ACN Barcelona – El grup d’estats de la Melanèsia ha denunciat davant el Tribunal Internacional de Justícia un “grapat de països”, entre ells els Estats Units, la Xina i els estats membre de la Unió Europea, per causar l’escalfament global del planeta i ha reclamat que se’ls obligui a pagar indemnitzacions. L’enviat especial per al canvi climàtic i el medi ambient per a la República de Vanuatu, Ralph Regenvanu, ha iniciat aquest dilluns les audiències davant del tribunal amb seu a la Haia pel primer cas internacional sobre el canvi climàtic i la responsabilitat legal dels estats. El representant de Vanuatu, l’illa del Pacífic que ha liderat la causa, veu “il·legal” les emissions de països com els EUA i, per això, ha exigit “reparacions”.
“Estem a la primera línia d’una crisi que no hem creat i que amenaça la nostra existència”, ha alertat Regenvanu en la seva intervenció davant el TIJ, que ha d’emetre un dictamen consultiu sobre la responsabilitat dels estats respecte al canvi climàtic.
El TIJ és un tribunal internacional que des del 1945 dirimeix disputes entre estats, però també proporciona assessorament jurídic sobre dubtes legals a petició de l’Assemblea General de l’ONU. A diferència de les disputes entre estats, les opinions del TIJ no són vinculants, però aquests avisos legals tenen pes en la interpretació del dret internacional.
<strong>Primera causa climàtica al TIJ</strong>
Les illes del Pacífic han aconseguit portar al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) el primer cas sobre la responsabilitat legal dels estats d’aturar l’escalfament global del planeta i de compensar els afectats. A través de l’Assemblea General de Nacions Unides, han demanat un dictamen consultiu sobre les conseqüències legals del dany al medi ambient.
Fa anys que es persegueix aquesta via legal, però el cas arrenca aquest dilluns, poc després de l’última cimera del clima. La COP29 de Bakú va ser especialment decebedora per als països en vies de desenvolupament perquè van marxar de l’Azerbaidjan amb molts menys diners a les mans dels que demanaven per afrontar l’impacte de l’escalfament global.
Arran del “fracàs” a la COP29, Regenvanu ha apressat el TIJ aquest dilluns a promoure una “resposta col·lectiva” que no estigui basada en la “conveniència política”, sinó en el dret internacional.
<strong>Vistes a la Haia</strong>
Aquest dilluns al matí han començat les vistes a la Haia per aquest cas, considerat històric per ser la primera vegada que es consulta al TIJ sobre les obligacions dels estats respecte a l’escalfament global del planeta. La causa ha despertat un gran interès internacional. Segons el Centre pel Dret Mediambiental Internacional (CIEL, per les seves sigles en anglès), el TIJ ha rebut una xifra rècord de sol·licituds per participar en el procediment judicial: 98 estats i 12 organitzacions internacionals.
Durant dues setmanes quinze magistrats escoltaran a la Haia els lletrats d’aquest centenar d’estats i entitats civils interessats en l’afer. Les audiències han arrencat amb les presentacions orals de Vanuatu i del grup dels estats de Melanèsia, del qual formen part també Fiji, Papua Nova Guinea i les Illes Salomó.
Dimecres serà el torn d’Espanya i dels Estats Units. Com a primera potència mundial, la posició dels EUA, encara governat pel demòcrata Joe Biden, és una de les que generen més interès perquè és un dels estats a qui més es culpa de l’escalfament global.
<strong>Què es pregunta al TIJ?</strong>
Vanuatu va entomar el repte de liderar aquesta causa demanant a l’ONU que fes una petició al TIJ i comptava amb el suport d’Angola, Antigua i Barbuda, Bangladesh, Costa Rica, Estats Federats de Micronèsia, Alemanya, Liechtenstein, Marroc, Moçambic, Nova Zelanda, Portugal, Romania, Samoa, Sierra Leone, Singapur, Uganda i Vietnam Nam.
