ACN Barcelona – Viure en un pis de lloguer s’està “cronificant” i aquesta és l’única opció per una part creixent de la població. Així ho conclou l’estudi de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) que es fixa en la població llogatera sota el títol ‘De propietaris a inquilins’. Segons l’estudi, la cronificació del lloguer té a veure amb els ingressos i la capacitat de comprar un habitatge però també amb les baixes expectatives d’heretar un immoble, així com les barreres per accedir a una propietat. D’acord amb una enquesta feta a un miler de casos de lloguer a Barcelona, set de cada deu llogaters no espera heretar un habitatge. Tot plegat, avisen els investigadors, “condemna” els llogaters a fer de la seva situació una opció a llarg termini.
La recerca recull diverses xifres oficials ja conegudes sobre la situació del lloguer i n’aporta de noves en base a una enquesta feta a un miler de casos de llogaters a Barcelona i un miler més a Madris. De les xifres oficials, destaca que el nombre de llars de lloguer ha passat del 38,”% al 44,1% a Barcelona només entre 2017 i 2022. També es menciona que el 54,7% de la població que viu de lloguer a la capital catalana té més de 34 anys. Així, se subratlla que cada cop més gent viu de lloguer, però també per més temps i sense ser tan jove.
L’estudi, però, també es fixa en les expectatives dels llogaters a partir d’enquestes fetes tant per internet -mitjançant una empresa demoscòpica- com presencials per part del mateix equip de l’IDRA. En el cas de Barcelona, s’ha fet el seguiment de 1.023 casos.
<strong>Set de cada deu llogaters a Barcelona no espera heretar un habitatge</strong>
Segons els resultats d’aquesta enquesta, reflectits en l’estudi, set de cada deu llogaters de Barcelona no espera heretar un habitatge. Així, només tres de cada deu ho espera. La població amb major expectativa d’herència són els espanyols de 16 a 34 anys (46,8% a Barcelona i 54,1% a Madrid) i la que menys, després de les persones grans de 65 anys o més, són els estrangers entre 35 i 64 anys (18% a Barcelona i 17,1% a Madrid).
Tanmateix, els investigadors apunten “la complexitat” d’alguns casos, ja que vuit de cada deu llogaters amb herència hauran de compartir-la amb altres hereters. A més, el valor econòmic i la utilitat dels pisos a heretar no necessàriament encaixen amb les necessitats de l’hereu.
En el cas de Barcelona, segons les enquestes, el 40,7% dels pisos a heretar tenen un valor inferior o bastant inferior al preu mitjà d’un pis de 60 m2 (250.020 euros) i el 63,2% heretaran propietats de menys de 300.000 euros, i la immensa majoria haurà de compartir l’herència. Tot plegat, apunta l’estudi, situa un escenari en el qual la majoria dels llogaters que heretaran no tenen tampoc garantit l’accés a un habitatge en propietat.
<strong>Mercat immobiliari</strong>
La investigació també analitza el mercat immobiliari i recopila dades com ara que entre 2008 i 2020, gairebé la meitat dels habitatges comprats són d’empreses amb més de vuit immobles. Així, subratlla com la propietat d’habitatges es concentra cada cop més en mans d’aquells que ja tenen béns immobles. De fet, apunta que en l’última dècada el nombre de grans propietaris -amb deu o més habitatges- ha augmentat un 20%.
A més a més, assenyala que la dinàmica del mercat actual, caracteritzada per preus de compravenda i tipus d’interès elevats, restringeix encara més l’accés a la propietat. “La meitat de les transaccions d’habitatge són fetes per persones que ja posseeixen propietats, i una gran part de les compres s’efectua al comptat. Això agreuja la situació per als llogaters, que es veuen atrapats en un cicle de lloguer a preu de mercat sense perspectives clares de millorar la seva situació”, exposen els investigadors.
Tot plegat, conclou l’informe, fa que la bretxa entre la població propietària i la llogatera sigui cada cop més gran i aprofundeix el paper del mercat de lloguer “com a vector de desigualtat social”.
<strong>Augmentar el parc públic d’habitatge i recuperar pisos turístics</strong>
La radiografia feta per l’estudi de l’IDRA va acompanyada de recomanacions i conclusions a les administracions per dissenyar polítiques públiques que facilitin l’accés a l’habitatge. Una de les recomanacions és incrementar l’oferta de lloguer residencial de llarga durada i a preu regulat a través de la mobilització del parc existent d’habitatges que ara estan infrautilitzats o en mans d’operacions immobiliàries especulatives. Això inclou iniciatives com ara recuperar els pisos “segrestats” pels mercats turístics i de temporada, transferir els pisos de la Sareb al parc públic d’habitatge social de lloguer, comprar habitatges per incorporar-los al sistema públic de lloguer o construir més habitatge públic de lloguer.
Una altra recomanació és aplicar mesures fiscals com ara augmentar l’impost a la propietat i augmentar la fiscalitat per rendes de lloguer. Una tercera recomanació és impulsar mesures per impedir l’acumulació d’habitatges en poques mans, com ara prohibir la compra de vivenda si no és per a viure-hi.
L’estudi també valora que les polítiques proposades fins ara -cita el Bo Jove de Lloguer o els avals per a la compra d’hipoteques- no només són “ineficaces” per abordar el problema d’arrel sinó que acaben transferint recursos públics a propietaris i bancs.
