El 2022 ha estat l’any de la mort de nombroses personalitats dels Països Catalans com l’arquitecte Ricardo Bofill, el músic Pau Riba, la cantant Núria Feliu, el monjo benedictí Josep Massot. També han dit l’últim adeu l’escriptor Vicenç Pagès Jordà, el dramaturg Joan Ollé, el periodista Àngel Casas, el dissenyador de moda Antoni Miró, l’escriptora Maria Antònia Oliver i l’exsíndic d’Aran Carlos Barrera.
Entre les morts a escala internacional més mediàtiques, destaca la reina d’Anglaterra Elisabet II, el president del Parlament Europeu David Sassoli; Mikhaïl Gorbatxov, últim president de l’URSS i la recent pèrdua del papa emèrit, Benet XVI.
Repàs del 2022
4 de gener L’empresari Ramon Miquel i Ballart, fundador i president de Miquel Alimentació Grup, moria als 95 anys.
5 de gener Mor el polític Antoni Dalmau, que va ser president de la Diputació de Barcelona i vicepresident del Parlament.
11 de gener Mor als 65 anys el president del Parlament Europeu, David Sassoli. El periodista i polític italià exercia el càrrec des del juliol del 2019. Era un veterà al Parlament Europeu, on va arribar l’any 2009 com a cap de files del Partito Democratico (PD).
14 de gener Mor l’arquitecte Ricardo Bofill als 82 anys. Se’l considera un dels urbanistes catalans més influents i reconeguts de l’àmbit internacional.
15 de gener Mor Jordi Maluquer, escriptor, periodista i crític musical. Va fundar i dirigir el diari ‘Avui’, i actualment era vicepresident de Ràdio Associació de Catalunya.
3 de febrer Mor el dissenyador de moda Antoni Miró als 74 anys. Va crear el seu segell l’any 76 i va ser reconegut amb la Medalla FAD i la Medalla d’Or de les Belles Arts.
10 de febrer Mor Maria Antònia Oliver als 75 anys. L’escriptora mallorquina va rebre el 2016 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
22 de febrer Mor l’il·lustrador Miguel Gallardo, creador de Makoki i de la novel·la gràfica ‘María y yo’. Es va distingir per la tasca de sensibilització i normalització de l’autisme, per la qual va obtenir el Premi Serra d’Or. Havia publicat a ‘La Vanguardia’, ‘Ara’, ‘Herald Tribune’ o ‘The New Yorker’.
22 de febrer Mor l’expresident de la Cambra de Barcelona Antoni Negre i Villavecchia. Va ser un dels màxims impulsors per fer de la Llotja de Mar la seu corporativa de l’entitat.
6 de març Mor Pau Riba als 73 anys d’un càncer de pàncrees. Músic, poeta i escriptor, va ser autor d’una vintena de discos, entre els quals ‘Dioptria’ (1971), considerat la primera referència del rock en català i el millor àlbum del segle XX en aquesta llengua. A finals dels seixanta va crear el Grup de Folk amb Jaume Sisa i Jaume Arnella.
18 de març Mor als 93 anys el tenor Bernabé Martí, vidu de Montserrat Caballé. Retirat dels escenaris des del 1985, havia actuat en òperes com ‘Carmen’ o ‘Rigoletto’.
20 de març Mor als 98 anys Raimon Carrasco, fundador de Demòcrates i expresident del Barça. Fill de Manuel Carrasco i Formiguera, va rebre la Creu de Sant Jordi el 2013.
24 de març Mor l’exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán. Va ser condemnat per malversació de fons públics durant l’època de Felipe González.
1 d’abril Mor el bisbe de Girona Francesc Pardo als 75 anys. Portava més de tretze anys al capdavant de la diòcesi. El Papa Benet XVI el va nomenar el 16 de juliol del 2008 i va prendre possessió del càrrec a mitjan octubre d’aquell mateix any.
7 d’abril Mor l’exsíndic d’Aran Carlos Barrera. Havia ocupat el càrrec en dues etapes, del 1995 al 2007 i del 2011 al 2019.
13 d’abril Mor l’advocat i exdiputat del PP al Congrés Jorge Trías Sagnier. L’exparlamentari va ser el denunciant dels papers de Bárcenas.
24 d’abril Mor als 80 anys el monjo benedictí, filòleg i historiador Josep Massot, premi d’honor de les Lletres Catalanes. El religiós, natural de Mallorca, va ser fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura. Va rebre el premi Crítica Serra d’Or el 1993 i la Creu Sant Jordi el 1996.
30 d’abril Mor als 91 anys la mestra i matemàtica Maria Antònia Canals, referent de la renovació pedagògica. Va ser cofundadora de l’Associació de Mestres Rosa Senat i Creu Sant Jordi el 2006.
21 de juny Mor l’arquitecte Jordi Bonet als 97 anys. Va ser director i coordinador de les obres de la Basílica de la Sagrada Família del 1985 al 2012.
