ACN Brussel·les / Barcelona – La crisi de l’habitatge afecta gran part de la Unió Europea. Entre 2015 i 2023, de mitjana, el cost de compra d’habitatge a tota la UE es va incrementar més d’un 48%, mentre que els lloguers van pujar més d’un 13%, segons dades de l’Eurostat. El clam social pel dret a un habitatge assequible ha arribat fins a Brussel·les, on la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assumit que serà un dels reptes de la nova legislatura i ha nomenat un comissari d’Energia i Habitatge. El danès Dan Jorgesen desplegarà un pla d’habitatge, però de moment només contempla la construcció de pisos. Des d’agrupacions com Housing Europe reclamen regular els lloguers temporals, i altres mesures per abordar la complexa i diversa realitat a la UE.
“Hem deixat que aquest problema vagi massa lluny”, diu a l’ACN Sorcha Edwards, la secretària general de la Federació Europea d’Habitatge Públic, de Cooperació i Social (Housing Europe). Per culpa de la “inacció a nivell local”, Edwards lamenta que la crisi hagi escalat fins a tal punt que ara hi hagi d’intervenir Brussel·les. Tot i que celebren la seva implicació ja avisen que no serà fàcil: “És bastant complex prescriure una política d’habitatge a escala de la UE perquè cada país té les seves tradicions, la seva història i la gent té expectatives diferents”.
Preguntada per la manca de competències de la CE en matèria d’habitatge, la secretària general de Housing Europe admet que el “poder” per revertir la situació està en l’àmbit local, però que l’executiu comunitari “té un paper a jugar per donar els senyals correctes i assegurar que és una prioritat a nivell nacional”.
<strong>Panorama a la UE </strong>
L’encariment dels lloguers a la UE l’encapçala Lituània, amb un augment del 68,2% des del 2015. La segueixen Hongria (66,5%), Eslovènia (60,4%), Estònia (59%) i Polònia (58,4%). Espanya, per contra, se situa per sota de la mitjana de la UE (13,3%), amb un increment del preu dels lloguers d’un 8,6% entre el 2015 i 2023.
A les grans economies de la UE, el lloguer també és més car que fa set anys. A Alemanya han incrementat un 13,1%, mentre que a França i a Itàlia l’augment ha sigut lleugerament menor, amb un 4,8% i 5,1% respectivament.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1397″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1397″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1397″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:500px” id=”datawrapper-vis-UwsjN”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/UwsjN/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-UwsjN”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/UwsjN/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
Pel que fa al preu de compra d’habitatges, les dades d’Eurostat apunten que de mitjana a la UE ha incrementat un 48,1% (2015-202). Encapçala el rànquing Hongria (+172,5%), i la segueixen Lituània (+114%), República Txeca (+111%) i Portugal (+105%). A Espanya els preus han pujat un 47,7% entre 2015 i 2023. A la cua del rànquing hi ha Finlàndia (+5,3%), Itàlia (+8,3%) i Xipre (+10,3%).
Més enllà de l’augment dels preus, la crisi de l’habitatge també s’explica per la quantitat d’ingressos que les famílies destinen a pagar els llocs on viuen. De mitjana, segons dades del 2023, els europeus dediquen prop d’un 20% dels seus ingressos a pagar els lloguers o la hipoteca. I, a més, en un 10,6% de les llars a les ciutats es destina més d’un 40% dels ingressos.
Entre els països que més ingressos destinen a pagar l’habitatge hi ha Grècia (35,2%), Luxemburg (27,6%) i Dinamarca (25,9%). Per contra, Xipre (11,6%), Malta (12%) i Eslovènia (13,8%) se situen a la cua del rànquing. A Espanya, de mitjana, es dedica el 17,2% de la renda disponible a pagar l’habitatge, per sota de la mitjana de la UE.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1396″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1396″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1396″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:462px” id=”datawrapper-vis-FOxn9″><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/FOxn9/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-FOxn9″></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/FOxn9/full.png” alt=”” /></noscript></div></div>
<div class=”code-container”> </div>
<div class=”code-container”>“El cost de l’habitatge ha anat molt més enllà del que la gent està ingressant: siguin estudiants, infermeres o mestres, tots nosaltres escoltem cada dia com de fora del nostre abast està el preu de l’habitatge”, avisa la secretària general de Housing Europe, Dorcha Edwards. </div>
</div>
<strong>Un comissari a càrrec de la crisi </strong>
La situació arreu de la UE va portar a la presidenta de l’executiu comunitari, Ursula von der Leyen, a anunciar la creació d’una nova figura dins la Comissió Europea, la d’un comissari d’Energia i Habitatge. El designat per liderar ambdues carteres és el socialista danès Dan Jorgensen.
