ACN Ripoll – L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que prop de 75 milions de persones al món necessiten una cadira de rodes i només un 10% se la poden permetre. Aquestes xifres van inspirar el professor associat de la UPC, Adrià Sallés, a crear un disseny fins a un 50% més barat i fàcil de construir amb material de ferreteria. La iniciativa va sorgir el 2016, quan era estudiant de la mateixa universitat. Ara, ha ajudat a construir una vintena de cadires a Tororo, un poble d’Uganda, i el projecte es vol estendre a més zones rurals de països en vies de desenvolupament. Per això, i conjuntament amb l’equip que ho impulsa, treballen en la creació d’una pàgina web des d’on distribuir gratuïtament les instruccions per fer les cadires.
La possibilitat de construir una cadira de rodes de baix cost amb material senzill que es pot trobar a qualsevol ferreteria. Aquest és el projecte que ha impulsat un professor de la UPC del Ripollès, Adrià Sallés, per millorar la vida a les persones amb problemes de mobilitat que viuen en països en vies de desenvolupament. L’estructura de la cadira es crea a partir d’encaixar tubs de PVC, als que s’afegeixen quatre rodes de bicicleta o de carretó per fer-la mòbil.
<strong>Calen 75 milions de cadires de rodes</strong>
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que prop de 75 milions de persones al món necessiten una cadira de rodes, però només un 10% se la poden permetre. Aquesta va ser la premissa que va impulsar Sallés i un company de grau -quan cursaven Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte a la UPC- a desenvolupar un disseny per poder ajudar a posar fi a aquest problema.
La cadira que plantegen es pot construir amb materials bàsics. Per l’estructura només fan falta tubs de PVC, que s’encolen entre si perquè la cadira sigui més ferma; dos plafons de fusta i tela per recobrir-los. A més, cal afegir-hi dues rodes de bicicleta i dues més de carretó, que s’uneixen entre si amb dues vares metàl·liques, i diversos cargols i femelles per collar-les a l’estructura principal.
A més, el material és fàcil de tallar a mida i muntar gràcies als plànols que distribueixen gratuïtament des del projecte. “Els enviem les instruccions perquè sàpiguen a quina mida han de tallar els tubs, que es fa amb serres manuals”, detalla el professor de la UPC i antic alumne de la mateixa universitat. Un cop es té tot a mida, només cal encaixar les peces i encolar-les. Per acabar, es col·loquen els plafons de fusta que conformen el respatller i el cul de la cadira i es collen les rodes amb les vares metàl·liques.
A banda de les cadires de mida estàndard, ara també han creat unes plantilles que els permeten adaptar-les a cada persona. “Els demanem les mides de qui necessita la cadira i quan ens ho envien, els contestem amb les mides a les quals han de tallar els tubs”, explica Sallés, que afegeix que també hi ha l’opció d’afegir reposacaps per aquelles persones que no el poden aguantar o cinturons pels quals no tenen força per estar asseguts.
Les cadires també poden adaptar-se al terreny per on circularan o a la capacitat motriu de cadascú. Per això, en fan amb les quatre rodes de carretó, en comptes de posar-ne dues de bicicleta, per a usuaris que no poden autopropulsar-se. El preu de fabricació de totes aquestes cadires ronda els 70 euros per unitat, la meitat del cost que tenen les cadires de rodes més senzilles del mercat.
<strong>Impulsat el 2016</strong>
La iniciativa va néixer el 2016, quan Adrià Sallés, aleshores estudiant de la UPC i actual professor associat, va dissenyar, juntament amb el seu company de curs Bernat Vila, una cadira de rodes de baix cost. La ‘DIY Wheelchair’, com la van anomenar en el moment de presentar-la, va ser el seu projecte de fi del grau en Enginyeria en Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte. Els plànols del primer prototip es van penjar a internet per a la seva distribució gratuïta, però el projecte no va aconseguir una gran difusió.
En paral·lel, una alumna de Sallés, Carlota Regales, va detectar una necessitat en aquest sentit. “Em vaig posar en contacte per primer cop amb Tororo (Uganda) quan feia el Treball de Recerca; va ser a través d’un professor de l’institut que em va dir que els calien productes ortopèdics”, detalla Regales, que ja en aquella ocasió va aconseguir recollir 6.000 euros i enviar al destí no només elements per construir cadires de rodes, sinó també productes d’higiene íntima per les dones o mosquiteres per prevenir contraure la malària a través de picades de mosquit.
Ara, els dos projectes han unit esforços i ja s’han fet dos viatges a la localitat per ensenyar com fabricar cadires de rodes a través de tubs de PVC sobre el terreny. “Ens vam unir per adaptar els dissenys del prototip a les necessitats de Tororo i permetre que els infants amb problemes de mobilitat del poble en poguessin tenir”, diu Regales, que detalla que “Les cadires milloren molt la salut física i mental d’aquestes persones, perquè els permeten adquirir una postura més bona i participar d’activitats com anar a l’escola”. A més, l’estudiant recull que “les cadires també milloren la vida dels cuidadors, perquè és més fàcil transportar els malalts”.
La construcció de cadires de rodes a Tororo es fa amb la col·laboració d’un hospital de la localitat, que detecta els infants que necessiten una cadira de rodes i ho comunica al projecte. També hi col·labora una escola amb un cicle de fusteria, on els alumnes aprenen a fer les cadires. De moment, se n’hi han construït una vintena. “Tororo és un entorn rural on costa que arribin ajudes i el propòsit del projecte és, precisament, ajudar localitats com aquesta a tenir les cadires de rodes que necessitin”, explica Sallés, que detalla que en aquest cas també s’ajuda als alumnes de l’escola, on hi ha infants amb diversitat funcional (sobretot amb sordera), a aprendre un ofici que els pugui servir per al futur.
<strong>Expandir-se a altres zones rurals</strong>
Un cop implantat a Uganda, el projecte vol ara expandir-se a més zones rurals. La idea és fer-ho accessible per tothom. “Estem treballant en una guia i un web perquè qualsevol persona del món pugui fer-se la cadira de rodes”, detalla Regales, que diu que “l’objectiu és que sigui fàcil d’entendre i calgui desplaçar-se”. De fet, fa poc han ajudat a fer cadires de rodes a distància a Nepal. I també tenen previst fer arribar dues cadires de rodes desmuntades, i diverses guies de com construir-les, al Marroc a través de l’UniRaid, el Dakar universitari que se celebra entre el 8 i el 15 de febrer.
Per expandir-se, s’estan posant en contacte amb organitzacions sobre el terreny perquè coneguin el producte, així com recollint fons de donacions d’empreses i particulars per poder fer front als costos del projecte. En aquest sentit, venen diferents productes de marxandatge com bosses o samarretes, que es poden encarregar a través del seu perfil a Instagram ‘Cadires x Tororo’, i també recullen diners pel projecte a través d’un micromecenatge en línia.
