ACN Barcelona – L’Hospital de Sant Pau ha liderat l’estudi més gran fet fins ara a Espanya sobre les dades d’intubació i mortalitat de tres tècniques de suport respiratori en pacients amb covid-19 ingressats en el 80% de les UCI catalanes entre el 14 de març i el 15 d’abril de 2020, durant el primer pic de la pandèmia. Les tres tècniques analitzades són la màscara d’oxigen convencional, la ventilació mecànica no invasiva i la cànula nasal d’alt flux. Aquesta última, que permet administrar molts litres d’oxigen per minut i a elevada concentració, seria el tractament més indicat en el suport d’oxigenació no invasiva primària.
Els resultats de l’estudi liderat per Sant Pau assenyalen que la cànula nasal d’alt flux podria ser el tractament d’elecció com a estratègia de suport d’oxigenació no invasiva primària en pacients amb covid-19 ingressats a les UCI amb insuficiència respiratòria aguda. Aquest treball també obre les portes al disseny d’un estudi prospectiu aleatoritzat per comprovar si l’eficàcia de la CNAF és superior a les altres alternatives existents en pacients ingressats a les UCI.
“Tenim una foto molt precisa del què va passar a Catalunya durant la primera onada de la pandèmia”, explica Jordi Mancebo, cap de Medicina Intensiva de Sant Pau i líder de l’estudi observacional, multicèntric i retrospectiu<strong> </strong>publicat a la revista científica ‘<a href=”https://ccforum.biomedcentral.com/articles/10.1186/s13054-022-03905-5″>Critical Care</a>’.
Amb la cànula nasal d’alt flux (CNAF) el percentatge d’intubació es del 70%, davant del 88% de la ventilació no invasiva i el 91% de la màscara d’oxigen. Segons el doctor, “aquesta dada és molt important, perquè el fet d’intubar un pacient ja suposa incrementar la seva probabilitat de morir en aproximadament un 30%”. A més, l’estudi també assenyala que la CNAF, una tècnica utilitzada majoritàriament a Sant Pau en el maneig d’aquests pacients, disminueix significativament la mortalitat a 90 dies post ingrés a les UCI (24%) en relació a la màscara d’oxigen (30%) i a la ventilació no invasiva (36%).
Aquests efectes s’explicarien per tres motius. “El primer, que la cànula nasal d’alt flux aporta una concentració d’oxigen raonablement elevada. El segon, que l’alt flux genera una petita pressió que ajuda a mantenir els pulmons més oberts, facilitant que els pacients capturin millor l’oxigen i expulsin millor el diòxid de carboni. I, el tercer, i molt important, està relacionant amb l’anomenat rentat de l’espai mort, ajudant a mantenir un nivell constant de CO2 a la sang reduint l’esforç de respiració”, assegura.
L’estudi ha analitzat les dades d’un total de 39 UCI catalanes (89% dels pacients de la xarxa pública i 11% dels pacients de la xarxa privada). Aquesta xifra equival al 77% de les unitats de cures intensives i al 74% dels llits instal·lats a l’inici de la pandèmia en la sanitat pública; i al 46% de les UCI i al 57% dels llits de la sanitat privada.
