ACN Estrasburg – La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, afronta aquest dijous una votació al Parlament Europeu per assegurar-se la reelecció com a presidenta de l’executiu comunitari. Inicialment, es preveia ajustada, ja que després de les eleccions europees del 9-J la coalició de populars, socialdemòcrates i liberals va perdre força davant l’extrema dreta. No obstant això, els Verds s’obren a apuntalar la majoria favorable a Von der Leyen per garantir “estabilitat” en una Eurocambra “volàtil”, confirmen fonts de la formació. A menys de vint-i-quatre hores de la votació, les mateixes fonts asseguren que el grup està a prop de donar un “suport pràcticament unànime” a la dirigent popular.
Des dels Verds, sostenen que la majoria “estable i proeuropea” que defensa Von der Leyen només és possible amb quatre partits, que serien els populars, els socialdemòcrates, els liberals i els mateixos Verds. Si bé la formació no prendrà una decisió final sobre el seu vot fins després d’escoltar el discurs de la dirigent alemanya, afirmen que estan “disposats” a garantir aquesta majoria si es plantegen el Pacte Verd Europeu i el respecte a l’estat de dret com a prioritats.
En aquest sentit, fonts del grup parlen de sensacions “positives” després de les reunions que han mantingut amb Von der Leyen i han assenyalat que tant la votació de Roberta Metsola com a presidenta del Parlament Europeu com l’elecció dels vicepresidents de l’Eurocambra poden ser un indicatiu de cap on pot anar el resultat amb la candidata a la Comissió Europea.
Sobre l’elecció de Metsola, fonts dels Verds destaquen el fet que la formació no presentés cap candidat alternatiu, un gest que demostra que la formació “no va de bluf” respecte al seu suport a Von der Leyen. En la mateixa línia, indiquen que els resultats en l’elecció de les vicepresidències són un indicatiu més de la seva predisposició a treballar amb aquesta majoria estable, ja que en la primera volta es van escollir 11 vicepresidents que pertanyien exclusivament a les quatre formacions mencionades.
<strong>Majoria justa de la gran coalició</strong>
A finals de juny els caps d’estat i de govern van acordar que Von der Leyen repeteixi com a presidenta de la CE, mentre que l’exprimer ministre socialista portuguès Antonio Costa presideixi el Consell Europeu i la liberal Kaja Kallas sigui l’alta representant de la UE a l’exterior. L’alemanya necessita, però el vistiplau de l’Eurocambra per assegurar-se el càrrec.
El Partit Popular Europeu (188 escons), els socialdemòcrates (136) i Renovar Europa (77) acaparen 401 dels 720 seients de l’Eurocambra, xifres que serien suficients per donar llum verda a un segon mandat de Von der Leyen. En la darrera legislatura, l’alemanya va guanyar la votació per només 9 vots de diferència (obtingut 383 vots positius d’un total de 747).
Cinc anys després, Von der Leyen torna a afrontar una votació ajustada. Entre fonts diplomàtiques s’acostuma a parlar d’un percentatge pròxim al 10% dels vots que es poden perdre al bloc de la gran coalició, ja sigui per eurodiputats que trenquen la disciplina interna o per aquells que no poden assistir al ple per diversos motius. Fins i tot es poden donar trànsfugues dins la mateixa família del Partit Popular Europeu, on partits com els Republicans francesos han expressat els seus dubtes amb la dirigent alemanya.
Per tant, la votació de dijous mostrarà si Von der Leyen ha estat capaç de convèncer una part dels Verds -amb 53 eurodiputats- o també algunes formacions dins la família dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) -amb un total de 78 seients- com podrien ser els Germans d’Itàlia de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, o el partit del primer ministre txec, Petr Fiala, per assegurar la seva posició.
<strong>Discurs clau al matí</strong>
Per això, el discurs de Von der Leyen a les nou del matí a l’Eurocambra serà clau per atreure els vots suficients de l’espai de centre i proeuropeu en un arc parlamentari més ancorat a la dreta que en l’anterior legislatura. La popular esbossarà les seves prioritats polítiques per als pròxims cinc anys al capdavant de la Comissió Europea.
Von der Leyen va arribar el 2019 a Brussel·les amb el Pacte Verd com una de les seves grans apostes polítiques per a la UE. Tanmateix, la pandèmia de la covid-19 i la guerra a Ucraïna van acabar marcant el seu mandat. A més, en els últims mesos el malestar de la pagesia amb les polítiques climàtiques del seu executiu l’ha portat a fer marxa enrere en algunes mesures, com amb les limitacions a l’ús de fertilitzants.
Arran dels canvis geopolítics dels darrers anys, Von der Leyen va prometre en campanya continuar el Pacte Verd, però “restaurar la competitivitat” del bloc europeu impulsant “una nova revolució industrial”. Una política industrial que, en un context de guerres com la d’Ucraïna o Gaza, també busca “autonomia estratègica” en sectors com l’armamentista.
<strong>Votació secreta a l’Eurocambra</strong>
La votació és secreta i Von der Leyen necessita una majoria dels eurodiputats que componen la cambra, és a dir, 361 en una cambra amb 720 escons. En cas que no sortís escollida, el Consell Europeu -és a dir, els caps d’estat de la Unió Europea- haurien de proposar un nou candidat en un termini màxim d’un mes.
Von der Leyen no espera rebre suports del grup dels Patriotes per Europa (84 eurodiputats), impulsat pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i on també es troben Vox i Marine Le Pen. De fet, aquesta setmana ha anunciat que boicotejarà les reunions que presideix l’Hongria d’Orbán com a país que porta la presidència rotatòria del Consell de la UE.
Tampoc ho farà l’Europa de les Nacions Sobiranes (25), encapçalada per Alternativa per Alemanya (AfD), considerat l’extrem més a la dreta de l’espai ultra. A l’altra banda de l’arc europarlamentari, l’Esquerra Unitària (46) s’oposarà a l’elecció de Von der Leyen.
<strong>Eurocambra en mans del PPE</strong>
Per ara el PPE ja ha assegurat la presidència de l’Eurocambra, que continuarà presidida per la maltesa Roberta Metsola. Si Von der Leyen guanya la votació del dijous, els populars europeus tindran el control de la presidència d’un dels colegisladors de la UE i de l’executiu comunitari. L’altre colegislador de la UE són els estats, representats en el Consell de la UE, on els ministres aborden noves normes i canvis legislatius, un procés legislatiu conjunt, excepte en alguns àmbits com exteriors o cooperació policial.
El pacte dels 27 estats membre pel repartiment dels alts càrrecs de la UE, excepte pel Parlament Europeu, també contempla que l’exprimer ministre portuguès i dirigent socialista António Costa sigui el president del Consell Europeu, on seuen els caps d’estat i de govern de la UE, i que la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, assumeixi el rol d’alta representant de la UE.
