Edició 2307

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 18 de novembre del 2024
Edició 2307

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 18 de novembre del 2024

Uns 20 milions de persones hauran marxat de la costa mediterrània pel nivell del mar el 2100, segons els experts

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – Un terç de la població del Mediterrani, així com carreteres, trens i aeroports pròxims a la costa estan en “alt risc” per l’augment del nivell del mar, segons un informe de la xarxa de científics MedECC. L’anàlisi publicada aquest dilluns assegura que uns 20 milions de persones hauran marxat de la costa mediterrània el 2100 a causa de l’augment del nivell del mar provocat per l’escalfament global del planeta. Ara mateix el nivell del mar puja 2,8 mm a l’any, però a finals del segle XXI pot haver augmentat un metre de mitjana, segons els experts de la xarxa MedECC, que han presentat un informe especial sobre el clima i els riscos mediambientals en les zones costaneres del Mediterrani coincidint amb la cimera del clima de Bakú, la COP29.

La costa mediterrània és una de les regions del món amb una probabilitat més gran de patir “inundacions greus” provocades per l’augment del nivell del mar, constaten els científics. Un fenomen que empitjorarà amb el canvi climàtic: serà un 10% més freqüent el 2050.

Publicitat

En una entrevista a l’ACN, Maria del Carmen Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona i coordinadora de l’informe, assegura que el retrocés de la línia de la costa podria arribar fins als 60 metres de distància a finals de segle.

A part de l’augment del nivell del mar, s’espera que s’intensifiquin les pluges torrencials a la zona nord del Mediterrani, pronostica l’informe. Llasat explica que les quantitats de precipitació que ja s’estan registrant són “superiors” a les que es donarien en un context sense canvi climàtic.

Entre les conseqüències que es comencen a notar entre la població, l’experta destaca la mortalitat més gran per les onades de calor i l’arribada de malalties tropicals. Segons ella, els habitants a la ciutat noten “menys” el canvi climàtic per ara, pero remarca que “la gent del camp  l’estan patint fa molt temps”.

<strong>Infraestructures en risc</strong>

L’augment del nivell del mar amenaça també les xarxes de transport, ja que en diversos països mediterranis carreteres, trens i, fins i tot aeroports, són molt a prop de la costa i, per tant, exposats a inundacions. Tres dels aeroports amb més risc de quedar inundats estan a Grècia i Itàlia, segons l’informe.

Ara bé, Llasat avisa que l’aeroport de Barcelona està “en una zona inundable” i creu que s’hauria de revisar tota la zona del Prat del Llobregat per la “gran vulnerabilitat” tant a nivell industrial com de les infraestructures de transport. “Evidentment, qualsevol ampliació ha de tenir present que és una zona inundable”, afegeix.

<strong>Mar contaminat</strong>

El mar Mediterrani és una de les zones “més contaminades” pels plàstics al món, recull l’informe. Representen un 95% de la brossa marina flotant i més del 50% de les deixalles al fons del mar. Al ritme actual, l’abocament de plàstics al mar es duplicarà, avisen.

<strong>Pressió turística</strong>

Els científics del MedECC també alerta sobre la pressió del turisme en la regió del Mediterrani, especialment pel que fa a l’aigua. Aquesta zona atreu “un terç del turisme mundial”, diuen, i més de la meitat dels allotjaments turístics de la UE. L’informe reconeix que és un sector important a nivell socioeconòmic, però recorda que el turisme pot ser més sostenible si es promou l’ús d’energies renovables, la conservació dels recursos naturals i les comunitats locals.

<strong>Polítiques públiques</strong>

“Catalunya s’ha de tornar a posar les piles amb les renovables”, constata Llasat, que veu el territori “molt endarrerit” respecte a la resta d’Europa. D’altra banda, reclama més conscienciació social respecte al canvi climàtic i, malgrat que els grans països contaminants com la Xina hagin de frenar les emissions, considera que tothom ha de posar de la seva part: “No hi ha cap justificació perquè cada persona no intenti fer un canvi, per petit que sigui”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió