ACN Barcelona – Els Estats Units celebra dimarts unes eleccions presidencials sense un clar favorit i en un clima “d’alta tensió” per l’enquistament de la polarització política i l’assalt al Capitoli del 2021. Els sondejos pronostiquen un empat entre el republicà Donald Trump i la demòcrata Kamala Harris després d’una llarga campanya marcada pels insults entre els candidats i l’intent d’assassinat de l’expresident Trump. Després d’un intens cap de setmana recorrent alguns dels estats clau per guanyar, tots dos han acabat la campanya aquest dilluns a la nit. Harris amb un míting i un concert de Lady Gaga i Ricky Martin a Filadèlfia, a Pensilvània; Trump amb un acte final a Grand Rapids, a Michigan.
Trump ha tornat a criminalitzar els migrants i ha desqualificar la seva rival demòcrata. Amb un discurs proteccionista, el republicà ha promés “protegir” els ciutadans i les fronteres assegurant, retallar impostos, reduir la inflació i defensar el dret dels estatunidencs a posseir armes. Trump ha demanat el vot per aturar “l’esquerra radical” i ha reiterat el seu lema de campanya perquè Amèrica torni a ser “poderosa, rica, forta, orgullosa i segura”: “La majoria silenciosa ha tornat. Sortim a votar!”.
També animant a la participació en unes eleccions molt disputades, Harris ha promès “optimisme” i “girar full” a la divisió política del país. Envoltada de cantants com Lady Gaga i artistes d’origen porto-riquenys com Ricky Martin o Fat Joe, la demòcrata ha assegurat que està preparada per ser la primera presidenta dona dels Estats Units. “Tenim molt més en comú del que ens separa”, ha dit, revindicant la “llibertat”, “la democràcia”, i la “igualtat d’oportunitats”.
<strong>Cita amb les urnes</strong>
Milions de nord-americans tenen aquest dimarts una cita amb les urnes, si bé més de 78 milions ja han votat presencialment o per correu, segons les dades que recull el laboratori electoral de la Universitat de Florida. És una participació anticipada més baixa que en les darreres presidencials, les primeres que es van celebrar des de la pandèmia de la covid-19.
Les eleccions del 2020 en què Trump va perdre la reelecció es van caracteritzar per la forta divisió entre demòcrates i republicans. La polarització política als EUA s’ha mantingut fins a aquests nous comicis i els estatunidencs tornen a les urnes en un clima “d’alta tensió”, constata el cap de la missió electoral de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) als Estats Units, Tamás Meszerics, en una recent entrevista a l’ACN.
<strong>Últims sondejos</strong>
Els sondejos pels comicis del 2020 situaven a Biden com favorit, però ara la confrontació també s’ha traslladat als sondejos i aquests pronostiquen pràcticament un empat, amb Harris lleugerament per davant de Trump 49% a 48%, segons l’agregador d’enquestes de ‘The New York Times’. L’estret marge d’error tant a les enquestes a nivell del país i com a nivell d’estats afegeixen incertesa als pronòstics.
Trump lidera per tres punts de diferència a Arizona. En canvi, a la resta d’estats clau el marge és només d’un punt, amb Harris per davant a Wisconsin i Michigan; i Trump a Geòrgia i Nevada. Els sondejos apunten a un empat a Pensilvània, l’estat clau amb més vots electorals i que pot ser crucial en la cursa per a la Casa Blanca.
Segons una enquesta publicada aquest cap de setmana per Des Moines Register/Mediacom Iowa, Harris supera a Trump 47% a 44% en aquest estat considerat republicà i on l’expresident va guanyar en el 2016 i el 2020.
<strong>Vots electorals en joc</strong>
Les eleccions presidencials als Estats Units són indirectes i es decideixen pels vots electorals o vots al grup “d’electors” de cada estat. Hi ha un total de 538 vots electorals en joc assignats a cada estat en funció de la seva població. Per exemple, Califòrnia en té fins a 54, mentre Dakota del Nord o Wyoming només en tenen tres, el mínim. El partit que més suport obté en un estat determinat s’endú tots els vots electorals, excepte a Maine i Nebraska, on es divideix.
Els estats amb més pes pel nombre de vots electorals són Califòrnia (54), Texas (40), Florida (30), Nova York (28), Pensilvània (19), Illinois i Ohio (17).
Hi ha una sèrie d’estats que sempre vota majoritàriament demòcrata (Califòrnia, Nova York, Massachussets) o republicà (Kansas, Missouri, Mississipi, Alabama). Per tant, les eleccions es disputen als anomenats “estats frontissa” (‘swing states’), on el sentit del vot és més canviant.
Segons el Cook Political Report, que classifica els estats decisius dels comicis, n’hi ha set en aquestes eleccions: Wisconsin, Pensilvània i Michigan, Carolina del Nord, Arizona, Nevada, Geòrgia. A més, el segon districte de Nebraska continua sent competitiu, si bé els demòcrates mantenen l’avantatge.
En la resta d’estats, els demòcrates controlarien 226 vots electorals i els republicans 219. Cada estat té atribuït un determinat nombre de vots electorals, i el candidat que n’obté més de 270 guanya les eleccions. Així que els 93 vots dels set “swing states” o “purple states” són crucials per arribar a la Casa Blanca.
Els tradicionals estats clau d’Ohio, Iowa i Florida ja no són liles des de les eleccions del 2016 que van donar la victòria a Trump. Ara són vermells.
