Pedro J li pregunta: Es sentiria responsable si dintre de 10 anys, Catalunya inicia un procés de ruptura amb l’estat?
La resposta de tot un estadista i president del Govern Espanyol, el mateix que va prometre el apoyaré… Dintre de 10 anys, Espanya serà més forta, Catalunya estarà més integrada i vostè i jo ho viurem”. La predicció del profeta ha fet figa, l’estadista president del govern espanyol ja va fer fallida al no complir la seva promesa amb l’estatut i ha fet fallida respecta a la previsió de Catalunya.
També cal reconèixer la visió política de l’actual director de El Español, – el digital amb més audiència a l’estat espanyol- la pregunta feta fa 10 anys té recorregut, l’encerta més Pedro J, que el president Zapatero.
La pregunta va en la línia de les prediccions que va deixar escrites un dels grans catalans universals, Alexandre Deulofeu i Torres, un empordanès de soca-rel que va escriure una magna obre, “La Matemàtica de la història.”
Deulofeu va predir l’any 1977 en el seu llibre «La segona onada imperial a Europa», la possible independència de Catalunya l’any 2029 en base a les seves teories de la Matemàtica de la Història.
Dins de cada civilització es donen alternativament tres períodes amb etapes de fragmentació de 650 anys i d’unificació territorial de 1050 anys. I dins d’aquesta etapa d’unificació sorgeixen progressivament els imperis que, de mitjana, duren 550 anys. (Veure vídeo explicatiu). La unió dels regnats dels Reis Catòlics el 1479, deu anys després del seu casament, és el tret de sortida a l’Imperi espanyol que hauria d’acabar aproximadament 550 anys després, és a dir el 2029.
La dissolució total de d’Imperi espanyol es preveu pel 2029. Encara haurem d’esperar 10 anys?
No necessàriament. Els imperis duren de mitjana 550 anys. Per tant, com a tal mitjana, l’espanyol pot durar-ne 540, 543 o 539. La previsió de desfeta de l’Imperi rus , configurat en la seva darrera etapa en l’URSS, es va avançar 9 anys, del 2000 al 1991. El cas espanyol ja es situa en un marge d’error de només l′1,8%, som a l’any 540 dels 550 de mitjana.
La independència de Catalunya està garantida, segons la Matemàtica de la Història?
No. La independència de Catalunya és un resultat plausible en tant que la metròpoli de Madrid perd tot el seu poder. Com s’articularà la part dissolta de la Península Ibèrica és una incògnita. Pot ser a base d’estats independents, o d’unes quantes federacions o una confederació total o parcial de l’extint Estat espanyol, potser fins i tot amb Portugal…Lògicament, per formar part d’una confederació, per exemple, abans cal ser independent. En qualsevol cas serà Catalunya qui decideixi la fórmula, però amb supervisió alemanya implícita o explícita.
