11 dones al dia de mitjana van ser víctimes de violència sexual l’any 2023 a Catalunya. Així ho recull el balanç fet per Mossos d’Esquadra amb motiu del 8-M, que indica que el cos policial va investigar l’any passat 3.759 denúncies per delictes contra la llibertat sexual, fet que representa un increment de prop d’un 34% respecte de l’any anterior. En l’àmbit de la parella, les denúncies per violència masclista també van incrementar un 10,7%, passant de 15.154 fets denunciats a 16.789. Així mateix, també en l’àmbit de la parella, els delictes sexuals van elevar-se un 33,5%. L’any passat, a Catalunya, 13 dones van ser assassinades per la seva parella, quatre més que l’any anterior. De les 13, només una havia denunciat el seu feminicida.
Les dades presentades per Mossos d’Esquadra arriben amb motiu del Dia Internacional de la Dona, que se celebra el 8-M. El cos policial ha presentat un balanç dels delictes per violència de gènere comesos a Catalunya el 2023, amb especial atenció a les denúncies interposades.
En total, 4.027 dones van ser víctimes de delictes contra la llibertat sexual l’any passat, fet que resulta en 11 dones víctimes de violència sexual al dia de mitjana. Pel que fa als fets investigats, el cos de policia va investigar 3.759 denúncies per aquest tipus de delictes, el que suposa un increment de gairebé el 34%. En una atenció als mitjans de comunicació, la portaveu dels Mossos, Montserrat Escudé, ha defensat que l’augment de denúncies “no necessàriament significa que hi hagi un augment de la violència sexual”. “Es deu a molt factors i un dels quals és saber on hem d’actuar, la prevenció nostra”, ha afegit. Segons la portaveu, en contextos d’oci les violències més greus “s’han desplaçat fora” d’aquests. “Continuem tenint violències sexuals, però són, des d’un punt de vista penològic, menys greus, cosa que no vol dir que no impactin en la víctima de manera gravíssima”, ha indicat.
Víctimes de violència masclista en l’àmbit de la parella
El 2023 les denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella van incrementar un 10,7%, passant dels 15.154 fets als 16.789. En concret, 17.051 dones van ser víctimes de violència perpetrada per la seva parella, fet que suposa un augment del 9% en comparació al 2022. I, concretament, les denúncies per violència sexual en aquest àmbit van augmentar un 33,5%
Des del cos de Mossos d’Esquadra, la portaveu Montserrat Escudé ha admès que les violències en el si de la parella “són extremadament complicades de detectar”. Escudé ha recordat que “generalment” no impliquen o requereixen violència física, sinó que es concreta en molts altres mètodes, com és el xantatge emociona o l’extorsió. “S’ha de fer molta pedagogia, perquè hi ha molt mite i estereotip en aquesta qüestió”, ha subratllat.
Del total de víctimes ateses per violència masclista en l’àmbit de la parella, el 95,7% eren dones majors d’edat (16.320), mentre que les menors d’edat van representar el 4,3% restant (731). En aquest cas, es va detectar una disminució de les víctimes menors d’edat del 14,60%. Tanmateix, les franges d’edat amb més incidència són entre 31 i 40 anys amb un 31,3%, seguida de la d’entre 41 i 50 anys (24,6%) i la de joves de 21 a 30 a anys (24,6%). L’edat mitjana de les dones que denuncien una situació de violència de gènere és de 36 anys. I, en menor mesura, un 1,8% de les dones que presenten denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella són del col·lectiu de persones grans de 65 anys o més (285).
En el cas de la violència masclista en l’àmbit familiar, les denúncies interposades van arribar a 3.843, el que suposa un augment del 7,1%. En concret, es van registrar 4.508 víctimes, un 6% més que l’any anterior.
13 feminicidis el 2023: en més de la meitat dels casos l’entorn de la víctima coneixia la situació de violència
L’any passat van ser assassinades 13 dones per violència masclista en l’àmbit de la parella a Catalunya, el que suposa un increment d’entorn el 45% respecte del 2022, quan van ser assassinades 9 dones. Segons el balanç dels Mossos, la mitjana d’edat de les víctimes durant és de 39,5 anys.
