ACN Ribes de Freser – Un centenar de persones han assistit aquest diumenge a l’acte de dignificació de la fossa comuna de soldats republicans del cementiri de Ribes de Freser (Ripollès), la més gran documentada del Pirineu. L’homenatge és fruit d’una investigació de memòria històrica començada fa sis anys i que ha permès saber a les famílies de les 92 víctimes documentades on van enterrar-los. “La dictadura franquista mai va comunicar-los què havia passat, tot i que en aquest cas era senzill perquè estaven tots enterrats al cementiri i correctament documentats”, ha explicat l’historiador Jordi Pons, que s’ha ocupat de la investigació. Durant l’acte, s’ha descobert una placa on conten els noms i cognoms de les víctimes, on s’ha fet una ofrena floral.
Ribes de Freser ha homenatjat aquest diumenge al matí els soldats republicans morts durant la Guerra Civil en diferents batalles a Catalunya i enterrats a la fossa comuna del cementiri municipal. En total, n’hi ha 92 procedents dels hospitals de sang i de tísics instal·lats pel Govern de la República a l’antic Hotel de Montagut i al Santuari de Núria, respectivament.
L’acte de dignificació de la fossa ha començat puntualment a les onze del matí davant d’un centenar d’assistents, entre els quals hi havia veïns de la localitat i també membres de set famílies de les víctimes que s’hi ha pogut desplaçar. A l’acte també hi ha assistit Estrella Bartrina, la persona més gran de Ribes i darrera testimoni viva que va treballar a Montagut quan era hospital de guerra.
El net d’un dels soldats republicans enterrat en aquesta fossa, Jordi Vélez, ha explicat que sabien on era el seu avi des del 1941, perquè un company ho va anar a dir a la seva àvia a Barcelona, però els faltava informació. “Cada any hi hem portat flors, però ens fa molt feliços que se’l reconegui i saber exactament on està”, ha dit. El seu avi, Andreu Ibañez, va morir amb 36 anys.
Una altra de les familiars assistents ha estat Anna Pous, que hi ha assistit amb la seva mare, Rosa Sagarra. El tiet de la Rosa, Andreu Sagarra, va morir amb 23 anys després que el ferissin amb metralla al crani a la batalla de Sant Corneli, a la Seu d’Urgell. Després, ser traslladat amb tren fins a l’hospital instal·lat a l’antic Hotel de Montagut, com molts dels altres sodats que hi van morir. “L’homenatge és una reparació dels danys”, explica Pous, que diu que el seu avi “va morir sabent que el seu germà havia mort a Ribes, però sense saber on estava enterrat”. La família tanca ara una ferida.
<strong>Hotel de Montagut i Santuari de Núria</strong>
L’antic Hotel de Montagut i el Santuari de Núria van fer durant la Guerra Civil la funció d’acollir els soldats i militars per poder-se recuperar tant de les ferides de guerra com de les malalties sofertes al front. Malauradament, les seves condicions de salut estaven molt deteriorades i moltes d’aquelles persones van morir a la Vall de Ribes. Les autoritats militars i municipals d’aleshores van decidir que el millor lloc per donar-los sepultura era el cementiri de Ribes de Freser i ho van documentar.
Un fet que ha facilitat la tasca d’investigació que ha realitzat l’historiador Jordi Pons, impulsat pels grups municipal a l’oposició Tots fem Ribes Esquerra Republicana. “No ha estat difícil perquè als morts se’ls feia un certificat de defunció clínic i això passava al registre civil de Ribes o de Queralbs”, detalla Pons, que afegeix que “ha calgut buidar aquesta documentació amb totes les seves dades i aconseguir després que l’Ajuntament ho comuniqués als ajuntaments de procedència, per fer-ho saber a les famílies”.
En concret, els arxius militars als quals s’ha pogut accedir, consultats pel Memorial Democràtic, constaten les defuncions i enterraments de les persones inscrites a Ribes. Aquestes van començar amb soldats difunts el 29 de juliol de 1938 i la darrera inscripció és del 6 de febrer de 1939. Ribes de Freser fou ocupat el dia 8 febrer i Núria el dia 9 de febrer.
D’entre els soldats enterrats, hi ha homes procedents de tot l’Estat. Tant l’alcaldessa, Mònica Santjaume, com els portaveus dels dos partits a l’oposició, coincideixen que era un tema pendent per la memòria històrica. “És important refer el dany de les famílies, que ha estat les protagonistes d’aquest acte i han pogut ubicar on descansen els seus familiars”, ha dit Santjaume. “La voluntat ha estat dignificar les víctimes i fer públics els llistats”, ha afegit el regidor a l’oposició Joaquim Roqué.
<strong>Placa commemorativa</strong>
Sobre la fossa, ubicada en un lateral del cementiri amb vistes a Ribes de Freser, s’ha instal·lat una placa commemorativa. Al panell, que s’ha destapat durant l’acte, hi consta el llistat amb els noms complets dels 92 soldats que hi ha enterrats.
L’acte ha continuat a les dotze amb una Taula Rodona al Teatre Municipal amb la participació de l’historiador Jordi Pons, encarregat de la investigació; Joaquim Aloy, de Memòria.cat i el Dr. Carles Hervás, expert en els hospitals de la República. Més tard, a la una de migdia, s’ha clos l’homenatge amb un aperitiu per a tots els assistents.
L’homenatge ha estat organitzat per l’Ajuntament de Ribes de Freser, amb la implicació dels continguts i investigació històrica de la comissió de memòria, formada pels diversos grups municipals i experts en la matèria, i pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
