ACN Barcelona – Els senglars podrien ser una font potencial d’infeccions d’hepatitis E a l’àrea metropolitana de Barcelona. Així ho indica un estudi que apunta als animals com a transmissors després d’haver identificat una similitud molecular rellevant entre les soques dels virus d’hepatitis E (VHE) dels senglars de l’àrea metropolitana de Barcelona i dels ciutadans d’aquesta zona. En l’estudi, els investigadors han analitzat les femtes de 312 senglars, recollides en aquesta regió entre el 2016 i el 2021, set de les quals han resultat positives quant a la presència del virus. Com a mesures preventives per evitar la transmissió del virus, recomanen evitar el contacte amb els senglars, i també no menjar-ne la carn crua o poc cuita.
A més a més, també aconsellen evitar que els animals de casa, com gats o gossos, tinguin contacte amb els excrements dels animals salvatges i instal·lar sistemes que impedeixin que els senglars tombin contenidors de la brossa.
La identificació dels senglars com a font d’infeccions d’hepatitis E a l’àrea de Barcelona l’ha fet un equip de la Facultat de Biologia, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona i de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. En el treball, publicat a la revista ‘Science of The Total Environment’, també hi han participat investigadors del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la Universitat de Lleida i el Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (UAB).
<strong>Exposició a la infecció pel virus</strong>
Segons l’estudi, la comparació de les mostres de femta de senglar recollides entre el 2016 i el 2021, juntament amb sis d’addicionals d’un estudi anterior, ha permès establir una estreta relació filogenètica amb les soques del VHE de persones donants de sang d’aquesta àrea.
A més, les mostres de porc senglar amb el virus pertanyien a individus no adults, cosa que, segons els investigadors, indica el manteniment endèmic, és a dir, habitual i permanent, del VHE en la població de senglars de la zona metropolitana per mitjà d’individus joves. En aquest sentit, els investigadors argumenten que la manca de detecció del VHE en senglars adults apunta al fet que els animals joves estan exposats a la infecció pel virus en els primers anys de vida, mentre que els adults ja han superat la infecció i estan protegits de la reinfecció, un fet que suggereix que el virus és endèmic a la població de senglars d’aquesta regió.
L’àrea metropolitana de Barcelona la formen trenta-sis municipis, repartits en 636 km2 i poblats per prop de 3,2 milions de persones. Aquesta zona, que inclou el parc natural de Collserola, té una densitat de població de senglars que oscil·la entre cinc i quinze individus per kilòmetre quadrat.
<strong>Monitoratge i prevenció</strong>
“Atès que la sinurbització -la presència i l’adaptació dels senglars en entorns urbanitzats- del senglar és un fenomen global, en augment i en expansió, els resultats d’aquest estudi haurien de ser útils per desenvolupar i establir programes de monitoratge, vigilància i, eventualment, de control del VHE tant a l’àrea metropolitana de Barcelona com en altres àrees urbanes del món”, explica Jordi Serra-Cobo, professor de la Facultat de Biologia i investigador de l’IRBio.
Tot i que la majoria dels casos humans d’hepatitis E són lleus, la infecció per VHE causa aproximadament cinquanta mil morts humanes cada any, i és especialment greu en dones embarassades, amb taxes de mortalitat de fins al 30 %, a més de poder transmetre’s als nadons.
Davant d’això, recomanen adoptar mesures preventives per evitar la transmissió del virus de l’hepatitis E a la ciutadania. Concretament, els investigadors destaquen la importància d’evitar el contacte amb els senglars, i també no menjar-ne la carn crua o poc cuita. En els casos en què s’ha produït un contacte, com pot passar amb caçadors o agents forestals, recomanen rentar-se les mans amb aigua i sabó.
També ressalten altres mesures relacionades amb els animals de companyia. “Els senglars poden envair els carrers del centre de Barcelona, on troben menjar als contenidors de residus o als jardins urbans. Aquests espais són freqüentats per gossos i gats, que es poden infectar amb excrements de senglar i poden contribuir a expandir la infecció als ciutadans”, avisa Jordi Serra-Cobo.
En aquest sentit, recomanen evitar que els animals de casa tinguin contacte amb els excrements dels animals salvatges i instal·lar sistemes que impedeixin que els senglars tombin els contenidors de deixalles.