La iniciativa va anar agafant cos i, finalment, el 29 de març del 2023 l’Assemblea General de l’ONU va demanar una opinió consultiva al TIJ sobre les obligacions dels estats pel que fa al canvi climàtic. En concret, són dues preguntes.
En primer lloc, es demana al Tribunal que detalli quines són les obligacions dels estats sota el dret internacional per “garantir la protecció del sistema climàtic i altres parts del medi ambient” de les emissions contaminants per a la població i “futures generacions”.
A partir d’aquí, pregunten si causar un “dany significatiu” al medi ambient – tant per les accions, com per les omissions dels estats- té conseqüències legals. En particular, respecte a territoris que “per les seves circumstàncies geogràfiques i nivell de desenvolupament” estan “especialment afectats o són especialment vulnerables als efectes adversos del canvi climàtic”. Per exemple, les illes del Pacífic.
Igualment, volen saber què implica a nivell legal per a la població i les generacions futures afectades per la contaminació de determinats estats.
<strong>Argumentació legal de Vanuatu</strong>
Durant la vista d’aquest dilluns, Vanuatu ha acusat un “grapat de països” de generar “gran part de les emissions” que estan causant el canvi climàtic. Segons el seu equip jurídic, aquest “dany significatiu” al sistema climàtic té conseqüències legals conforme al dret internacional. En concret, denuncien una vulneració “sistemàtica” i “sostinguda” del dret a l’autodeterminació dels estats en risc pel canvi climàtic, així com de l’obligació dels estats d’actuar amb “deguda diligència” per preservar el medi ambient.
“Alguns d’aquests estats responsables de les emissions van colonitzar i explotar les terres i els recursos dels pobles de la Melanèsia (…). El canvi climàtic ara ens impedeix gaudir del dret a l’autodeterminació”, ha subratllat Ilan Kiloe, conseller jurídic del grup de països de la Melanèsia.
Per la seva banda, el professor Jorge Viñuales, membre de l’equip jurídic de Vanuatu, ha defensat que la llei internacional obliga els estats a actuar amb “deguda diligència”: “No poden causar un dany significatiu als altres i han de protegir el medi ambient”.
A més, Viñuales considera que els països responsables de gran part de les emissions han estat causant aquest dany de forma “deliberada” durant un “llarg període de temps” conscients dels seus “efectes catastròfics”. “Com pot ser que aquesta conducta deliberada sigui compatible amb el dret internacional?”, s’ha preguntat.
Vanuatu diu que contaminar el planeta és “il·legal” i, per tant, reclama que els estats assumeixin les “conseqüències legals” d’haver violat el dret internacional.
Margaretha Wewerinke-Singh, advocada de l’illa per aquest cas, ha desgranat davant el TIJ quins haurien de ser aquestes implicacions legals: una aturada “immediata i a gran escala” de les emissions contaminants, “garanties” contra “solucions falses” al canvi climàtic, reparacions al dany causat i, quan aquestes no siguin possibles, una “compensació monetària”.
Vanuatu ha remarcat al TIJ que és “vital” indemnitzar per la via judicial els països afectats, independentment de les negociacions diplomàtiques a través de les cimeres pel clima.
“Cap estat està per sobre de la llei, les violacions han de tenir conseqüències i els drets van acompanyats de reparacions a les víctimes”, ha conclòs la lletrada holandesa.
<strong>Països responsables </strong>
La declaració per escrit de Vanuatu inclou un informe de la científica Corine Le Quéré, que detalla els màxims responsables de l’escalfament del planeta entre el 1851 i el 2022.
Als EUA se li atribueix el 17% de l’escalfament global actual per les seves emissions històriques. Tot seguit hi ha la Xina (12,5%), la UE (10,3%), Rússia (6,3%), Brasil (4,9%), l’Índia (4,7%), Indonèsia (3,7%), el Regne Unit (2,4%), el Canadà (2,1%; 0,035C) i el Japó (2,1%).
Dins la UE destaquen Alemanya (2,9%), França (1,3%), Polònia (1%) i Itàlia (0,9%), segons l’informe.
