ACN L’Escala – Els arqueòlegs han trobat una gerra petita amb escenes d’un gimnàs grec que va servir d’ofrena per aixecar una de les primeres cases d’Empúries. La peça -que es coneix com a lècit- data de finals del segle VI aC, és de ceràmica àtica i representa una palestra (el lloc on s’entrenaven els joves). S’hi veu la silueta negra d’un corredor flanquejada per dues figures que l’observen. L’han localitzada els alumnes del 78è Curs d’Arqueologia a la base d’un dels murs d’una casa de la Neàpolis, la ciutat que va néixer a redós del primer port d’Empúries. “La gerreta ens explica un costum ancestral que ja seguien aquells primers grecs fa més de 2.500 anys i que ha perdurat fins avui”, diu l’arqueòleg del jaciment, Pere Castanyer.
El subsol d’Empúries continua atresorant testimonis de l’antiguitat que ara, dos mil·lennis després que hi arribessin els grecs, les diferents excavacions tornen a fer ressorgir. Durant el 78è Curs d’Arqueologia, que s’ha fet aquest estiu, una trentena d’universitaris vinguts de Catalunya, l’estat espanyol i l’estranger han fet recerca en diferents sectors del barri nord de la ciutat grega.
L’excavació s’emmarca dins el projecte que va impulsar Empúries, subseu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), i que vincula l’evolució del jaciment amb els seus espais portuaris. Durant el curs, els estudiants -tutelats pels arqueòlegs- han excavat restes de cases gregues que s’estenen des del moment fundacional de la Neàpolis (la segona meitat del segle VI aC) fins als segles IV i III aC.
En una de les illes, just a la base del mur d’una de les cases, és on ha aparegut el flascó o lècit. És una gerra petita, de coll estret, que es va enterrar aquí com a ofrena als déus en el moment de construir l’habitatge. L’arqueòleg Pere Castanyer concreta que les restes de la casa daten de finals del segle VI o d’inicis del V aC, “i per tant, és una de les primeres que hauria ocupat el sector de la Neàpolis”.
El lècit, de ceràmica àtica, mostra una escena de palestra. A l’antiga Grècia, eren els gimnasos on els joves s’entrenaven per enfortir-hi el cos, però també la ment. A la gerreta descoberta a Empúries, s’hi veu la silueta negra d’un corredor en actitud atlètica, flanquejada per dues més que l’observen. I entre els objectes que hi ha penjats al seu damunt, s’hi distingeix un disc.
“Aquest flascó o lècit forma part de les produccions de figures negres d’època ja avançada, de finals del segle VI abans de Crist”, diu l’arqueòleg del MAC Empúries (en referència a què, més endavant, les siluetes van donar pas a la tècnica de les figures roges, amb els motius en reserva sobre el fons de vernís negre).
Durant l’antiguitat, els flascons o lècits contenien olis perfumats. El que s’ha descobert ara a Empúries ha perdut l’embocadura i una zona del recipient s’ha escrostonat. Els arqueòlegs, però, podran reconstruir aquesta última part (perquè n’han trobat la peça).
A més, al laboratori, també es buidarà la terra que s’ha dipositat dins la gerreta per intentar saber què contenia. “Veurem si això ens permetrà revelar què s’hi va posar com a ofrena o bé en queda algun rastre”, explica l’arqueòleg del MAC. En paral·lel, es rascaran les parets de ceràmica de l’interior, perquè com explica Castanyer, “si va contenir oli o un altre líquid, els greixos queden impregnats i podrem identificar-ho”.
<strong>De l’antiguitat a l’actualitat</strong>
Tot i que al jaciment també s’han trobat altres gerretes dipositades com a ofrena, per exemple al sector on hi havia l’estoa -l’edifici porticat grec al nord de l’àgora- Castanyer posa en valor que aquesta “explica una de les pràctiques que seguien els primers grecs d’Empúries a l’hora de construir les seves cases”. I aquí, l’arqueòleg recorda que, precisament, aquests costums ancestrals han perdurat també fins als nostres dies.
El paral·lel contemporani, en aquest cas, són els actes de col·locació d’una primera pedra, on s’hi introdueix un cilindre que pot contenir els diaris d’aquell dia i monedes en curs. “Això no és cap altra cosa que allò que ja van fer aquests grecs ara fa més de 2.500 anys quan van fundar la ciutat”, concreta Pere Castanyer, en referència a l’ofrena localitzada aquest estiu.
De fet, més enllà de la ciutat grega, Empúries també exemplifica com aquests ritus van perviure durant l’època romana. Perquè, en aquest cas, a la ciutat romana també s’han trobat ofrenes fundacionals fetes amb gerres, amb restes de fauna o bé ous de gallina (un dels quals es conserva sencer al museu).
<strong>Forns, monedes i un braçalet</strong>
Més enllà d’aquesta troballa, les excavacions fetes pels alumnes del 78è Curs d’Arqueologia d’Empúries també han permès aprofundir més en la vida quotidiana de la Neàpolis. Segons explica l’arqueòleg del MAC, entre les cases que s’han excavat s’han trobat les restes d’una estança que podria haver acollit una cuina o un gineceu (un espai destinat exclusivament per a les dones).
A més, Pere Castanyer destaca que al sector més a llevant de l’antic barri nord s’han trobat restes de forns -alguns, encara amb cendres- que segurament es destinarien a treballar el ferro. “Són forns possiblement vinculats a l’activitat metal·lúrgica, que estarien associats o bé formarien part de la façana d’alguna edificació; una pràctica que precisament també hem documentat en altres sectors de la ciutat grega, com l’àgora o l’estoa”, precisa.
Per últim, dins aquelles peces quotidianes, el Curs d’Arqueologia també ha permès desenterrar diferents monedes, que formarien part de les primeres encunyacions que es van fer a Empúries a partir de finals del segle IV aC, i localitzar un braçalet fet d’os amb decoració estriada.
