ACN Llers – Aquest diumenge es presenta el documental ‘Llers: el poble que va esclatar en mil bocins”. Es tracta d’un film que rememora l’explosió d’un magatzem de dinamita el febrer de 1939 durant la Guerra Civil i que va deixar dues terceres parts del poble en runes. Per evitar que les tropes franquistes es quedessin amb els explosius, l’exèrcit republicà va fer esclatar el magatzem situat a la part baixa del poble al costat de l’església. La deflagració va provocar que l’ona expansiva arribés a bona part de les cases del poble. Cases com les d’en Jordi Cufí que recorda que el seu pare va quedar atrapat viu sota l’escala i que ell i la seva mare van fugir cap al castell per salvar-se.
Ara un documental repassa aquells fets amb testimonis com en Jordi, que van haver de veure com els franquistes impedien que es reconstruís el poble. L’objectiu, explica l’historiador Alfons Romero era criminalitzar el bàndol republicà, que havia estat el responsable de la voladura. “Era evident que el que no volien era que els franquistes es quedessin amb la dinamita”, explica. Les 200 tones de dinamita dels qui fugien cap a l’exili van destrossar l’església del poble i bona part del municipi.
Cufí recorda que la deflagració va fer caure bona part de l’estructura de casa seva, situada al barri de Llagostera, de Llers. “El meu pare va quedar sota la runa viu, els meus avis es van fer una trinxera a fora i la meva mare ens va agafar i vam fugir en direcció al castell”, explica.
En el documental es repassa el que va passar aquell vuit de febrer a partir de tretze veïns que expliquen com van viure el moment de l’explosió i els dies posteriors. La Catalina Vayés va néixer el 1930. Recorda que l’explosió va aixecar el campana de l’església i després els va venir un “vent calent” que els va agafar per sorpresa.
<strong>Dinamita, dinamita i dinamita</strong>
Romero remarca que el moment en què es va produir aquell succés va ser quan l’Empordà era dels pocs espais que encara no havien estat ocupats pels franquistes. L’historiador assenyala que la victòria de Franco era un fet –Barcelona havia caigut dues setmanes abans- i que els republicans s’exiliaven mentre volaven les comunicacions com ponts i ferrocarrils.
“El context era de dinamita, dinamita i més dinamita. Hem de tenir en compte que en van fer explotar amb una metxa 200 quilos, perquè els franquistes no se la poguessin quedar”, assenyala Romero.
En total, l’explosió va matar una desena de persones i va tirar a terra 160 edificis i més de 200 cases del poble. Només 29 se’n van salvar. Després d’aquells fets Franco va impedir que es reconstruís el municipi, només per mostrar-lo com una victòria i, de fet, no va ser fins el 1998 que l’Ajuntament va aconseguir el permís per tornar a urbanitzar l’espai.
<strong>Memòria històrica</strong>
Tot plegat, es recull en aquest documental d’una mitja hora que es projectarà per primera vegada aquest diumenge a Llers i que serveix per “dignificar la memòria del poble”. La regidora de Cultura, Maite Oliva, explica que era un film “molt necessari” i que espera que serveixi perquè les noves generacions “entenguin” la història del municipi.
