitter, mentre que el compte oficial del partit en té 229.000.
A Instagram, domina Abascal
En canvi, a l’altra gran xarxa social de l’espectre 2.0, Instagram, qui domina el panorama és, precisament, Vox. Els números, val a dir, són molt menors que a Twitter en tots els casos. El líder del partit d’extrema dreta té 208.000 seguidors a la xarxa enfocada principalment a la difusió de fotografies. El compte de Vox en té 241.000.
Després el segueix Rivera, el canal de fotos del qual és seguit per 168.000 usuaris. En aquest cas, es torna a repetir l’esquema segons el qual el compte del líder supera el del partit. L’Instagram de Ciutadans té 78.300 seguidors.
A Podem, els números estan més frec a frec. El compte personal de Pablo Iglesias té 130.000 seguidors, mentre que l’oficial del partit en té 118.000. Pedro Sánchez en té 117.000, i el compte del partit 46.200. I tanca la llista Pablo Casado amb 108.000 seguidors, mentre que el partit en té 61.500.
YouTube, canal de televisió
YouTube és una altra finestra social que els partits no abandonen. En aquest cas, s’utilitza d’una manera diferent, ja que totes les formacions l’aprofiten per retransmetre en directe tots els mítings que duen a terme arreu de la geografia espanyola durant la campanya electoral. És un canal de televisió accessible que, a banda d’emetre els directes, durant els quals els usuaris poden comentar en temps real el que estan veient –i sovint són carn de canó del fenomen ‘hater’-, permet emmagatzemar els vídeos per a visionats posteriors.
En nombre de seguidors, un paràmetre potser menys decisiu en aquesta xarxa social, torna a dominar el panorama Vox, amb 120.152 usuaris. En segona posició apareix Podem, amb 79.977, seguit de Ciutadans, amb 39.418, del PSOE, amb 17.012 subscriptors, i del PP, amb 14.426.
Facebook, Whatsapp, Spotify
Una altra de les xarxes socials on tots els partits tenen presència és Facebook, tot i que potser darrerament aquesta plataforma ha perdut la brillantor de temps anteriors. Cada partit omple els murs respectius amb els missatges que també ha difós per les altres xarxes -que inclou cartells, comentaris o vídeos- o amb notícies que els respectius equips consideren destacables.
És novetat en aquestes eleccions les llistes de distribució a través de Whatsapp, una aplicació que, des de molts entorns, també es considera xarxa social. Aquest canal té el valor afegit que és l’usuari qui s’hi ha d’apuntar si vol rebre les notícies del partit. Un acte de voluntarietat que els partits no passen per alt.
De fet, aquesta i la resta de xarxes han estat objecte de polèmica per l’ús que en poden fer els partits i per la possible vulneració dels drets dels usuaris en matèria de privacitat. El Tribunal Constitucional està estudiant la qüestió a partir d’una reclamació del Defensor del Poble. Per exemple, l’Agència Estatal de Protecció de Dades alerta que els partits no haurien de poder accedir al llistat ‘M’agrada’ de Facebook o Instagram d’algú que els hagi fet arribar les dades de contacte, per crear, a partir d’aquesta informació, un perfil de les opinions polítiques de l’usuari.
Finalment, i en un to més desenfadat, cal destacar que els partits també han creat llistes musicals a la xarxa social Spotify, per amenitzar la campanya entre míting i míting. També és cert que alguns usuaris creen llistes de temes que prefereixen escoltar abans que les promeses dels polítics.
