ACN Castellar de n’Hug – Sembla una margarida de color groc, però en realitat és una de les plantes més perilloses de Catalunya. El seneci del Cap és tòxica per al bestiar, devastadora per a la flora autòctona i ja representa una amenaça pel futur de les pastures de muntanya. Provinent del sud de l’Àfrica, es va introduir a Europa amb la llana importada, i a Catalunya ja fa uns 40 anys que hi és. Als prats de muntanya del Pirineu ha trobat un lloc adient per desenvolupar-s’hi i l’expansió ha estat enorme. De fet, Joan Pino, director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), ja descarta que es pugui erradicar, però opina que és important controlar-la en espais protegits per la seva biodiversitat. “No podem fer res més que això”, admet.
El canvi climàtic i la globalització han provocat la introducció d’espècies invasores. A Catalunya, hi ha detectades més de 1.600 espècies exòtiques, el 20% de les quals són invasores. “Vol dir això que Catalunya ha estat molt envaïda? Sí, però també vol dir que ens hem dedicat a estudiar-les i, per això, sabem que en tenim moltes”, explica Joan Pino, del CREAF.
La part positiva del seneci del Cap és que està molt localitzat al Pirineu i no es pot expandir “massa” a la resta del territori català. El seu període de reproducció és llarg, depenent de l’any pot anar des del març al desembre, i la seva màxima capacitat reproductiva és a la tardor. Cada planta pot produir 10.000 llavors a l’any, que es dispersen amb el vent, tot i que els seus fruits també poden ser transportats de manera accidental amb els ramats o els vehicles de motor.
Resistent a la sequera i als herbicides, el mètode per erradicar aquesta planta és primitiu. Cal distingir-la d’altres plantes d’aspecte similar i arrancar-la de manera manual abans de la seva floració. “Això no evita que l’espècie desaparegui perquè produeix moltes llavors que poden persistir al terra durant anys, i això vol dir que s’han de fer actuacions repetides en el temps. No serveix fer una única campanya d’arrancada”, explica Pino.
<strong>Programa per eliminar espècies exòtiques</strong>
Al Parc Natural del Cadí-Moixeró, el seneci del Cap hi és des de fa unes tres dècades i, des de llavors, s’han anat fent campanyes per intentar mitigar la seva presència. Es fan amb la brigada i també s’intenta que els ramaders, que estan sobre el terreny, col·laborin arrencant la planta. Ara, a més, es posarà en marxa un programa d’eliminació d’espècies exòtiques a diversos parcs naturals de Catalunya. En el cas del seneci, s’arrencarà a la Garrotxa, al Cadí-Moixeró i a l’Alt Pirineu. Tot i que, gràcies al programa, s’aconseguirà reduir la presència d’aquesta planta en aquests indrets, Joan Casòliva, tècnic del Parc Natural del Cadí-Moixeró, assegura que l’avenç de la planta és “imparable”.
En el cas del Cadí-Moixeró, el que s’ha detectat és que el seneci del Cap està substituint la vegetació de pastura i, per tant, està fent desaparèixer les pastures de muntanya que, en aquest cas, representen unes 12.000 hectàrees de les 41.000 que hi ha al parc.
<strong>Preocupació entre els ramaders</strong>
Els ramaders que pasturen les muntanyes del Pirineu es mostren preocupats per la proliferació d’aquesta planta. Joan Noguera és el president de la Federació Raça Bruna dels Pirineus i explica que els mateixos ramaders intenten treure-la de manera manual per evitar que la planta colonitzi els prats. “En llocs on n’hi ha poca ho intentem, però quan està tan estesa, treure-la manualment és molt complicat i els ramaders ja tenim prou feina com per dedicar-nos a ser gestors del seneci”, explica.
El que més els preocupa és l’afectació que tenen sobre les pastures de muntanya. “Està fent estralls i les pastures estan en risc”, lamenta, i afegeix que a curt o mitjà termini, “el seneci serà un problema greu”.
<strong>Les pastures de muntanya, clau per a la biodiversitat</strong>
Les pastures de muntanya són clau per mantenir un paisatge mosaic i lluitar contra els incendis forestals. “Són decisives per a la biodiversitat perquè hi ha molts animals que viuen al bosc i mengen als prats. Com més superfície de pastures mantenim, menys pressió fan els herbívors salvatges, com isards o cérvols, per damunt dels herbívors domèstics”, subratlla el tècnic del Cadí-Moixeró, Joan Casòliva.
