ACN Tarragona – L’arqueòleg- arquitecte i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Ricardo Mar, ha assegurat que el seguiment i control de la Generalitat va ser “rigorós” respecte a les restes arqueològiques trobades en els terrenys on es va construir el Parc Central. El testimoni, que ha declarat aquest dimecres en el judici, ha afirmat que la comissió de Patrimoni va decidir conservar totes les troballes relacionades amb necròpolis paleocristiana i traslladar-les a dos metres per sota. “Vaig defensar que calia modificar-lo, un projecte com el del Parc Central representa tants diners que quan arriba l’arqueologia i es troba el projecte fet, el cost de modificar-lo és altíssim i les empreses gairebé sempre s’hi neguen”, ha lamentat.
El testimoni ha explicat que va col·laborar en les prospeccions arqueològiques que es van fer durant els primers mesos de l’any 1994 als terrenys del centre comercial per verificar l’extensió de la zona arqueològica. Ho va fer a través d’una empresa de la URV que permetia als seus alumnes fer pràctiques en les excavacions. “Es van fer quatre trinxeres en un sentit i sis més en un altre, d’un metre d’ample, es treballava amb una màquina i amb la vigilància d’un arqueòleg, quan es veien estructures es parava i es netejaven bé”, ha detallat l’expert. Aquesta actuació va permetre comprovar quines zones contenien restes arqueològiques: “no tot el solar en tenia”, ha afegit.
“El normatiu per part de la Generalitat per un solar d’aquestes dimensions és requerir primer un projecte de prospecció, el qual requereix un projecte, un permís de la Generalitat, l’entrega d’una memòria i rendir comptes dels resultats”, ha assenyalat. Després de la primera fase, Mar ha indicat que l’empresa -Erosmer Valencia S.A.- va signar un segon contracte amb la universitat per fer una excavació extensiva de tot el terreny arqueològic documentat.
“Això va requerir un nou permís d’excavació que no es podia expedir sense l’informe dels treballs de prospeccions previs, tot ha de ser aprovat pel servei arqueològic de la Generalitat, que és el competent, passar per la Comissió de Patrimoni i ser aprovat per l’arqueòloga territorial”, ha remarcat. “Per part de la Generalitat, hi va haver un seguiment i control molt directe dels processos d’excavació, de rendir comptes dels resultats obtinguts, van ser molt rigorosos exigint-nos la documentació”, ha declarat.
Segons ha explicat l’arqueòleg, entre les troballes localitzades es van trobar restes d’un palau romà, d’una via, un conjunt funerari i una basílica, les quals formaven part de la necròpolis paleocristiana. El Govern va determinar que totes aquestes s’havien de conservar i en un primer moment es va proposar ubicar les ruïnes al sostre de l’equipament comercial. “Vam mostrar el nostre desacord, era una solució molt artificial i poc encertada”, ha afirmat Mar.
Finalment, el Govern i Erosmer Valencia van acordar traslladar les restes romanes dos metres més avall d’on s’havien trobat, situant-les al pàrquing, i la seva museïtzació. “La solució és dolenta, però l’error és de la llei de Patrimoni que no diu qui ha de finançar les excavacions; les empreses no estan disposades a invertir en arqueologia fins a l’últim moment”, ha denunciat l’arqueòleg, qui afirma que són les restes arqueològiques les que acaben “perdent” pel fet que les empreses no volen modificar els seus projectes arquitectònics per l’alt cost que té.
<strong>”La funció de Yubero era buscar ubicacions”</strong>
En la vista d’aquest dimecres també ha declarat el director de desenvolupament del grup Eroski entre els anys 1900 i 1993, grup comercial que conjuntament amb Mercasa formava part de la societat Erosmer Valencia. El testimoni ha explicat que les funcions de José Miguel Yubero – un dels acusats- era la de buscar ubicacions per instal·lar centres comercials de la companyia. Segons ells, un cop trobat l’emplaçament, l’investigat elevava la proposta al consell de consum de l’empresa, que si s’ajustava a les peticions del grup, es presentava finalment al consell d’administració d’Erosmer per a la seva aprovació.
El testimoni també ha assegurat que eren els equips d’arquitectes i jurídic els que feien els projectes i contractes de la compravenda dels terrenys. “Yubero no participava de la redacció del contracte, ell feia les propostes de compravenda i no tenia poder per firmar-la”, ha declarat. “Un cop es va tancar la compravenda no hi té més vinculació”, ha afegit. A preguntes del ministeri públic, el testimoni ha dit que no era coneixedor que Erosmer Valencia abonés 250 milions de pessetes a Pieles de España S.A. – una de les societats de l’entramat- per fer d’intermediària en la compravenda dels terrenys. “És impossible, no ha pogut passar”, ha reblat.
<strong>“No vaig participar en el conveni urbanístic”</strong>
A banda en la sessió d’aquest dimecres, també ha declarat Pere Grau, qui va ser regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona entre l’agost de 1989 fins al maig de 1991. Grau era company de partit d’Àngel Fernández, un dels tres investigats en la causa. Tot i que ha reconegut que era el responsable de l’àrea d’urbanisme, ha declarat que va ser l’exalcalde Joan Miquel Nadal i altres membres dels grups polítics que formaven l’equip de govern qui s’ocupaven i debatien sobre la instal·lació d’una gran superfície comercial a la ciutat.
“Crec que es va iniciar la modificació del PERI del Gas, però hi va haver eleccions i no recordo haver intervingut en la seva tramitació”, ha subratllat. També ha negat conèixer l’empresa MundoBrokers i la seva participació en l’elaboració del conveni urbanístic, en el qual s’establien contraprestacions per a la ciutat per valor d’uns 600 milions de pessetes.
En paral·lel, ha declarat un el gerent de la campanya electoral del PP l’any 1993, Juan Antonio Granell, qui ha afirmat que van rebre una donació durant la campanya electoral. “La recordo per la importància, no en vam rebre més”, ha dit. Tot i això, ha afirmat que no recordava si el donant va ser l’empresari Carbonell Figueras.
