ACN Brussel·les – El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha admès que una eventual retirada del suport militar de Washington a Kíiv complicaria la situació al camp de batalla. “Seria difícil -per la UE- donar suport a Ucraïna sense l’ajuda dels Estats Units”, ha afirmat a la seva arribada al Consell Europeu que se celebra a Brussel·les. Els 27 es reuneixen aquest dijous amb el líder ucraïnès amb l’objectiu d’assolir una posició “madurada” davant l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Així, Zelenski ha fet una crida a mantenir la “unitat” transatlàntica: “Necessitem aquesta unitat per aconseguir la pau”. Al seu torn, el president del Consell Europeu, António Costa, ha avisat que en la guerra de Rússia està en joc el dret internacional.
A la seva arribada a l’última reunió de l’any entre els 27, Zelenski, que intervingut acompanyat de Costa, ha subratllat que Ucraïna “necessita” la unitat entre Washington i Brussel·les per poder derrotat el president de Rússia, Vladímir Putin. “És molt important per nosaltres per aconseguir la pau, només junts podem acabar amb la guerra de Putin”, ha subratllat.
En aquest sentit, Costa ha promès suport permanent a Kíiv i ha assegurat que la Unió Europea “treballarà” amb el govern de Zelenski “per guanyar una pau justa i duradora”. “La guerra no és només sobre Ucraïna o Europa, és també sobre el dret internacional, i aquest ha de prevaldre i la invasió ha de ser derrotada”, ha afirmat el líder europeu a l’arribada a la seva primera cimera de caps d’estat i de govern dels 27 des que va assumir el càrrec l’1 de desembre passat.
<strong>“Massa aviat” per negociacions de pau</strong>
Al seu torn, l’alta representant per a la Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, ha alertat que Rússia “no és invencible” i que els 27 no haurien de “subestimar” el seu poder malgrat els senyals de debilitat al front de guerra. Pel que fa a les negociacions de pau, Kallas ha avisat que “pressionar massa aviat” perquè tingui lloc un diàleg sobre un alto el foc podria portar a un “mal acord” per Ucraïna.
L’exprimera ministra d’Estònia també ha subratllat que “invertir” en suport militar per Ucraïna també és “invertit en seguretat global”. “Estem discutint sobre què podem fer per la nostra pròpia defensa”, ha afegit.
La presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, també ha intervingut a l’arribada a la cimera entre els 27 i ha avisat que si la UE “no fa un pas endavant, ho faran altres”. En aquest sentit, ha situat com a prioritat pel 2025 reforçar l’ajuda a Kíiv, però també a Moldàvia o Geòrgia davant les ingerències de Rússia per desestabilitzar els països candidats a adherir-se al bloc comunitari.
En aquesta línia, el president de Lituània, Gitanas Nausėda, també ha afirmat a la seva arribada a la cimera europea que no és el moment d’obrir converses per un alto el foc. Segons ha dit, fer-ho ara portaria a una pau “injusta i insostenible” per Kíiv. “Rússia està en fase d’ofensiva i no té voluntat de negociar”, ha avisat.
El primer ministre de Bèlgica, Alexander De Croo, ha dit que “no té senyals” que els Estats Units retirin el seu suport a Kíiv i ha reclamat a la UE “fer el màxim” per mantenir l’ajuda al govern de Zelenski. “Junts, amb els nostres aliats nord-americans, hem de continuar donant suport a Ucraïna”, ha defensat.
Per la seva banda, el canceller d’Alemanya, Olaf Scholz, ha fet una crida a “assegurar el suport a llarg termini” perquè Ucraïna pugui “defensar la seva sobirania i integritat territorial” i ha demanat als 27 “analitzar quin compromís” poden assumir en termes de defensa àrea, munició i artillera.
