ACN Barcelona – El jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona ha decidit demanar a les autoritats de Luxemburg informació fiscal i bancària del 2016 al 2022 sobre el grup israelià NSO, propietari del programari espia Pegasus i amb seu en aquest país europeu, per poder identificar possibles pagadors procedents d’Espanya. Ho ha ordenat el magistrat instructor que investiga el suposat espionatge dels mòbils dels exdirigents cupaires Carles Riera, Albert Botran i David Fernàndez. Segons la interlocutòria de la setmana passada, a la qual ha tingut accés l’ACN, el magistrat instructor ha lliurat una Ordre Europea d’Investigació (OEI) a Luxemburg perquè identifiqui fiscalment NSO i les seves filials en aquell país, els seus comptes bancaris i tots els moviments.
El magistrat també ha emès una comissió rogatòria internacional a Israel perquè requereixin a NSO Group si conserven dades o registres informàtics sobre l’espionatge amb Pegasus als mòbils dels tres querellants, com demanava la fiscalia.
La interlocutòria també ha enviat oficis al CNI, al Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades, a la Intervenció General de la Defensa, a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional perquè informin si han utilitzat Pegasus contra els tres exdiputats.
En un escrit del 26 de novembre passat el fiscal delegat de criminalitat informàtica de Barcelona, Roberto Valverde, que porta tots els casos de Pegasus repartits en diversos jutjats de la capital catalana, demanava aquestes investigacions internacionals i també la declaració de Riera i Botran. En el seu escrit, el fiscal recorda que l’informe pericial dels Mossos d’Esquadra havia detectat intrusions als mòbils de Riera i Botran, però no pas al de Fernández, sense poder determinar l’origen de l’espionatge.
Riera, Botran i Fernàndez van presentar el maig del 2022 una querella contra NSO per delictes contra la intimitat, concretament de descobriment i revelació de secrets. La querella venia motivada per l’informe fet públic pel laboratori interdisciplinari Citizen Lab, adscrit a la Universitat de Toronto (Canadà), que revela que almenys 65 polítics, advocats, periodistes i activistes catalans haurien estat espiats amb el programari Pegasus, tot i que el nombre d’afectats podria ser molt més alt.
El CNI va admetre haver espiat Riera, amb permís judicial, pels seus vincles amb els CDR i el contacte amb Carles Puigdemont. Segons l’informe pericial dels Mossos, el mòbil de Riera va ser infectat el febrer del 2019 i se li van extreure 21,03 megabytes d’informació. Els Mossos tenen indicis que el mòbil d’Albert Botran també va patir atacs el 2020, quan era diputat al Congrés, però indiquen que els caldria seguir investigant per determinar si aquells atacs es van fer amb Pegasus. El mòbil de Fernández, finalment, no s’ha pogut inspeccionar per falta de la contrasenya.
Segons l’escrit i d’acord amb l’informe de Citizen Lab, els querellants van ser infectats per Pegasus els darrers anys en diferents períodes, que coincideixen en moments en què desenvolupaven funcions “especialment sensibles” i amb “activitats d’interès específic per al govern espanyol”. Riera hauria estat infectat durant el 2019; Botran, el 12 de gener del 2020, i Fernàndez, com a mínim l’abril del 2019 i el juny del 2020, d’acord amb la informació coneguda pels SMS maliciosos.
L’informe de Citizen Lab explica que el mètode d’infecció era a través d’exploits (trucades) i SMS maliciosos amb dades personals que només tenen les administracions, per exemple de filiació de la Seguretat Social. Això ha portat a l’entitat a “considerar que existeixen grans evidències que els atacs provindrien de les institucions espanyoles”.
La querella destaca que els objectius “eren d’evident interès pel govern espanyol” i que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) és client del Grup NSO. A més, l’informe de Citizen Lab considera que el llarg període de temps dels atacs “porten a descartar que es tracti d’una operació clandestina d’un tercer país o una tercera persona, ja que hauria estat descobert precisament pel propi CNI o per altres agències de ciberseguretat”.
Els querellants consideren que els fets denunciats són delictes contra el dret a la intimitat i, a més, “un atac greu” i d'”intensitat i contorns absolutament inaudits”.
