ACN Brussel·les – La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, donarà a conèixer aquest dimarts als presidents dels grups polítics de l’Eurocambra -la Conferència de Presidents- la seva proposta d’executiu, una setmana més tard del previst. En uns darrers dies marcats per la dimissió a última hora del fins ara comissari del Mercat Interior i candidat francès, Thierry Breton, i la incògnita del candidat final d’Eslovènia, portaveus de la dirigent alemanya asseguren que la seva intenció és presentar el repartiment de carteres a Estrasburg per evitar més retards. En qualsevol cas, la proposta de Von der Leyen es quedarà lluny de complir amb els criteris de paritat que desitjava per una aposta majoritària d’homes des de les capitals europees.
Just després de ser reelegida com a màxima dirigent de la Comissió Europea, Von der Leyen va defensar la formació d’un executiu “competent i equilibrat”, que respectés la paritat i que compartís el “compromís europeu”. En aquest sentit, l’alemanya va demanar els estats membres la nominació de dos candidats, un home i una dona, per poder assolir els equilibris desitjats.
Lluny d’atendre la petició, tan sols Bulgària va complir amb les exigències de Von der Leyen, que durant les últimes setmanes ha estat fent pressió sobre diversos estats perquè retiressin el seu candidat home i apostessin per una dona. A falta que l’alemanya esculli qui ocuparà el seient reservat per Bulgària a la Comissió i que Eslovènia doni a conèixer el seu candidat, el desequilibri continua existint. Tenint en compte la mateixa Von der Leyen i l’estoniana Kaja Kallas, ja nomenada com a alta representant per a la política exterior, el nou executiu estaria format per 9 dones i 16 homes (faltarien Bulgària i Eslovènia).
<strong>Polèmiques en els nomenaments</strong>
El criteri de la paritat en què tant ha insistit Von der Leyen ha portat alguns estats membres a fer marxa enrere en la seva decisió inicial. Un exemple és el cas de Romania, que en un principi havia impulsat la candidatura de l’eurodiputat socialista Victor Negrescu. “Vaig entendre que Von der Leyen havia demanat una major presència de candidates, per això el meu nom no es va acabar proposant”, va reconèixer l’ara vicepresident de l’Eurocambra. En lloc seu, Bucarest ha apostat per Roxana Minzatu, també eurodiputada al Parlament Europeu.
Però no només la paritat ha estat en el centre de totes les polèmiques. Un dels nomenaments que ha aixecat més polseguera ha estat el d’Hongria, que ha optat per reelegir l’actual comissari per al Veïnatge i les Negociacions d’Ampliació, Olivér Várhelyi. La seva figura no és ben rebuda entre la majoria dels eurodiputats, a qui va qualificar obertament “d’idiotes”. A més, es preveu que la seva cartera actual guanyi rellevància en aquesta pròxima legislatura, i des de Brussel·les no es vol donar tant de pes a un país com Hongria, acostumat a protagonitzar la majoria dels enfrontaments dins el bloc.
En la mateixa línia, tampoc ha acabat d’agradar el nomenament del candidat maltès Glenn Micallef, assessor en afers europeus del primer ministre del país i que ha estat criticat pel seu poc grau d’experiència.
<strong>El poder del Parlament Europeu</strong>
La configuració de Von der Leyen no serà ni de bon tros definitiva, ja que el seu executiu també ha de comptar amb el suport del Parlament Europeu. En l’anterior legislatura, de fet, els eurodiputats van rebutjar dos dels candidats presentats inicialment per Von der Leyen, un escenari que es podria repetir quan arribi el moment de les audiències.
L’hongarès Várhelyi és precisament un dels assenyalats, tot i que podrien haver-hi més moviments. Bona prova d’això és l’advertència que va llançar la setmana passada el grup dels socialdemòcrates, que van amenaçar de retirar el seu suport a la Comissió de Von der Leyen si aquesta atorgava càrrecs de poder dins l’executiu a membres del partit de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR).
En la mateixa línia, els socialistes van exigir que es garantís el balanç de gènere a la nova comissió i que es doni credibilitat al procés dels ‘spitzenkandidaten’. Sobre aquesta última qüestió, critiquen la possibilitat que l’alemanya proposi un executiu sense Nicolas Schmit, fins ara comissari d’ocupació i drets socials i que en la campanya electoral va ser el candidat dels socialistes per ocupar la presidència de l’executiu comunitari.
<strong>La incògnita de les vicepresidències</strong>
Un altre dels grans dubtes que ha de resoldre Von der Leyen aquest dimarts és la composició de les vicepresidències i quines competències tindrà cadascuna d’elles. En aquest sentit, caldrà veure quin rol tindrà la fins ara ministra per a la Transició Ecològica i candidata espanyola, Teresa Ribera, que podria ocupar-se de la cartera de Competència.