El cos policial detalla que en el 46,20% dels feminicidis l’entorn de la víctima tenia coneixement de la situació que estava patint. En aquest sentit, la portaveu de la policia posa el focus en el paper de les famílies: “Cal continuar treballant en aquest entorn, però sent conscients també de la dificultat que suposa per ells”. De les 13 dones assassinades en mans de la seva parella, només 1 havia denunciat prèviament el seu feminicida. Cap de les víctimes disposava de mesures judicials ni policials de protecció. “La denúncia continua sent un factor de protecció i s’ha de promoure”, ha reiterat Escudé. En el 38,5% de les víctimes tenien fills menors d’edat.
Entre els factors de risc, el cos assenyala el trencament de la relació. Precisament, les dades fetes públiques per Mossos d’Esquadra apunten que en el 30,8% dels casos coincideix que la víctima havia trencat la relació o havia manifestat que volia trencar-la.
Així mateix, la violència psicològica era manifesta en el 77% dels casos i, en aquest sentit, Escudé ha alertat que la majoria dels processos de violència masclista que acaben en feminicidi o en violència física comencen amb violència psicològica.
El 61,50% dels autors havia exercit, a més de violència psicològica, violència física cap a les seves parelles, i en el 7,7% dels casos, a més de la violència psicològica i física, també es va donar violència sexual. Només en un cas el feminicida havia estat denunciat per parelles anteriors.
Creixen els trencaments de condemnes com les ordres d’allunyament
El 2023 els Mossos d’Esquadra van realitzar 7.676 detencions relacionades amb violències masclistes en l’àmbit de la parella, el que suposa un increment de l’11,3% respecte de l’any 2022 (6.897). En total es van fer 32 detencions de menors, tres menys que l’any 2022.
La franja d’edat d’homes autors de delictes en l’àmbit de la violència de gènere (investigats i detinguts) amb major percentatge és la de 31 a 50 anys i representen un 60,1% del total dels autors de delictes de violència de gènere.
En l’àmbit de la violència masclista en el si de la família, els fets denunciats van suposar la detenció de 1.677 persones, arribant a un increment del 8,82% respecte a l’any 2022 (1.541). Les detencions de menors van caure un 18,42%, passant de 62 a 76, i les detencions de majors d’edat van ser de 1.615, el que va representar una pujada del 10,24%.
Preguntada per les dades de trencament de condemnes com les ordres d’allunyament, Escudé ha afirmat que és una dada que creix i que obliga el cos a estar “molt amatent”. “Buscant el perfil d’agressors que reiteradament fan trencaments de condemnes, que indica una actitud de “m’és igual” i que des d’un punt de vista de la gestió del risc, s’ha de treballar”, ha admès.
La incorporació de dones als Mossos d’Esquadra arriba al 23% i es converteix en el cos policial amb més presència femenina de l’Estat
D’altra banda, Mossos d’Esquadra també ha presentat amb motiu del 8-M les dades de presència femenina al cos policial. El 2023, la incorporació de dones als Mossos d’Esquadra va arribar al 23% del total, fet que va situar com el cos amb més presència femenina de l’Estat. Concretament, en els darrers quatre anys, s’han incorporat 500 dones més, passant de la xifra de 3.720 Mosses d’Esquadra que hi havia l’any 2020 a les 4.200 d’enguany.
Tanmateix, l’actual 23% de presència de dones situa la Policia de la Generalitat encara lluny de les policies de països com Lituània o Letònia (40% de dones); Països Baixos, Suècia i Estònia (al voltant del 35%); o Anglaterra, Escòcia, Noruega, Bèlgica i Xipre (més del 25%).
Segons dades del cos, la 36a promoció del curs de formació bàsica per a policies ha estat la promoció on s’han incorporat més dones de la història, amb un 38,5%. Així mateix, el cos ha passat en els darrers anys de tres a set dones comissàries, la qual cosa suposa el 30% del total de persones en màxim rang de comandament dels Mossos d’Esquadra actualment en actiu.
Tanmateix, actualment només el 13,5% són dones comandaments repartides en les diferents categories policials. En aquest sentit, la portaveu dels Mossos d’Esquadra, Montserrat Escudé, afirma que un dels objectius que persegueix la feminització del cos és el de revertir l’actual situació pel que fa a la quota de comandaments de mosses per arribar a assolir una representació paritària d’homes i dones a tots els nivells jeràrquics de les estructures. “El greu desequilibri actual és fruit dels estereotips socials, així com d’una discriminació històrica”, sentencia Escudé.
