Més de 200 establiments dels 2.000 que hi ha a Manresa no tenen el rètol en català i, per tant, incompleixen la Llei de política lingüística, que els obliga a tenir-lo. Aquesta és la principal dada que recull l’estudi de la Taula per la Llengua, després que una trentena de voluntaris hagin pentinat durant dos mesos els 400 carrers de Manresa, un a un, per comprovar la retolació dels establiments. L’estudi també constata que la situació és especialment greu en establiments nous que obren a la ciutat i en grans cadenes. Els impulsors han entregat els resultats a l’Ajuntament per reclamar-los que moguin fitxa i entomin la supervisió de la retolació. “Tenim la sensació que no es vetlla prou”, lamenta Jaume Puig, d’Òmnium.
Per Jaume Puig, representant d’Òmnium Bages Moianès, aquesta dada encaixa amb la percepció que tenen del “relaxament” de les administracions que han de vetllar pel compliment de les lleis, també les que fan referència a les polítiques lingüístiques. “La llei diu que hi ha d’haver un mínim en català”, una situació que, segons Puig, això no passa en ciutats com Manresa. Segurament, “no és de les pitjors”, admet, però creu que és un bon àmbit per prendre consciència de la feina que cal fer encara.
L’estudi posa el focus en la retolació exterior. S’ha detectat que la majoria dels 245 establiments comercials que incompleixen la llei tenen els cartells en castellà i alguns també en anglès. “Ens sembla que quan s’obre un establiment no s’insisteix prou en què han de respectar la llei, no hi ha aquest control”, assenyala. I posa un altre exemple: hi ha cadenes multinacionals que no fan servir el català. “I això vol dir que ningú els ha informat i d’això ens queixem; si abans anàvem bé, ara estem retrocedim per això hem volgut fer aquesta campanya”, remarca.
Per això apel·len directament l’Ajuntament perquè faci aquesta feina de supervisió. Si no, alerta Puig, “el català perd pistonada i els catalanoparlants hem de poder exercir els nostres drets i l’administració hi ha d’ajudar”. Les competències de control del compliment del català correspondrien al Consell Comarcal el Bages. Alguns ajuntaments com Vic o Girona han demanat que siguin ells els que facin aquesta supervisió i demanen que Manresa també segueixi el seu exemple.
Puig també alerta d’una altra tendència: “Molta gent creu que parlar en castellà és una deferència envers moltes persones, però si no mantenim el català a tot arreu hi ha el perill que la llengua es vagi minoritzant”. És per això que defensa que la retolació és una bona manera de respectar-la. En aquest sentit, recorda que la llei va molt més enllà i assegura que el client ha de poder ser atès en aquesta llengua en tots els àmbits, ja sigui l’escrit, l’oral o fins i tot els contractes.
La Montserrat Fontanet, propietària d’una botiga centenària de Manresa, afirma que manté el català per norma general. Queden molt lluny aquells temps, recorda, en què els clients li deien ‘háblame en cristiano que no te entiendo’, però admet que encara hi ha molta feina a fer.
“El català és una entitat pròpia, si perdem la llengua ho perdem, la llengua és el tot, la cultura, la vida, la tradició”, afirma. Durant tots aquests anys darrere el taulell ha vist com el castellà ha anat guanyant terreny.
Quan l’atenció al client passa per davant de la llengua
Altres persones, en canvi, consideren que quan estàs de cara al públic la prioritat és donar un bon servei. Miquel Ventura, net de Montserrat Fontanet, és la cinquena generació que porta el negoci. “Si són persones grans o de fora que parlen castellà, no tinc la sensació que m’ho imposen i automàticament em passo al castellà, ho faig de forma automàtica”, explica. Per Ventura, quan tens un establiment s’intenta que “tothom estigui content i si això significa parlar en castellà, a vegades es fa”.
Una opinió que també comparteix Montserrat Frita, propietària d’un altre establiment de Manresa. Assegura que parlen en català als clients i que també es passen al castellà si el client l’utilitza. “Ho he fet sempre, m’ho han ensenyat a casa, que quan estàs de cara al públic, t’has d’adaptar”, afirma. Alguns cops sí que s’ha trobat que algun client demana explícitament a altres clients que s'”acostumin” a parlar en català. “Però no és el mateix que ho diguin ells que jo que estic darrere el taulell i que es pot ofendre més”, assenyala.
Aquesta és la primera vegada que es fa un estudi d’aquesta magnitud i els impulsors no descarten fer-ne d’altres en àmbits com els serveis públics que contracta l’Ajuntament. “En l’àmbit de l’esport, per exemple, hi ha molta feina a fer”, explica Jaume Puig.
