ACN Barcelona – Francisco de Zurbarán, Eugènia Balcells, Marcel·lí Antúnez i Mario Armengol són alguns dels artistes protagonistes de la programació del MNAC per a l’any 2025. El museu, amb l’horitzó de la seva propera ampliació, ha explicat que “intensifica encara més el procés de repensar-se de forma crítica”, a través de les seves col·leccions, les obres d’art i els artistes, treballant en un projecte i un nou model de museu. Pepe Serra, director del MNAC, ha dit que les propostes del programa del 2025 són “opcions de risc”, que van pel marge i aporten “una visió crítica”. Serra ha destacat que l’objectiu és que el museu respongui al seu temps i porti al límit la condició de servei públic.
En una trobada amb mitjans, el director del MNAC ha explicat que “en el context d’una oportunitat de poder culminar el projecte de Folch i Torres i que el MNAC desplegui la creació artística del país sense limitacions cronològiques, aquest esforç per representar críticament el museu i el propi MNAC s’accelera”.
Serra ha dit que tot es fa en col·laboració i “l’única manera és que el MNAC cedeixi sobirania i poder i adquireixi altres rols de connexió i punts de trobada i els projectes es desenvolupin amb independència i la voluntat crítica”.
<strong>‘Nous relats. Noves històries’</strong>
El MNAC ha dividit la programació en diversos apartats, el primer, Nous relats. Noves Històries’. En aquest context, Serra ha ressaltat la mostra ‘Zurbarán (sobre) natural’, que es podrà visitar del 20 de març al 29 de juny del 2025 a la Sala Temporal T1. El MNAC, el Musée des Beaux Arts de Lió i el Museum of Fine Arts de Boston col·laboren en aquesta exposició que reunirà per primera vegada les tres versions de ‘La visió de sant Francesc pel Papa Nicolau V’, una obra cabdal de Francisco de Zurbarán (1598-1664).
L’obra que conserva el MNAC ha estat sotmesa a un procés de restauració que ha permès recuperar el seu aspecte original. Aquesta exposició mostrarà també com l’obra de Zurbarán arriba a la contemporaneïtat i la situarà en relació a obres d’artistes contemporanis amb els quals s’aprecia una continuïtat en la síntesi formal i l’aspiració espiritual, com ara Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Aurèlia Muñoz, Marta Povo i Antoni Tàpies. Els comissaris seran Joan Yeguas, conservador d’art del Renaixement i barroc del MNAC i Àlex Mitrani, conservador d’art contemporani del MNAC.
El Museu presentarà a la Sala Oval una gran instal·lació en vídeo de l’Eugènia Balcells (Barcelona, 1943). Creada a la ciutat de Nova York entre els anys 1980 i 1982, ‘From the center’ és “una obra fonamental tant en la trajectòria de l’artista com en la història del vídeoart”. Per la seva qualitat i importància en la perspectiva històrica de l’art contemporani català, la Generalitat l’ha adquirida recentment per a la col·lecció Nacional d’Art Contemporani i forma ja part de les col·leccions del MNAC. La Sala Oval acollirà la mostra del 8 de maig al 14 de setembre de 2025.
Marcel·lí Antúnez convertirà la Sala Oval del MNAC en una instal·lació de gran format que mostrarà més de deu anys de creació conjunta entre l’artista i diverses comunitats i col·lectius d’arreu del país. El MNAC ha descrit que es tractarà d’una instal·lació que celebrarà la natura, la comunitat i l’art com a experiències utòpiques i compartides. ‘Campament Marcelàxia Col·laborativa’ arribarà al desembre del 2025 a la Sala Oval.
<strong>‘El museu és present. La guerra’.</strong>
El següent apartat és ‘El museu és present. La guerra’. Una de les mostres és ‘Tinta contra Hitler’ que presenta a Barcelona l’únic artista català que va treballar per a la propaganda britànica i dels aliats durant la Segona Guerra Mundial. Del 1941 al 1945, el català Mario Armengol Torrella (Sant Joan de les Abadesses, 1909 – Nottingham, 1995) va dibuixar uns 2.000 ‘cartoons’ o caricatures al servei del Ministeri d’Informació britànic contra el Tercer Reich i l’Eix per a publicar-los en diaris i revistes de països aliats de Londres i neutrals, de Nova Zelanda a Haití. Una mostra que arriba a la Sala Temporal 1 del 8 de maig al 14 de setembre de 2025.
L’altra mostra és ‘Sim, el dibuix i la guerra’ a la tardor de 2025. L’artista José Luis Rey Vila (Cadis, 1900 – París, 1983), més conegut com a Sim, va deixar “un dels testimonis més vius del drama de la Guerra Civil, concretament a Barcelona”. En la línia d’exposicions i projectes dedicats al conflicte, s’exposaran gairebé un centenar de dibuixos d’aquest artista realitzats durant la Guerra Civil, que han estat recentment adquirits pel Museu Nacional. Es tracta de creacions d’una gran qualitat i expressió, i que recullen escenes d’una gran cruesa que mostren els efectes de la guerra en tota la seva magnitud.
<strong>’Museu i memòria'</strong>
El MNAC en col·laboració amb el Museu de l’Exili, MuME, presentaran del 8 de maig al 14 de setembre de 2025, l’exposició ‘Francesc d’’A. Galí. El mestre invisible’. Francesc d’Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880-1965), autor de les pintures de la cúpula que corona el Palau Nacional, va ser, ha destacat el museu, “una de les figures més rellevants de l’art català de la primera meitat del segle XX”.
A partir de la informació històrica del Museu i de les recerques dutes a terme, el MNAC presentarà a la tardor de l’any que ve al públic, per primer cop, un conjunt d’obres del seu fons que provenen del dipòsit realitzat pel SDPAN, el Sercicio de Defensa de Patrimonio Nacional franquista, creat el 1938. Un altre mostra és ‘La força del desplau. Arxiu GAE’, un projecte de Nora Ancarola.
<strong>’Noves prioritats, noves jerarquies'</strong>
En l’apartat ‘Noves prioritats, noves jerarquies’, en total s’exposaran 21 obres, de les quals 13 són d’artistes dones, sovint fora del cànon o poc conegudes. Aquesta nova exposició permetrà fer visible la funció de l’art com a resistència al franquisme i el paper central de la dona en els camps estètic, emocional i polític. En aquest context, una altra intervenció és ‘Strappo. No pas per atzar cau el patriarcat’.
<strong>Gòtic</strong>
El MNAC estrenarà una nova presentació d’algunes de les sales d’Art Gòtic, ara que es compleixen quinze anys de la darrera, inaugurada l’any 2010. El projecte pretén actualitzar els coneixements de les obres de la col·lecció i presentar-les “amb una museografia renovada i adequada als nous temps, amb noves lectures i aproximacions des d’una perspectiva temàtica”.
La selecció de peces posarà l’accent en qüestions com “la varietat de tipologies de les obres, la diversitat de relats que se’n deriven o la divulgació dels grans artistes del període, la majoria encara massa desconeguts fora d’àmbits acadèmics”.
<strong>2024</strong>
El 2024 el MNAC ha participat en 12 projectes expositius, dels quals 5 pertanyen a institucions i museus de la Xarxa. En total, el MNAC ha prestat 82 obres per aquests projectes i 60 obres han estat depositades al museu.