3 de juliol Mor Peter Brook als 97 anys, un dels directors de teatre més influents del segle XX. Nascut a la Gran Bretanya va desenvolupar gran part de la seva carrera a França.
11 de juliol Mor l’exministre de Cultura José Guirao als 63 anys. Va formar part de l’executiu de Pedro Sánchez entre 2018 i 2020.
22 de juliol Mor la cantant Núria Feliu als 80 anys. En els més de 40 discos que va enregistrar va interpretar temes de jazz, boleros i cuplets, així com cançons populars catalanes, peces de musicals nord-americans i versions de poetes catalans.
7 d’agost Mor Eliseo Aja, expresident del Consell de Garanties Estatutàries. Havia exercit de professor de Dret a la UB i la UdL.
11 d’agost Mor als 89 anys el dibuixant francès Jean-Jacques Sempé, autor d”El petit Nicolàs’.
20 d’agost Mor als 94 anys l’advocat, polític i activista cultural Josep Espar Ticó. Va fundar el diari ‘Avui’, la revista ‘Cavall Fort’ i va ser un dels pares de Convergència Democràtica de Catalunya.
27 d’agost Mor l’escriptor i crític literari Vicenç Pagès Jordà als 58 anys. Nascut a Figueres el 1963, va guanyar la Biennal de Barcelona el 1989 i el 1997 va publicar la novel·la ‘Carta a la reina d’Anglaterra’. El 2013 va rebre el Premi Sant Jordi d’Òmnium Cultural per ‘Dies de frontera’ i la Generalitat el va distingir amb el Premi Nacional de Cultura l’any 2014.
30 d’agost Mor el dramaturg i director teatral Joan Ollé als 66 anys. Va ser cofundador de la companyia Dagolll Dagom. Des del 1980 era professor de l’Institut del Teatre (IT), però l’any 2021 en va ser apartat per acusacions de presumptes abusos a alumnes, que ell sempre va negar.
30 d’agost Mor als 92 anys Mikhaïl Gorbatxov, últim president de l’URSS. Va ser l’artífex de la reestructuració econòmica de la unió soviètica coneguda com a ‘perestroika’.
2 de setembre Mor als 88 anys l’exjutge Lluís Pascual Estevill, exvocal del CGPJ i condemnat per corrupció. En l’etapa prèvia a la magistratura havia dut la defensa de Jordi Pujol en el cas Banca Catalana.
8 de setembre Mor la reina Elisabet II, la monarca més longeva del Regne Unit. La cap de la Commonwealth va traspassar als 96 anys a la residència d’estiu d’Escòcia. Va regnar l’illa britànica durant més de 70 anys, superant el rècord de la seva rebesàvia la reina Victòria.
10 de setembre Mor el propietari de Torrons Vicens, Àngel Velasco, als 73 anys.
26 de setembre Mor el catalanòfil japonès Ko Tazawa, responsable de la traducció d’obres com ‘Tirant lo blanc’. Va rebre el premi Ramon Llull el 2019 i la Creu Sant Jordi el 2003.
1 d’octubre Mor el periodista i presentador Àngel Casas als 76 anys. Icona televisiva i pioner del ‘talk show’ a Catalunya, feia anys que arrossegava problemes de salut, que va recollir en la publicació del llibre de relats llargs ‘L’Agonia de Bakunin’ (Univers). Els seus programes ‘Àngel Casas Show’ i ‘Un día es un día’ es van convertir en cita obligada durant anys de mítiques estrelles de Hollywood.
17 d’octubre Mor als 82 anys Claudio Biern Boyd, el pare de ‘D’Artacan’ o ‘Willy Fog’. Havia estat directiu de l’RCD Espanyol.
2 de desembre Mor als 78 anys l’exdiputat de CiU Jaume Camps i Rovira. Llicenciat en dret, va ser membre del Parlament durant set legislatures consecutives.
10 de desembre Mor Llorenç Soldevila, escriptor, professor i estudiós de la literatura catalana. Era autor de la ‘Geografia literària dels Països Catalans’ i especialista de l’obra de Verdaguer, Pla i Rodoreda.
29 de desembre Mor Ambler Moss als 85 anys, el diplomàtic estatunidenc enamorat de Catalunya, que va lluitar pel reconeixement del català i el dret a l’autodeterminació dels catalans.
29 de desembre Mor Arata Isozaki, arquitecte japonès i autor del Palau Sant Jordi i el pavelló de Palafolls.
31 de desembre Mor el papa emèrit, Benet XVI, als 95 anys. El ‘rottweiler de Déu’ va tenir un papat marcat per un catolicisme conservador i per polèmiques diverses com els abusos sexuals o la corrupció a l’Església. A Catalunya serà recordat perquè va ser el papa que va convertir la Sagrada Família en basílica.
