ACN Barcelona – L’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) alerta “d’efectes negatius” per al veïnat si l’Ajuntament de Barcelona modifica la mesura del 30% d’habitatge protegit tal com la va plantejar fa uns mesos. Segons un estudi publicat aquest dimecres per IDRA, la modificació proposada pel govern municipal implicaria renunciar a un total de 18.827 habitatges de protecció oficial (HPO) potencials si es tira endavant. La proposta de modificació, alerten, reduiria “significativament” l’impacte de la mesura i implicaria que el nombre d’edificis afectats passin de 3.909 a només 95, “una reducció dràstica que deixa la major part dels habitatges exempts” de l’obligació de reservar una part per a habitatge protegit.
Això passaria, segons l’estudi, perquè els canvis proposats aquest 2024 contemplen “l’exempció de la majoria de grans rehabilitacions; la periferització de l’habitatge protegit; i el desplaçament de l’obligatorietat de promoure habitatge de protecció oficial per mitjà de la incorporació d’una promotora social”. La modificació proposada, diuen des d’IDRA, generaria un guany “extraordinari” als inversors obrint la porta a l’especulació i augmentaria el risc d’expulsió del veïnat.
En l’estudi, els autors fan una estimació del nombre d’edificis subjectes a la mesura del 30%. Segons calculen, serien 3.909 edificis residencials amb 62.756 habitatges registrats. Per tant, estimen que la mesura del 30% ofereix un nombre d’HPO potencials de 18.827.
Per contra, estimen que en l’escenari que s’eliminessin els edificis residencials amb el destí parcial d’habitatge protegit i queden només les transformacions d’oficines i indústries en habitatge els edificis afectats serien només 95, amb 983 HPO.
De moment,<a href=”https://www.acn.cat/new/c8572a8f-cdc2-4728-8506-8ebcc23cab93/texts”> la modificació plantejada pel govern municipal</a> el juny passat es troba aturada i el govern <a href=”https://www.acn.cat/new/884e8902-b2d7-4122-83f1-db1b19cbc5c2/texts”>l’ha endarrerit fins al 2025</a>, quan planteja recuperar la proposta i portar-la quan hi hagi prou consens i comptin amb els suports necessaris.
<strong>Defensen mantenir la mesura actual</strong>
IDRA defensa mantenir la mesura del 30% sense modificacions per valorar-ne l’impacte “en un cicle llarg” i citen el cas de París com a exemple a seguir, ja que “va trobar resistències i va tenir resultats escassos en els primers anys, però a mitjà termini ha demostrat ser efectiva”. L’estudi apunta que a la capital francesa el creixement d’habitatges socials entre 2006 (inici de la mesura) i 2017 és del 101%, amb 2.950 habitatges socials creats en aquest període. Tant és així, subratllen, que s’ha elevat a 50% la reserva destinada a habitatge social.
A més a més, l’estudi d’IDRA indica que la mesura del 30% a Barcelona només fa tres anys que funciona. “L’aplicació d’una moratòria va impulsar una allau de llicències abans de l’entrada en vigor de la mesura, i això va permetre l’aprovació de 7.509 habitatges sense la reserva del 30%, cosa que anul·la l’efecte de la mesura en els primers anys d’aplicació (2019-2020)”, asseguren.
D’altra banda, també denuncien que hi ha hagut un “frau important” a través dels permisos d’obra menor. Tenint en compte el nombre de llicències atorgades, calculen, s’hauria d’haver obtingut una xifra més gran d’HPO. En aquest sentit, recomanen millorar la seguretat jurídica i el control del frau evitant el fraccionament de comunicats d’obres i garantir la col·laboració de l’Administració per evitar la retenció d’habitatges. A més, també insten a aplicar sancions efectives per incompliment, incrementant la capacitat sancionadora de l’Ajuntament.
D’altra banda, asseguren que l’expectativa que la norma serà modificada ha paralitzat la sortida de nous HPO. “Els promotors d’almenys 9 edificis estan dilatant el tràmit de llicència d’obra des de fa dos anys amb l’expectativa d’aconseguir no destinar 38 habitatges protegits gràcies a la modificació de la mesura del 30%”, diu IDRA.
L’anàlisi feta també proposa ampliar la mesura en zones d’”hiperdèficit” d’habitatge assequible, seguint l’exemple de París, i regularitzar el sostre disconforme amb finalitats socials, permetent la seva conservació sempre que es destini íntegrament a habitatge de protecció pública.
<strong>Beneficis de la mesura actual</strong>
L’estudi posa de manifest que la Mesura del 30% té beneficis “que fins ara no s’havien avaluat”. Entre aquests, assegura que funciona com “un dic de contenció que desincentiva les pràctiques especulatives i impedeix expulsions massives de llogaters”.
Un altre benefici que assenyalen els autors de l’informe és l’ampliació del parc d’habitatge assequible. Estimen que a llarg termini, la mesura té el potencial d’incorporar fins a 18.827 nous habitatges protegits en zones consolidades, com Eixample o Gràcia, “trencant la dinàmica d’ubicar l’habitatge protegit a la perifèria”.
A més, destaquen que gairebé 9 de cada 10 dels edificis afectats per la mesura estan en mans de grans tenidors, fet que promou una “redistribució de la riquesa”. Alhora, creuen que la mesura actua com un mecanisme de contenció i propicia una baixada del preu del sòl de fins al 24,97% a tota la ciutat, “frenant l’escalada de preus i facilitant l’adquisició de sòl per part de l’Ajuntament, promotors socials i cooperatives”.
Segons IDRA, les dades qüestionen la principal crítica a la mesura, que és que paralitza la producció d’habitatge nou i assequible. “La producció d’habitatge a la ciutat creix. Durant el primer semestre de 2024, s’ha multiplicat per més de cinc respecte l’any anterior, fins a 1.273 habitatges”, afirmen. D’acord amb l’estudi, Barcelona ha obtingut 144 habitatges protegits a través de la mesura del 30% en el període d’aplicació real (2021-2023).
