ACN Barcelona – Un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha avisat que les polítiques anti-gènere són persistents, tenen un caràcter agressiu i un elevat impacte emocional i psicològic sobre les activistes que les pateixen. El treball s’emmarca en el projecte europeu RESIST i recull dades de Catalunya i el País Basc. En concret, ha detallat com 33 acadèmiques, activistes, polítiques, intel·lectuals i membres de la ciutadania experimenten, negocien i resisteixen els atacs relacionats amb les seves identitats, vides, polítiques i àmbit laboral. Tot i que l’informe ha admès que poden veure’s obligades a moderar el seu discurs o crear espais segurs on relacionar-se, ha destacat la fortalesa de les figures feministes i la seva persistència.
L’anàlisi ha identificat que la naturalesa política dels atacs anti-gènere és “deliberada” i es dirigeix intencionadament a la consecució de fins polítics, amb una violència política que es viu de manera col·lectiva. “Afecta en gran mesura figures públiques o visibles del feminisme, i també té un impacte profund en la societat, especialment en aquelles persones que es troben en posicions marginalitzades”, han apuntat els responsables de l’estudi.
Maria Rodó, directora de RESIST a Espanya, ha ressaltat l’objectiu dels atacs i el caràcter interseccional d’aquest continu de violència i discriminació: “Tot i que és difícil separar la violència ‘anti-gènere’ d’altres formes quotidianes de discriminació sexista, homòfoba, trànsfoba i racista, el que es mostra evident és que el fenòmen de la violència anti-gènere es dona d’una forma concreta, amb molta agressivitat, i que té conseqüències en la vida de les persones que la pateixen”.
L’estudi ha agrupat els resultats en deu àmbits diferents. Per una banda, ha indicat que l’antigènere s’experimenta com un vell discurs amb noves formes. En aquest sentit, ha apuntat que els atacs es viuen com una forma de violència política contra aquells que mostren el seu compromís amb els principis o pràctiques feministes, LGBTI i antiracistes. Així mateix, ha assenyalat que els insults, les amenaces de mort i de violació i el “doxing” són la dimensió diària dels atacs. També ha destacat que poden estar adreçats a institucions feministes, llocs de treball, llars i espais públics.
<strong>Elevat impacte emocional</strong>
Una de les principals conclusions del treball és que aquesta mena de conductes tenen un impacte emocional molt elevat. De fet, ha avisat que les persones afectades desenvolupen “una sensació global de por”. En aquest mateix sentit, ha afirmat que en moltes ocasions, aquests individus tendeixen a abandonar determinats llocs, moderar el seu discurs o, fins hi tot silenciar-lo.
L’informe també es refereix a l’absència de legislació i marcs polítics per protegir els vulnerables i conclou que aquest fet porta aquestes persones a cercar maneres autònomes d’autodefensa i solidaritat. Així, es tendeixen a crear bombolles, és a dir, espais segurs on poder viure sense haver d’enfrontar-se a l’anti-gènere.
Alhora, ha remarcat que les desenvolupen maneres de resistència activa i organitzada. Això inclou iniciatives de boicot a campanyes específiques, estratègies de protecció digital o iniciar un diàleg per convèncer potencials actors anti-gènere, entre d’altres.
Amb tot, el treball ha conclòs que, malgrat els atacs, les figures públiques feministes resisteixen de manera persistent als atacs que pateixen, es mantenen compromeses i sense por i utilitzen la seva influència per resistir i continuar la seva tasca.
<strong>La UPF, coordinadora de l’informe europeu de RESIST</strong>
L’estudi forma part d’un informe més ampli de RESIST (el segon des que va començar el projecte el 2022) que inclou nou estudis de casos corresponents a vuit països europeus (a més d’Espanya, Bielorússia, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Polònia i Suïssa) i a persones que es troben a l’exili. Aquest treball ha examinat les conseqüències de les mobilitzacions, els discursos i les polítiques anti-gènere sobre les persones i col·lectius feministes i LGBTIQ+ afectats, alhora que ha destacat les respostes que ofereixen per fer-hi front.
L’informe s’ha basat en dades qualitatives recollides de 254 persones, entre acadèmics, periodistes i activistes, mitjançant 104 entrevistes i 36 grups focals realitzats entre gener i maig de 2024. Els resultats mostren, fins i tot en societats percebudes com a “progressistes”, una prevalença d’atacs verbals, discriminació sistèmica i violència política, especialment en espais públics i a les xarxes socials, així com diverses formes de resistència desplegades pels individus i col·lectius afectats.
Segons a l’informe, “malgrat la naturalesa generalitzada dels atacs antigènere, les feministes i les persones LGBTIQ+ no es veuen com a simples víctimes passives. Es dediquen activament a accions destinades a desafiar aquests discursos i polítiques, alhora que busquen crear espais més segurs i habitables”.
