ACN Barcelona – Quin és el millor abordatge d’un pacient amb càncer avançat que ingressa a l’hospital? El doctor Oriol Mirallas, adjunt al Servei d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron, ha desenvolupat un model predictiu per respondre a aquesta pregunta. L’eina, que s’ha validat a l’Hospital de Sant Pau i al del Mar, consisteix en una aplicació web que pronostica la mortalitat a 90 dies i que ajuda els oncòlegs a prendre decisions. “L’eina ajuda a decidir si fer un tractament més o menys agressiu. Hi ha tractaments que poden portar a un acarnissament terapèutic en determinades situacions”, explica Mirallas, que va començar el projecte quan era resident de segon any i ara veu com la revista ‘The Lancet’ en publica l’estudi.
Les persones amb càncer metastàtic de vegades han d’ingressar a l’hospital per motius com complicacions en els tractaments o infeccions. Si aquests pacients que estan en una situació fràgil tenen un pronòstic favorable, es poden fer intervencions terapèutiques més agressives, mentre que si tenen un alt risc de morir, es poden evitar tractaments molt invasius que no en millorarien la supervivència i així se’ls podria estalviar un patiment extra. “En aquest cas, s’ha demostrat que prioritzar el confort, el tractament pal·liatiu i la nutrició els beneficiaria”, exposa el doctor Mirallas a l’ACN amb motiu de la publicació de l’estudi.
Per prendre aquest tipus de decisions, els professionals fan servir dades com l’estadi del tumor, la resposta al tractament o el nivell funcional del pacient segons la coneguda com a escala ECOG (dissenyada per l’Eastern Cooperative Oncology Group), combinant-ho amb l’experiència clínica i d’acord amb la família, però fins ara no disposaven d’un model que els aportés informació predictiva i amb dades objectives i precises.
Una eina desenvolupada a l’Hospital Vall d’Hebron cobreix aquest buit en la pràctica clínica. PROMISE score -pel nom en anglès ‘Pronostic Score for Hospitalized Cancer Patients’- calcula un algoritme per predir el risc de mortalitat a 90 dies en pacients amb càncer avançat que reben un tractament actiu a partir d’informació clínica i de laboratori, fàcilment disponible en el moment d’un ingrés.
És una aplicació web senzilla d’utilitzar i disponible per als professionals sanitaris de manera oberta. El seu principal objectiu és ajudar-los a prendre decisions identificant les possibilitats de sobreviure del pacient sense haver de fer més proves addicionals o començar procediments innecessaris en situacions que no aportarien un benefici clar. Des de l’hospital, assenyalen que en oncologia es busca un equilibri delicat entre allargar la supervivència i maximitzar la qualitat de vida i que l’ingrés pot ser una experiència estressant per al pacient i els cuidadors.
Mirallas, que també forma part de la Unitat d’Investigació en Teràpia Molecular UITM-CaixaResearch del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), destaca el treball que han fet en una àrea que és menys estudiada: “L’oncologia s’ha dedicat sobretot al pacient ambulatori, perquè els pacients venen de casa a la consulta, reben el tractament i marxen. Ningú havia fet un treball tan gran a nivell de l’hospital”.
A més, els estudis disponibles es limitaven a pocs pacients i tractats principalment amb quimioteràpia. Mirallas assenyala que aquest estudi aporta informació d’altres tractaments com combinacions d’immunoteràpia i/o altres teràpies dirigides: “És molt complet quant als tractaments, tipus de tumor i situació dels pacients. Recull molt bé la fotografia del pacient que es tracta a l’hospital”.
El model es va desenvolupar entre el 2020 i el 2022 i es va validar el 2021 i el 2022. Per fer-ho, es va fer el seguiment de més d’un miler de pacients amb càncer avançat o metastàtic, que havien rebut tractament sistèmic com a mínim sis mesos abans i que van estar hospitalitzats a urgències o a planta. La mitjana d’edat era de 65 anys; el 51% eren dones; de mitjana feia 22 mesos que havien rebut el diagnòstic i l’hospitalització va ser de 9 dies de mitjana. Ara, l’eina es desplegarà a altres centres per a un estudi internacional amb més pacients.
L’estudi ha comptat amb la col·laboració de 41 professionals, junt amb el doctor Joan Carles,<strong> </strong>cap de Secció i responsable de la Unitat de Genitourinari, Sistema Nerviós Central, Sarcoma i Tumors d’Origen Desconegut, i el doctor Rodrigo Dienstmann,<strong> </strong>cap del Grup d’Oncology Data Science (ODysSey) del VHIO, que va ajudar a desenvolupar el model i l’eina web. El projecte ha comptat amb la col·laboració de metges del Servei d’Oncologia Mèdica; la supervisora de la planta, Ada Alonso; tècniques en cures d’auxiliar d’infermeria i l’equip de nutrició.
