ACN Girona – Un estudi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) del Trueta revela les associacions entre la presència de proteobacteris com a components de la microbiota de diversos òrgans, i la resposta antiviral amb la resistència a la insulina. A més, diferents àcids biliars i un conjunt de gens involucrats en el sistema immunitari també s’han associat amb la resistència a la insulina. La recerca, publicada a la revista científica “Gut”,és fruit d’un anàlisi molt ampli que examina sis grups poblacionals, els principals teixits implicats en el metabolisme de la glucosa i la insulina, i també diferents capes de regulació biològica.
La insulina és una hormona que ajuda al cos a controlar els nivells de sucre, o glucosa, en la sang. Una sensibilitat elevada a la insulina (o una baixa resistència) permet que les cèl·lules del cos utilitzin la glucosa en sang de forma més eficaç, reduint el seu nivell en sang. L’equip de l’IDIBGI ha trobat una associació entre la resistència a la insulina i els proteobacteris (un component de la microbiota), els àcids biliars, i un conjunt de gens relacionats amb el sistema immunitari.
Per arribar a aquests resultats, l’equip ha estudiat la microbiota present en els principals teixits involucrats en el metabolisme de la glucosa i la insulina: el teixit adipós, el fetge, i l’intestí (prim i gruixut). A més, l’estudi s’ha fet en sis grups diferents de persones de procedències diverses, amb uns resultats consistents en tots ells.
Un altre tret diferencial d’aquesta recerca ha estat l’anàlisi, en tots aquests grups poblacionals i teixits, d’un gran conjunt de factors que intervenen en diferents capes de regulació biològica. En concret, s’ha mirat què passa a nivell genètic, en la regulació dels lípids i dels metabòlits, o, en la microbiota de l’intestí, del fetge, i del teixit gras. Per desxifrar tota la informació, s’han utilitzat mètodes computacionals complexos d’integració de dades i també de ‘machine learning’ per observar com es relacionaven totes aquestes dades, i poder extreure conclusions per determinar com es connecten entre elles.
Per a investigar la influència dels proteobacteris en la resistència a la insulina, l’equip va complementar l’estudi examinant els efectes d’una espècie de proteobacteris, l’Enterobacter Cloacae, en les mosques de la fruita (Drosophila melanogaster). Administrant-los Enterobacter Cloacae en l’alimentació, es va veure que, quan tenen quantitats elevades d’aquest microorganisme en la seva microbiota, aquestes absorbien el sucre molt més lentament. Alhora, es va observar que es desregulaven un grup de gens en diferents òrgans, equiparables a gens associats amb resistència a la insulina en humans.
Finalment, l’estudi també ha identificat un conjunt de gens involucrats en la resposta vírica de l’organisme, que se sobreexpressaven quan els nivells de glucosa eren elevats. Aquesta associació es va examinar en tres dels grups poblacionals i en quatre teixits (el teixit adipós i tres parts diferents de l’intestí).
Aquesta recerca aporta una gran quantitat d’informació per a comprendre millor l’eix existent entre l’intestí, el teixit adipós, i el fetge. Els resultats identifiquen elements que influeixen l’expressió dels gens vinculats a la resistència a la insulina, obrint la porta al disseny futur d’estratègies terapèutiques basades en la composició de la microbiota, com per exemple, disminuint els nivells de proteobacteris.
L’estudi el lideren els investigadors de l’IDIBGI i el CIBERObn, el cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut i cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Trueta, José Manuel Fernández-Real; el cap del grup de recerca en Medicina i Biologia Integrativa de Sistemes, Jordi Mayneris-Perxachs,; la investigadora post-doctoral d’ambdós grups, Anna Castells-Nobau, i l’investigador consolidat de la xarxa CIBER del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut. José Maria Moreno.
També hi ha col·laborat investigadors de l’Institut Nacional de la Salut i la Recerca Mèdica (INSERM) i l’Institut Pasteur de Lille, ambdós centres de França, l’Imperial College del Regne Unit, i en àmbit espanyol, de l’Institut d’Investigació Sanitària de Navarra, l’Institut d’Investigació Sanitària de Santiago de Compostela, l’Institut d’Investigació Sanitària de Córdoba, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Màlaga i la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio)-CIBERESP.
