ACN Brussel·les – Un 5,6% de la despesa del pressupost de la Unió Europea durant l’any 2023 no es va utilitzar conforme amb les normes nacionals i de la UE, un percentatge que equival a 10.700 milions d’euros. Així ho indica el Tribunal de Comptes Europeu en el seu informe anual sobre els comptes, publicat aquest dimecres. Cal deixar clar que aquest indicador -identificat com a nivell d’error estimat- no fa referència directa a fraus o malbaratament de diners públics, sinó que es tracta d’una estimació sobre els fons que no s’han distribuït de forma adequada seguint les normes per atorgar subvencions. En aquest sentit, els auditors constaten un increment dels errors per quart any consecutiu i emeten una opinió “desfavorable” sobre la despesa pressupostària.
Segons les dades presentades, un 5,6% de la despesa pressupostària de la UE l’any 2023 va estar vinculada a algun tipus d’error, un percentatge que l’any 2022 va ser del 4,2% i que l’any 2021 va ser del 3%. “Ens preocupen aquests nivells”, reconeix el president del Tribunal de Comptes Europeus, Tony Murphy, qui veu en aquestes xifres “la necessitat de comptar amb estructures sòlides de supervisió i rendició de comptes […] per mantenir la confiança pública i salvaguardar els futurs pressupostos de la Unió Europea”.
Més enllà del pressupost estrictament anual de la UE, els auditors també apunten a “irregularitats” vinculades al Mecanisme de Recuperació i Resiliència, considerat “el principal pilar del paquet de recuperació després de la pandèmia”. Sense detallar un import concret, l’informe assegura que s’han detectat pagaments que “no complien totes les condicions”.
“De la mateixa manera que en els últims quatre exercicis, els auditors conclouen que el nivell d’error estimat és significatiu i generalitzat i, com a conseqüència, emeten una opinió desfavorable sobre la despesa de la UE l’any 2023”, resumeixen.
<strong>Altres riscos</strong>
A banda de l’anàlisi dels comptes, el Tribunal de Comptes Europeu també dona un toc d’atenció a la Comissió Europea sobre els nivells de deute. L’endeutament de la Unió va ascendir als 458.000 milions d’euros l’any 2023, gairebé el doble en comparació al 2021, un increment que s’explica principalment pels emprèstits dels fons NextGenerationEU.
“Això significa que la UE és ara un dels majors emissors de deute a Europa, tot i que no queda del tot clar si la proposta de recursos propis de la Comissió Europea generarà suficients ingressos per reemborsar el deute dels NextGenerationEU”, alerten els auditors
En paral·lel, avisen que les taxes d’inflació “continuen afectant el pressupost”. Segons els càlculs publicats en l’estudi, s’estima que la UE podria perdre prop d’un 13% del seu poder adquisitiu fins a finals de 2025.
Al mateix temps, recorden que l’assistència financera de la Unió a Ucraïna es va duplicar entre els anys 2022 i 2023, passant de 16.000 milions d’euros a 33.700 milions. En aquest sentit, adverteixen que la transferència al futur dels riscos sobre un possible impagament d’aquests préstecs “podrien exercir pressió sobre el pressupost”.
Finalment, l’informe posa de manifest que les noves prioritats de la Unió per aquesta legislatura -seguretat, defensa o ampliació- requeriran un augment “significatiu” del finançament, unes necessitats que “els responsables polítics hauran de saber satisfer”.
