ACN Brussel·les – La quarta reunió de la Comunitat Política Europea reunirà aquest dijous 47 líders europeus al palau de Blenheim, a prop d’Oxford. El fòrum, creat el 2022, ha servit fins ara per escenificar la unió dels països europeus davant la invasió russa d’Ucraïna i l’aïllament de Moscou, però no ha aportat resultats tangibles i tampoc es preveu que n’hi hagi en la trobada de dijous. Oficialment, la cimera serà una oportunitat per “debatre alguns dels problemes generacionals més urgents” que viu Europa, apunten des de l’executiu britànic en la que serà l’estrena com a amfitrió a escala internacional del nou primer ministre, Keir Starmer, dues setmanes després d’assumir el càrrec. Seguretat, migració i energia seran els principals temes de la cimera.
A la trobada assistiran els 27 caps d’estat i de govern de la UE, així com el president del Consell Europeu, Charles Michel, que representarà el bloc comunitari. En aquesta ocasió no hi serà la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, perquè es trobarà a Estrasburg per la votació al Parlament Europeu per decidir sobre la seva nominació a la reelecció.
La delegació europea la completarà el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que aprofitarà la cimera per mantenir reunions bilaterals amb la presidenta de Moldàvia, Maia Sandu, i el secretari d’Exteriors britànic, David Lammy, entre d’altres.
A banda dels líders de la UE, també hi participaran els dels països dels Balcans Occidentals, Ucraïna, Turquia, Islàndia, Mònaco, Andorra i Suïssa, entre d’altres. Per primer cop, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, també assistirà a la trobada de la Comunitat Política Europea, així com representants del Consell d’Europa i l’OSCE.
<strong>Seguretat, migració i energia</strong>
Durant la trobada, els líders europeus debatran sobre migració, seguretat i defensa, cooperació energètica i democràcia en taules rodones temàtiques, el mateix format que s’ha fet servir en les anteriors cimeres. Ara bé, els líders tindran temps de fer reunions bilaterals en les quals s’abordin altres qüestions. En aquest sentit, es preveu que la guerra d’Ucraïna també sigui un dels principals temes a debat entre els líders.
França i Moldàvia dirigiran les discussions sobre la necessitat de garantir la democràcia, amb èmfasi en la lluita contra la desinformació i les ingerències estrangeres. El president del Consell Europeu i el president de Montenegro, Jakov Milatović, assumiran la direcció de les discussions sobre energia i les de migració estaran liderades per Itàlia i Albània.
En tot cas, i a diferència d’altres formats de reunió de líders, les reunions de la Comunitat Política Europea no acaben amb cap declaració conjunta dels participants.
<strong>Oportunitat per a Starmer</strong>
Un dels principals beneficiats de la cimera pot ser Starmer. Després de la seva estrena a nivell internacional a la cimera de l’OTAN a Washington, la reunió de la Comunitat Política Europea serà la seva estrena com a amfitrió a escala global. El nou primer ministre britànic podria podria aprofitar la trobada per intentar reforçar la cooperació amb la UE.
“El primer ministre té clar que el Regne Unit sempre és més fort quan treballa en estreta col·laboració amb els altres. El govern del Regne Unit utilitzarà la cimera per discutir una col·laboració més estreta per fer front a la immigració il·legal i una major cooperació en matèria de seguretat amb els seus homòlegs europeus per mantenir el Regne Unit segur”, ha assegurat en un comunicat l’executiu britànic.
“Tenim la ment oberta per veure què es pot aconseguir”, apunten fonts comunitàries sobre la possibilitat que durant la trobada s’abordi la relació entre el Regne Unit i la UE. “Sempre que no qüestionem el que s’ha acordat fins ara, crec que ens podríem beneficiar d’una cooperació més estreta en matèria d’afers exteriors i de defensa, però hem de veure com es tradueix això”, afegeixen.
<strong>Un fòrum europeu més enllà de la UE</strong>
La Comunitat Política Europea va ser una idea plantejada pel president francès, Emmanuel Macron, per crear un fòrum de debat al més alt nivell entre els països europeus més enllà de la UE. Des de l’inici ha estat marcat per la invasió russa d’Ucraïna i la intenció és que serveixi per fomentar el diàleg i la cooperació entre els països europeus, així com abordar reptes comuns com la seguretat, la migració o l’energia.
La cimera al Regne Unit és la quarta que se celebra. La primera va ser a Praga el 2022, la segona al juny del 2023 a Chisinau i poc després, a l’octubre, a Granada. En la trobada d’aquest dijous es preveu que s’anunciï on se celebrarà la pròxima cimera, que fins ara s’ha alternat a un país de la UE i un d’extracomunitari.
