ACN Barcelona – Les ciutats compactes tenen menys petjada de carboni, però pitjor qualitat de l’aire, menys espais verds i majors taxes de mortalitat. Ho conclou un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que ha analitzat 919 ciutats europees. La pregunta que es van fer els investigadors va ser quin tipus de ciutats hi ha a Europa i quines són més favorables per a la salut, qualitat mediambiental i petjada de carboni. La recerca, publicada a ‘The Lancet Planetary Health’, identifica quatre configuracions urbanes bàsiques: compactes d’alta densitat, per exemple Barcelona o París; obertes de baixa alçada i densitat mitjana, com Brussel·les; obertes de baixa alçada i baixa densitat, com Oviedo, i verdes de baixa densitat, com Estocolm.
Els resultats de l’estudi mostren que les ciutats verdes de poca densitat tenen nivells més baixos d’efecte illa de calor urbana i de contaminació atmosfèrica, la qual cosa es tradueix en taxes de mortalitat més baixes (1.003 defuncions per 100.000 habitants en les ciutats poc denses, per 1.124 en les que ho són més, segons dades de l’estudi).
Ara bé, com a aglomeracions urbanes disperses, requereixen desplaçaments més llargs i són menys eficients energèticament, la qual cosa les converteix en el tipus de ciutat més costós en termes de petjada de carboni per càpita, amb 1,9 tones per 1,3 en les ciutats més denses.
Les ciutats compactes d’alta densitat tenen menys espais verds i registren més trànsit motoritzat (808 vehicles per dia al quilòmetre; 316 les menys denses) i això es tradueix en majors nivells d’exposició a la contaminació atmosfèrica i a l’efecte illa de calor urbana. Aquestes urbs també presenten les taxes de mortalitat més elevades. Per contra, els investigadors assenyalen que la concentració de persones i serveis en un espai més reduït comporta una major eficiència energètica.
<strong>Ciutats compactes</strong>
La majoria de la població de l’estudi residia en ciutats compactes d’alta densitat (68.096.496 persones) i ciutats obertes de baixa alçada i densitat mitjana (56.108.876 persones), en comparació amb els tipus de ciutats obertes de baixa alçada i baixa densitat (38.559.619 persones) i amb les ciutats verdes de baixa densitat (27.474.508).
Les ciutats compactes es caracteritzen per una superfície reduïda i una alta densitat de població. Solen tenir una densitat alta de zones per als vianants, una densitat moderada de carrils bici i una disponibilitat baixa de zones verdes naturals. És la tipologia urbana amb major nombre d’habitants d’Europa, més de 68 milions, i Barcelona, Milà, París i Basilea en són exemples.
Les ciutats d’aquest tipus tendeixen a facilitar la mobilitat a curta distància, ja que solen tenir xarxes de transport públic i infraestructures per a vianants i ciclistes denses. Per aquestes raons, en la literatura recent, la ciutat compacta ha sorgit com el model teòric òptim per promoure ciutats més saludables i sostenibles, expliquen els responsables de l’estudi.
<strong>Urbs menys denses</strong>
Les ciutats obertes de baixa alçada i densitat mitjana, com Brussel·les, Dublín o Leipzig, tenen superfícies petites, densitats de població mitjanes i una densitat relativament elevada de vies per al trànsit motoritzat. La disponibilitat de zones per als vianants, carrils bici i zones verdes és intermèdia, en comparació amb altres tipus de ciutats.
Les ciutats obertes de baixa alçada i baixa densitat, com poden ser Pisa, Oviedo o Tolosa, ocupen una superfície major que les dues tipologies anteriors i tenen una menor densitat de població. Es caracteritzen per poca disponibilitat de zones per als vianants i carrils bici i una disponibilitat entre moderada i alta de zones verdes naturals cap als afores.
La ciutat verda de baixa densitat es caracteritza per tenir una gran superfície amb una baixa densitat de població. Aquestes ciutats disperses acostumen a tenir una disponibilitat moderada de zones per als vianants i una gran disponibilitat de carrils bici i espais verds naturals, integrats des de les parts centrals del nucli urbà. Hèlsinki, Rennes (França), Aarhus (Dinamarca) o Estocolm són exemples d’aquestes ciutats.
<strong>Els investigadors veuen en les ciutats compactes el model de futur però situen grans reptes</strong>
Tamara Iungman, investigadora d’ISGlobal i una de les autores principals de l’estudi, apunta que, després d’analitzar més de 900 ciutats d’Europa, la compacta “pot continuar sent el model del futur, però en la seva configuració actual mostra una qualitat ambiental baixa i necessita superar importants reptes”.
“El potencial per reduir la dependència del cotxe, l’accessibilitat a peu o l’accés als serveis i les oportunitats d’interacció social són avantatges clars del model de ciutat compacta. No obstant això, les ciutats compactes continuen mostrant una elevada presència del transport motoritzat i una clara falta d’espais verds”, contraposa aquesta investigadora en declaracions recollides per ISGlobal.
“Els elevats nivells de contaminació atmosfèrica constitueixen un repte particular per a les ciutats compactes, fins a tal punt que si s’aconseguís reduir-los, també es reduirien les taxes de mortalitat significativament”, afirma Sasha Khomenko, investigadora d’ISGlobal i coautora principal de l’estudi.
Mark Nieuwenhuijsen, responsable del programa Clima, Contaminació Atmosfèrica, Naturalesa i Salut Urbana d’ISGlobal i autor principal de l’estudi, assenyala que s’ha d’aprofitar el “potencial” de les ciutats compactes “mitjançant models innovadors, com les superilles, els barris de baix trànsit o sense cotxes, i incorporant alternatives com solucions basades en la naturalesa, incloent la plantació d’arbres o les teulades i façanes verdes”. “És essencial reduir l’ús del cotxe i apostar encara més pel transport actiu i públic”, defensa.
Nieuwenhuijsen afegeix que “no existeix una solució única per a totes les ciutats”. “Cada una ha de realitzar estudis específics basats en les seves pròpies característiques i dissenyar una solució ad hoc per trobar el model òptim en termes de salut, qualitat ambiental i petjada de carboni”, indica.
