ACN Barcelona.-‘La Canuda i el comerç del llibre vell’ escrit pel filòleg i professor titular a la Universitat de Vic Manuel Llanas i publicat per Comanegra homenatja la popular llibreria del centre de Barcelona que va tancar l’any 2013 i també el comerç del llibre vell. L’obra, que té com a fil conductor una entrevista amb el darrer propietari de la Canuda, Santi Mallafré, repassa la història de la llibreria des dels seus inicis. La Canuda, com s’explica al llibre va néixer el 1947 com una extensió de la Cervantes, oberta per Ramon Mallafré el 1931. “He pretès fer un llibre amè i entretingut que pels coneixedors del tema del llibre vell és una elegia d’un temps passat, d’una època que difícilment tornarà”, afirma Llanas en una entrevista amb l’ACN.
Llanas ha publicat diversos volums de la història de l’edició a Catalunya, que va patrocinar el Gremi d’Editors, i això el va portar a contactar amb llibreries sobretot de vell. A més, ell era client de la Canuda. Llanas i Mallafré, el seu darrer propietari, es coneixien i un dia el filòleg va animar al llibreter a escriure un llibre sobre els seus records de la Canuda. Mallafré ho havia intentat però sense cap resultat. Llanas va oferir fer-li “de receptor de les seves memòries, de documentar-se per completar-ho i escriure un llibre”. Llanas creu que la Canuda tenia de particular el seu emplaçament tan cèntric molt a prop de Plaça Catalunya; l’oferta amb centenars de milers d’exemplars” que feia que hi hagués gent que “s’hi passés dies” allí dins i els preus, “que en comparació amb la competència estaven més ajustats”. Tots aquests factors van fer, afegeix, que “hi anessin bibliòfils, col·leccionistes, interessats en tota mena de matèries i gent d’economia més modesta que tenien inquietuds culturals i que els hi agradava llegir”.Entre les desenes d’anècdotes que té Mallafré de la seva etapa a la llibreria, a Llanas n’hi va cridar una especialment l’atenció: Quan un bibliòfil mor, explica, i la seva parella no comparteix la seva afició, aquesta té “moltes ganes” de vendre tot el volum de llibres que hi ha per casa. En una ocasió, una dona va trucar a Mallafré per explicar-li que el seu marit estava molt malalt i es volia vendre tots els seus llibres. El propietari de la Canuda va recórrer les habitacions de la casa que estaven plenes de llibres i la dona el va avisar que en una habitació tancada encara n’hi havien més, però que no hi podia entrar perquè hi havia al llit el seu marit agonitzant. Llanas recorda que als anys 60 a Barcelona hi havia més d’una seixantena de llibreries de vell i “totes sobrevivien”. Apunta que el llibre vell és per definició un llibre descatalogat que ha desaparegut del mercat. Ara, però, la situació és totalment diferent. Llanas apunta que hi ha molta gent que omple els ocis consultant internet. “A vegades els compradors de llibres compren a través de llibreries virtuals, però molta gent ha abandonat els llibres perquè a Internet troba matèria per omplir els ocis per satisfer curiositats i informar-se”. Un altre factor, creu, és que la xarxa de biblioteques públiques ha millorat molt i aquestes estan a l’alçada de les millors del món Occidental. Llanas admet que Mallafré té “la melancolia del temps passat perquè s’hi va dedicar tota la vida i va agafar estimació a l’ofici i a la botiga. Però és conscient”, explica, que “la va tancar en el moment que el mercat de llibre vell ja entrava en crisi, els darrers anys no publicaven ni catàlegs dels quals anteriorment se’n feia molta difusió”. Mallafré va explicar el 2013 en declaracions a l’ACN que era “traumàtic” tancar la Canuda i va confessar el seu afecte incondicional als llibres, “els millors articles del món”. Amb una superfície de més de 600 metres, el fons de la llibreria superava els 200.000 llibres, que incloïa obres descatalogades. “Les llibreries velles tractem amb llibres que es troben per la casualitat d’un dia, que no es repetirà. Té una màgia diferent”, va indicar.
