ACN Barcelona – El Programa Bolsa Família (BFP) del Brasil, un dels de transferències monetàries condicionades més grans del món, va aconseguir reduir en més de la meitat els casos i morts per tuberculosi entre les persones que viuen en pobresa extrema i grups indígenes, segons un estudi coordinat per l’ISGlobal, l’Institut de Salut Col·lectiva i el CIDACS-FIOCRUZ. Des de 2004, el BFP ha proporcionat ajuda econòmica a les famílies més pobres del Brasil, amb la condició que compleixin certs requisits, com assegurar que els fills van a l’escola i a visites mèdiques. Tot i que se sap que aquests programes redueixen desigualtats econòmiques i socials, s’han observat millores en salut, incloent-hi reduccions en la mortalitat infantil, la materna i per VIH.
La tuberculosi, una de les principals causes infeccioses de mort al Brasil i altres països de renda baixa i mitjana, està estretament vinculada a la pobresa. El cap del grup d’Avaluació de l’Impacte en Salut d’ISGLobal i professor col·laborador de l’Institut de Salut Col·lectiva Davide Rasella ha explicat que se sap que la tuberculosi és producte de la pobresa, però ha afegit que fins ara no s’havia avaluat l’efecte de les transferències monetàries en la malaltia, especialment en les poblacions més vulnerables.
L’estudi analitza dades, incloent-hi condicions ètniques i socioeconòmiques, de 54,5 milions de brasilers de baixos ingressos entre 2004 i 2015. Van comparar la incidència de la tuberculosi (nombre de nous casos), la mortalitat (nombre de morts en la població) i la taxa de letalitat (quantes persones afectades per la malaltia moren) entre els que van rebre suport del programa (23,9 milions de persones) o no (30,6 milions de persones). En total, hi va haver 159.777 nous diagnòstics i 7.993 morts per tuberculosi en la cohort estudiada.
Els resultats mostren una gran disminució dels casos i morts per tuberculosi entre les persones beneficiaries de les transferències monetàries. La disminució va ser de més del 50% en les persones extremadament pobres i de més del 60% entre les poblacions indígenes. Tot i que el programa va reduir casos d’aquesta malaltia en tots els grups, el seu efecte va ser menor en els menys pobres, on no es va observar una reducció significativa de morts per la malaltia. La taxa de letalitat també va ser menor entre les persones beneficiaries del programa, tot i que la diferència entre ambdós grups no va ser estadísticament significativa.
Gabriela Jesus, coautora de l’estudi, apunta que això s’explica perquè el programa millora l’accés als aliments, tant en quantia com en qualitat, la qual cosa redueix la inseguretat alimentària i la malnutrició, un dels principals factors de risc de la tuberculosi. En conseqüència, això reforça les defenses immunitàries de les persones. A més, es redueixen les barreres per accedir a l’atenció sanitària.
<strong>Resultats amb implicacions globals</strong>
Des d’ISGlobal han afirmat que els resultats tenen repercussions que van més enllà del Brasil. En aquest sentit, Rasella ha explicat que les implicacions són de gran abast per a la formulació de polítiques en tots els països amb una alta càrrega de tuberculosi.