<strong>On va perdre Trump el 2020?</strong>
En les eleccions del 2020, Biden va guanyar amb 306 vots electorals, arrabassant Wisconsin, Michigan, Pensilvània, Geòrgia, Arizona i el segon districte de Nebraska als republicans. Dels estats frontissa, Trump només va guanyar a Carolina del Nord.
En canvi, el 2016 Trump va aconseguir la presidència dels EUA després d’obtenir el suport a gran part dels estats a la regió de l’anomenat cinturó d’òxid: Iowa, Wisconsin, Michigan, Ohio, Pensilvània i Indiana. A més, va recuperar el domini republicà a Florida, que estava en mans dels demòcrates des del 2008.
<strong>Campanya llarga i agitada</strong>
La campanya electoral per les presidencials del 2024 als EUA ha estat llarga i agitada, amb incidents i girs de guió. Demòcrates i republicans estan immersos en una cursa intensa per la Casa Blanca des de principis d’any.
El president dels EUA, el demòcrata Joe Biden, va assegurar-se la nominació del partit al març i va optar per encarar-se a Trump en un primer debat a la CNN al juny, si bé la campanya acostuma a començar després de l’estiu. Biden, de 81 anys, hi va intervenir amb veu ronca, entrebancant-se i patint diversos lapsus, la qual cosa va aixecar dubtes sobre la seva salut i capacitat mental. Durant setmanes va intentar apaivagar les peticions de renúncia d’entre les files demòcrates, però el panorama es va ennegrir amb l’intent d’assassinat de Trump al juliol. Una setmana més tard, Biden llençava la tovallola i passava el relleu a la seva vicepresidenta.
Kamala Harris, de 60 anys, va desplegar a correcuita una campanya per combatre el magnat i expresident de 78 anys. Amb el governador de Minnesota, Tim Walz, com a número dos de la candidatura, l’exfiscal general de Califòrnia demana el vot per impedir que un expresident amb un cúmul de causes judicials pendents torni a la Casa Blanca. I ho fa prometent que enfortirà la classe mitjana dels EUA malgrat l’augment de la inflació.
Per la seva banda, Trump continua apostant per la provocació i els atacs personals com a arma electoral. Políticament, reivindica el seu llegat, promet baixades d’impostos i mà dura contra la immigració. Ha elegit el senador d’Ohio JD Vance, de 39 anys i autor del best-seller de memòries ‘Hillbilly Elegy’, com a candidat a la vicepresidència.
En l’únic debat electoral de la campanya, Harris va carregar contra Trump, per “dividir” el país, mentre el republicà atiava un discurs xenòfob. “Mengen gossos i gats”, va arribar a dir dels immigrants d’Springfield, a Ohio. Uns fets negats per les autoritats locals. A mesura que la campanya s’ha anat apropant a la recta final, tots dos candidats han elevat el to, també Harris, que ha acusat Trump de ser un “feixista”.
<strong>Eleccions al Congrés i al Senat</strong>
A part de les eleccions presidencials, dimarts se celebren les eleccions al Congrés dels EUA. Dels 435 escons en joc, el Cook Political Report considera que n’hi ha 43 que poden decantar la balança. Alguns dels districtes més competitius es troben a Califòrnia, Pensilvània, Nova York i Arizona, entre d’altres.
Actualment, la cambra baixa està controlada pels republicans, que tenen 220 congressistes, i les enquestes indiquen que mantindrien la majoria. Van per davant en 11 dels 22 districtes més competitius, i retindrien 208 districtes de tendència republicana.
D’altra banda, dimarts es triaran 34 dels 100 senadors que formen la cambra alta dels EUA. El Cook Political Report situa la batalla pel Senat en nou estats: Arizona, Nevada, Michigan, Ohio, Pensilvània, Wisconsin, Montana, Nebraska i Texas.
Tot i que els republicans tenen més senadors (49) que els demòcrates (47), hi ha quatre senadors independents, entre ells Bernie Sanders, que s’alien amb els demòcrates. Les enquestes indiquen que els demòcrates poden perdre el seu senador per Montana, però també el de West Virginia, on l’actual senador demòcrata es retira i el candidat republicà va per davant. Així, els republicans parteixen d’una posició favorable en els sondejos per aconseguir el control del Senat.
<strong>L’assalt al Capitoli i l’endemà dels comicis</strong>
Els ciutadans trien a un grup “d’electors” que, passats els comicis, han de votar al president dels EUA. Els vots electorals de cada estat es recompten en una sessió conjunta del Congrés el 6 de gener.
En la darrera pugna electoral, els mitjans nord-americans van trigar més de tres dies en adjudicar la victòria de Biden. Aprofitant la lentitud del recompte i l’estret marge de diferència amb Biden en alguns estats, Trump es va autoproclamar vencedor la mateixa nit electoral i va desafiar la victòria del demòcrata.
L’intent de boicotejar les eleccions va arribar fins a tal punt que el 6 de gener del 2021 milers de seguidors trumpistes van assaltar el Capitoli per aturar la reunió del Congrés que havia de corroborar els vots electorals de cada estat i certificar la victòria del demòcrata Joe Biden. Un esclat de violència política pel qual Trump està imputat per un presumpte delicte de conspiració i obstrucció.
Malgrat la reforma electoral del 2022, els EUA es preparen per a un recompte llarg i la incertesa l’endemà de les eleccions. Especialment, després que analistes i entitats civils del país hagin alertat del risc que Trump i els seus seguidors tornin a intentar boicotejar el procés de certificació dels resultats.
