ACN Torroella de Montgrí.-El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) obre temporada amb ‘Saudades de São Paulo’ on s’inclou una selecció de prop de 70 fotografies del llegat dels catalans Palmira Puig (1912- 1978) i Marcel Giró (1913-2011). Comissariada per Rocío Santa Cruz, la mostra vol posar en valor la fotografia moderna i experimental d’aquesta parella professional i sentimental que a partir dels anys 50 va obrir el que seria un dels estudis de fotografia publicitària més important del Brasil. Arran de la investigació del seu fons dels últims anys, s’ha descobert que Palmira Puig va tenir un paper més rellevant del que es creia fins ara i aquesta mostra, en bona part, vol reivindicar la seva obra.
‘Saudades de São Paulo’, que es podrà visitar al Palau Solterra de Torroella de Montgrí a partir del 2 de febrer i fins al 3 de maig, vol ser un homenatge a la “trajectòria vital d’una parella extraordinària”. S’exposen una setantena d’instantànies de Palmira Puig i Marcel Giró, una parella de fotògrafs catalans que van obrir a partir dels anys 50 el que seria un dels estudis de fotografia publicitària més importants del Brasil. En aquella època es redescobria l’anomenada Fotografia Moderna o Subjectiva, a indrets com Tòquio, Alemanya i Suècia. El moviment proclamava una major llibertat creativa i un ús experimental dels recursos fotogràfics jugant amb la llum, la forma i el contrast i sovint amb una mirada més ambigua i abstracta. L’obra del matrimoni Puig-Giró va quedar molt influïda per aquest corrent. Cadascú, però, amb el seu propi estil. L’obra de Palmira Puig se centra sobretot en la figura humana i en l’entorn seguint el figurativisme, a vegades de forma poètica, mentre que la de Marcel Giró es basa en l’abstracció, tot jugant amb les llums, ombres i perspectives. Tots dos van ser destacats membres del moviment d’arts visuals Foto Cine Club Bandeirante (FCCB) i Palmira Puig va ser la primera dona que en formaria part. Segons la comissària, es van establir al Brasil “en el moment oportú”, ja que en aquells anys el país estava en plena modernització i es necessitaven fotògrafs que captessin “l’esperit de la seva utopia de modernitat”. Considera que Puig i Giró van ser “clau” els anys 50 i 60, una època en construcció i canvis socials i on la fotografia també buscava llenguatges propis per desvincular-se la de la “representativitat” de la realitat. Posar llum a l’obra de Palmira PuigGràcies a l’estudi de l’arxiu Puig-Giró, integrat per prop de 4.000 instantànies i centenars de fulls de contracte, la comissària Rocío Santa Cruz, en col·laboració amb el net de Giró, va descobrir que moltes de les fotografies atribuïdes a Giró en realitat eren obra de Puig. En alguns fulls de contracte d’un rodet apareixien anotacions signades per Puig, fet que demostra que de vegades compartien la càmera, una Hasselblad. Fins ara es creia que la figura de Palmira Puig no era tant rellevant i havia quedat a l’ombra del seu marit. L’exposició de Torroella vol reivindicar precisament la vàlua de Palmira Puig amb un nombre important d’instantànies. La mostra recull fotografies d’autor però també n’hi ha de familiars on es veu, per exemple, el matrimoni somrient dalt d’un cotxe de l’època. La parella va retornar a Catalunya el 1978. Ella tenia càncer i al cap d’uns mesos va morir. A partir de llavors, l’estudi del Brasil va continuar a mans d’un soci i Giró va acabar instal·lant-se a Catalunya on va morir el 2011. L’obra de Puig-Giró s’ha vist en fires internacionals des del 2017 i forma part de col·leccions de museus internacionals com el MoMA de Nova York.Un nou Diàlegs amb la col·leccióLa nova programació del Palau Solterra, que es podrà visitar fins al 3 de maig, també inclou l’apartat de Diàlegs amb la col·lecció. Enguany s’ha escollit l’artista Lissette Pons (Barcelona, 1955) que dialoga artísticament amb l’obra del fons de la col·lecció ‘Manifestacions de l’1 de febrer del 1976’ del fotògraf Manel Armengol (Badalona, 1949). L’artista ha escollit cinc imatges en primer pla de l’escultura ‘Jóvenes sentados 1942’ de Johannes Hansen per representar un “tot de confrontació i diàleg” a partir de la reconeguda fotografia d’Armengol on apareixen uns policies carregant contra un grup de persones.
