ACN Barcelona – Una de cada quatre persones sense llar a Barcelona no té cobertura sanitària pública ni pot prendre algun dels medicaments que té receptat. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi de la Fundació Arrels sobre la salut de les persones sense llar a Barcelona. L’informe, fet a partir d’enquestes basades en l’autopercepció de persones sense llar, apunta també que només el 13% dels hospitalitzats en els darrers sis mesos ha estat atès per un treballador social i se’ls va oferir un allotjament, mentre el 17% diu que sí ha tingut aquesta atenció, però no oferta d’allotjament. És a dir, després de l’alta hospitalària, ha tornat a viure al carrer.
L’estudi també apunta que el 65% no ha rebut l’atenció d’un treballador social ni, en conseqüència, cap oferta d’allotjament després de ser atès per un problema de salut. En molts casos, apunten des de la Fundació Arrels, perquè no informen de la seva situació quan reben atenció sanitària. Les persones sense llar reben atenció d’un treballador social quan estan ingressades en un hospital, però no necessàriament quan són ateses a urgències. En aquest 65%, expliquen des de la Fundació Arrels, hi ha persones que no expliquen que es troben en situació de sensellarisme i casos en què el professional sanitari no ha preguntat, per la qual cosa es desconeixia la seva situació.
Beatriu Bilbeny, metgessa de família a l’EAP Raval Sud i membre de la junta directiva del Col·legi de Metges de Barcelona, ha explicat que quan una persona rep l’alta hospitalària i torna a viure al carrer hi ha més reingressos i complicacions. “Des del punt de vista del sistema sanitari és ineficient i per a les persones és inadmissible”, ha remarcat.
<strong>Cobertura sanitària</strong>
Pel que fa a la cobertura sanitària, la directora de la Fundació Arrels, Beatriz Fernández, ha apuntat que la xifra ha millorat respecte als darrers anys, però ha remarcat que hi ha persones sense llar que no saben que poden anar a urgències o que tenen por o reticències a fer-ho. Les persones estrangeres, les dones i els joves són els que queden més exclosos de la cobertura sanitària. Aquestes persones, ha explicat Fernández, no tenen un CAP assignat ni accés a especialistes, per la qual cosa queden fora de la xarxa de prevenció i seguiment de malalties per part d’equips mèdics.
L’enquesta assenyala que un 60% de les persones que viuen al carrer han rebut atenció mèdica el darrer mig any, una xifra que s’enfila fins al 79% en el cas dels qui tenen malalties greus. Gairebé un 30% dels enquestats diu haver anat a urgències i dos de cada deu han estat ingressats a l’hospital. D’aquests, menys d’un terç diuen haver estat atesos per un treballador social durant l’ingrés hospitalari.
Bilbeny ha explicat que normalment les persones sense llar només van a rebre atenció sanitària quan senten dolor o limitacions en la mobilitat. Així, ha alertat, sovint no hi van per malalties greus o cròniques, cosa que ha afirmat els preocupa perquè són precisament les que acaben afectant la seva salut i, en alguns casos, pot causar també la mort.
<strong>Tractaments farmacològics</strong>
Pel que fa als tractaments farmacològics, la Fundació Arrels indica que és difícil que els segueixin perquè les persones sense llar no poden tenir una pauta horària de les preses, guardar els medicaments ni fer-ne un bon ús. El 23% dels enquestats apunten que no estan prenent algun medicament que tenen receptat, però des de l’entitat alerten que la xifra podria ser superior si es basen en la seva experiència en el dia a dia.
L’estudi de la Fundació Arrels, que analitza específicament les dades de salut obtingudes en les enquestes que l’entitat fa anualment, concretament les edicions del 2023 i 2022, apunta que el 42% de les persones que viuen al carrer valoren negativament el seu estat de salut, una xifra que és el doble que el conjunt de la població de Barcelona. Amb dades basades en autopercepció i no en diagnòstic, els enquestats declaren que la malaltia que més pateixen són trastorns mentals, seguit de malalties infeccioses com VIH, la tuberculosi o hepatitis víriques i malalties a l’aparell locomotor.
<strong>Mort 25 anys abans que la mitjana</strong>
El monogràfic de la Fundació Arrels també remarca que l’edat mitjana de mort de les persones que viuen al carrer és de 57 anys, 25 anys menys que el conjunt de la població de Barcelona. En el cas de les dones, però, l’edat es redueix fins als 44 anys, gairebé 41 anys inferior que la mitjana de les dones de la ciutat.
Amb les dades de l’estudi, la directora de la Fundació Arrels ha apuntat que cal que els protocols d’atenció sanitària siguin més flexibles per facilitar l’accés a les persones sense llar, així com garantir l’accés universal a la cobertura sanitària. Fernández també ha remarcat que cal millorar la coordinació entre l’atenció sanitària i la social i “solucions residencials estables” per evitar que després de les altes mèdiques tornin a viure al carrer.
