Edició 2244

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 17 de setembre del 2024
Edició 2244

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 17 de setembre del 2024

Yuval Noah Harari publica ‘Nexus’, un assaig sobre les xarxes de comunicació i els reptes de la IA

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – L’escriptor Yuval Noah Harari ha presentat aquest dilluns ‘Nexus’ (Edicions 62), l’esperat nou llibre del reconegut filòsof i historiador. Es tracta d’un assaig divulgatiu centrat en com les xarxes d’informació han conformat la història de la humanitat i qüestiona l’horitzó que dibuixa la intel·ligència artificial. El volum s’insereix com una nova peça a la doctrina filosòfica construïda per l’autor, considerat com un dels intel·lectuals més influents de l’actualitat des de la publicació fa una dècada del fenomen global ‘Sàpiens’ (Edicions 62). En una roda de premsa telemàtica des de Washington, Harari ha defensat que se centra en advertir dels riscos de la IA per responsabilitat i demana destinar recursos a garantir que sigui “segura”.

El també autor d’’Homo Deus’ (Edicions 62) i ‘21 lliçons per al segle XXI’ (Edicions 62), es fixa en la perspectiva de la història per analitzar com el flux d’informació ha portat la humanitat fins al punt actual, amb la irrupció de la intel·ligència artificial. El llibre es perfila com una continuació de les idees globals proposades per Harari a ‘Sàpiens’ i se serveix d’aquest marc mental per analitzar les amenaces que presenta l’adopció de les intel·ligències artificials. 

Publicitat

L’obra es divideix en dues parts. La primera, titulada ‘Xarxes humanes’, se centra en el concepte de la informació com a fonament de la construcció social; mentre que en la segona -‘La xarxa inorgànica’-, aborda l’origen, la naturalesa i les implicacions planetàries de la IA.

<strong>Potència totalitària en la IA </strong>

En la presentació telemàtica, el filòsof ha abordat les tendències totalitàries globals i ha assegurat que l’extrema dreta i l’extrema esquerra converteixen quan del que es tracta és de la “desinformació”. Al seu entendre, els dos extrems polítics comparteixen una visió profundament cínica de la realitat basada en la idea que l’únic motor de la societat és el poder. “La veritat, els principis ètics i les normes queden en un segon pla, ja que tot es redueix a la lluita pel control”, opina. En aquest sentit, considera que hi ha una potència totalitària en la IA que no s’havia vist fins ara.

Davant d’això, Harari s’ha mostrat convençut que els filòsofs tenen la responsabilitat d’advertir dels seus riscos i nega que això signifiqui que calgui aturar el seu desenvolupament. “No demanem que no avancin en la IA, sinó que s’assegurin que és segura i fidel al sentit comú”, assevera.

En un entorn de desinformació i notícies falses, la presència creixent de la intel·ligència artificial esdevé un risc en si mateix si no s’hi actua: “si volem que la veritat surti a la llum, haurem d’invertir-hi, ara mateix és una decisió que prenen els algoritmes i no les persones”.

En aquest àmbit, demana que una part de fons destinats a la recerca es derivin a investigar sobre la seguretat per garantir que arribi la “veritat” i no la “desinformació”. Com a exemple, s’ha referit al XatGPT, que comet “molts errors”, però que és capaç de formular frases que tenen sentit, un fet que considera que el fa un perill social creixent. 

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió