ACN Vilanova i la Geltrú – Vance Joy ha submergit el Vida aquest dijous en la tessitura que li és més pròpia, la de l’indie pop. L’artista australià afincat a Catalunya -país a qui va dedicar una cançó que s’ha pogut sentir a la part final del concert- i que va fer fortuna arran del popular èxit ‘Riptide’, ha actuat aquest dijous a la nit a la Masia d’en Cabanyes com a cap de cartell de la jornada. La nostàlgia, l’amor i les contradiccions vitals conformen el repertori de James Gabriel Keogh -el seu nom real- ha fet ressonar aquesta nit a Vilanova i la Geltrú, en l’actuació que l’ha fet tornar als escenaris després d’un any. La Ludwig Band i el concert d’inauguració oficial del Vida a càrrec de Clara Peya han completat la jornada.
Nascut a Melbourne però barceloní d’adopció, Vance Joy ha estat el gran reclam de la primera nit del Vida, on hi ha presentat el seu tercer disc, ‘In our own sweet time’ (2022), coincidint amb el desè aniversari de la publicació del seu aclamat àlbum de debut, ‘Dream your life away’ (2014).
El concert ha començat amb ‘Missing piece’, seguida de ‘Mess is Mine’ i una de les més populars, ‘Like gold’. Al llarg de l’actuació, ha repassat èxits com ‘Red eye’, ‘Wasted time’ o ‘Clarity’, del seu darrer disc. Una de les cançons més esperades pel públic català ha estat precisament ‘Catalonia’, una peça que reconeix que “mai no va tenir intenció de crear”. “M’alegro que l’escrivíssim, hi tinc molts records aquí. És un homenatge a aquest lloc, que és molt especial”, ha explicat durant una entrevista amb l’ACN una hora abans de debutar al Vida.
‘Riptide’, la cançó que el va catapultar fins a l’esfera internacional l’any 2014, ha tancat el concert. Preguntat precisament per aquest èxit que li va atorgar fama internacional, Joy celebra que deu anys encara hi hagi generacions a qui els arribi la cançó. “Els estic molt agraït. Soc el mateix, però quan vaig començar, amb 24 anys, no tenia ni idea sobre la indústria de la música. I ara tinc una mica més d’experiència”, reconeix amb modèstia. Amb tot, assegura que la seva entrada a la indústria va ser com una muntanya russa i que en va anar aprenent poc a poc. Ara, assevera a l’Agència, està “una mica més relaxat”.
Joy, que està aprenent castellà, ha reconegut que estava nerviós abans del concert perquè feina un any que no era dalt d’un escenari. “He estat pare fa mig any i he estat canviant bolquers a casa tot el dia. I ara estic a punt d’agafar una guitarra i de fer un concert. Estic més nerviós del normal, però també molt emocionat”, bromeja. Un concert que, reconeix, és especial perquè ara viu a Catalunya i tindrà molts amics entre el públic. “Això afegeix un plus de pressió”, ha conclòs a l’Agència.
<strong>Clara Peya i Ludwig Band encenen el foc</strong>
Fins diumenge, passaran per Vilanova més de mig centenar d’artistes tant nacionals com internacionals. El tret de sortida del festival l’ha donat Clara Peya, amb un concert en versió XXL -amb Sílvia Pérez Cruz i Salvador Sobral pujant a l’escenari- del seu últim disc, ‘Corsé’ (Vida Records). Prèviament, La Ludwing Band, el britànic Matt Maltese i el duet Dolores Forever han encès la tarda i vespre d’una jornada inaugural que espera fregar els 10.000 assistents.
Simultaniejant col·laboradors dalt l’escenari, la pianista i compositora ha articulat la seva actuació a partir del piano i la percussió, marca de la casa, i no hi ha faltat els missatges reivindicatius contra els feminicidis, el racisme o l’ocupació israeliana a Gaza.
Després d’una introducció instrumental, l’artista ha encès el foc amb ‘Sota les dents’, acompanyada de Leo Rizzi, i ha desgranat els temes del seu àlbum recent acompanyada “d’amics amb els quals intenta fer del món un lloc una mica menys incòmode”, com Sílvia Pérez Cruz, Salvador Sobral o Ede, .
De fet, en una entrevista amb l’ACN una estona abans del concert, Clara Peya es mostrava “contenta i una mica nerviosa” per a la versió “renovada” que havia d’oferir del seu disc, ‘Corsé’, aquesta nit a Vilanova i la Geltrú. “És una barreja d’adrenalina i nervis”, reconeixia a l’Agència.
Malgrat ser poc amant d’actuar en festivals i preferir actuar sempre en recintes més petits, veu el Vida com una excepció: “és un festival però no té grans dimensions, la gent no està aglutinada i amb públic d’una mitjana d’edat més alta”. Peya ja va actuar al festival el 2021 i s’ha acostat al recinte de la Masia d’en Cabanyes en altres ocasions com a assistent.
A més de Clara Peya, la jornada d’aquest divendres compta amb Vance Joy, Julieta, Cannons i TY Segall com a caps de cartell als escenaris principals, per on també passaran Jersey i El Columpio Asesino. Pel que fa als concerts de format més reduït, passen pels escenaris del recinte vilanoví Club del Río, Pipiolas, Rocío Saizz, Sid Sriram, Meritxell Nedderman, Ralphie Choo, Airu, Teo Lucadamo, Habla de Mi en Presente i Gee Lane.
Els prendran el relleu, aquest divendres, Sílvia Pérez Cruz, Stantstill, Ride, Derby Motoreta’s Burrito Kachimba, James Blake, Temples i Innmir. La programació la completaran Selva Nua, Lime Garden, Socunbohemio, PabloPablo, Ciutat, Sara Terraza, Boye, Cucamaras i Mujeres, així com una sessió DJ de Miqui Puig. Pel que fa a l’emblemàtic escenari del Vaixell, s’encendrà dissabte amb els concerts de Mar Pujol i Ferran Palau.
La darrera sessió del Vida arribarà dissabte amb una programació matinal que es trasllada a la sala La Daurada, a l’altra punta de la ciutat, vora el mar. Per allí, fins primera hora de la tarda, hi passaran Mama Dousha, Joe Crepúsculo, Sonia Heis, Tristán! I Jet Vesper.
A la tarda i nit, la Masia de’n Cabanyes viurà el colofó del Vida amb Guillem Gisbert, M.I.A., Alizz i Black Lips com a reclams principals, al costat de Paolo Nutini i Alice Phoene Lou. Pels escenaris de la Cabana, la Cova i el Vaixell hi passaran Xarim Aresté, Los Planetas, Ángeles Toledano, OKDW, Pinpilinpussies i Steffen Morrison. El mateix dissabte també serà el torn de Warhaus, Adiós Amores, Llum, Crystal Murray, Lady Avocado i una sessió DJ de Guillemilkyway.
<strong>Una celebració per a la primera dècada d’història</strong>
El director del Vida, Dani Poveda, posa en valor la primera dècada del certamen i assegura que l’esforç d’anys “té recompensa”. “Veiem els somriures de la gent, un públic fidel que compra les entrades just quan el festival s’acaba i sense saber res el cartell”, destaca en una entrevista amb l’ACN. Pel responsable del festival, la idea que tenien “ha quallat” i assegura que continuaran apostant per un festival amable amb el públic sota el lema ‘This is not a festival’.
En aquest sentit, de la programació d’aquest any destaca nous talents com Mar Pujol, juntament amb artistes catalans consolidats com Ferran Palau o Clara Peya, al costat de grans noms de projecció internacional com James Blake o M.I.A. Vence Joy, un “equilibri” que és l’ADN del festival. Recorda, així, com el públic del Vida va poder veure la Rosalía el 2017, molt abans de la seva explosió internacional, o Rigoberta Bandini el 2021. “El públic, molt intergeneracional, ens fa confiança i ve per descobrir grups. Hi troba espais i moments per a tothom”, opina Poveda.
De fet, gent de totes les edats i procedències és la que s’ha donat cita aquest dijous a Vilanova. És el cas de la Queralt, d’onze anys, i el seu pare, el Xavier, de Granollers. És el primer festival per a la petita, que es declara fan de Vance Joy. La Carla, de Vilanova i la Geltrú, és una assídua al festival, on ha treballat durant cinc anys i ara hi ve de públic. Va comprar l’abonament fa mesos esperant grans caps de cartell per al desè aniversari, però ve a experimentar. També és un públic fidel l’Alfonso González, que cada any ve al Vida sense saber quin cartell hi haurà, fent confiança “a una programació que no el decep i que li permet descobrir nous grups”.