“El que esperem del nou comissari, que té habitatge en el seu càrrec, però no serà només responsable d’aquesta qüestió, és que escolti els actors sobre el terreny”, afirma Edwards. “La UE no serà capaç de destapar una fórmula màgica per fer front a la crisi de l’habitatge en totes les seves formes i a tota la UE, però esperem que tingui les orelles obertes per escoltar a les organitzacions que treballen per construir barris on la gent pugui desenvolupar tot el seu potencial a un preu assequible”, afegeix.
En la seva audiència davant l’Eurocambra, Jorgensen va prometre desplegar un ‘Pla Europeu d’Habitatge Assequible’, que implica sobretot el totxo. El danès aposta per construir més pisos a la UE i així “reforçar” l’oferta d’habitatge. El comissari d’Habitatge vol impulsar mesures per reduir els costos de construcció, incrementar la productivitat del sector de la construcció o “atraure inversió pública i privada” a través del Banc Europeu d’Inversions (BEI).
L’eurodiputada del PSOE Alícia Homs defensa que la figura del comissari d’Energia i Habitatge “dona resposta” a la “importància” que té la crisi de l’habitatge. “Si arriba tard o no arriba tard, el problema ja està sobre la taula, si haguéssim fet mesures preventives amb anterioritat potser no ens trobaríem en aquesta situació, però ens hi trobem i li hem de donar resposta”, subratlla.
Per contra, des del PP, l’eurodiputada Maravillas Abadía critica que, en la seva audiència a l’Eurocambra, el comissari danès no va “respondre” a com solucionar el problema i alerta que la UE “ha d’assumir” que les competències en habitatge són nacionals.
<strong>Més regulació? </strong>
Una de les mesures més reclamades pels moviments socials és la intervenció del mercat a través de la regulació dels lloguers. Des de Housing Europe subratllen que no hi ha “una fórmula màgica”, i que s’ha d’abordar la crisi amb una “barreja” de mesures. “Hem de controlar activament els lloguers introduint mesures per assegurar que aquests no s’allunyen del que la gent ingressa, però no és l’única solució”, sentencia Edwards.
L’entitat també alerta del problema amb el lloguer de temporada. Precisament, Edwards apunta que el creixement dels lloguers de curta durada, la no regulació d’aquest i la turistificació “insostenible” són les causes “més comunes” de la crisi de l’habitatge a tota la UE.
Segons assenyalen des de Housing Europe, la normativa aprovada per la UE per establir un sistema unificat de dades que permeti fer un seguiment dels allotjaments turístics de curta durada -com els que presenten plataformes com Airbnb- i combatre les ofertes il·legals és un “pas en la direcció correcte”, però insuficient per ajudar els governs locals i nacionals a regular els lloguers de curta durada.
“Veiem que quan els estats membres prenen mesures -contra els lloguers de temporada- es troben amb problemes i l’obligació de presentar informació pesada”, avisa Edwards. “Hem de simplificar el procés i assegurar-nos que enviem des de la UE el senyal que estem donant suport als estats quan treballen per abordar l’accés a l’habitatge assequible”, afegeix.
Pel que fa als lloguers de curta durada, el danès va admetre que tenen un “impacte” en l’habitatge assequible i en la població local, però es va limitar a prometre “estudiar” mesures per abordar els “problemes sistèmics” d’aquests lloguers.
Sobre les mesures per intervenir el mercat de l’habitatge, Homs fa valdre les polítiques promogudes pel govern espanyol com la llei d’habitatge que permet declarar zones tensionades per regular els lloguers. “Són mesures a llarg termini, no es pot esperar que el preu baixi d’un dia per l’altre, però són positives”.
En canvi, des del PP, Abadía remarca que el “problema de l’habitatge no és el mateix” a cada país i que, per tant, no hi ha solució comuna. Tot i això, defensa incrementar l’oferta i donar “seguretat” als propietaris. “No és el mateix el concepte de l’habitatge per un danès que per un espanyol, nosaltres tenim molt internalitzat el concepte de la propietat”.
<strong>Protesta social </strong>
Mentrestant, afloren a Europa moviments socials que exigeixen més regulació de forma urgent. És el cas del Movimento Referendo pela Habitação, que ha impulsat una petició popular per celebrar un referèndum a Lisboa sobre la prohibició dels lloguers turístics i de temporada en habitatges.
David Lloberes n’és un dels impulsors i explica a l’ACN el creixent malestar social pel preu de l’habitatge. “La gent n’està farta. Farta de pagar una morterada de lloguer, farta que se li acabi el lloguer i hagi de decidir si es deixa el 120% del salari, farta de compartir pis o haver-se’n d’anar a la perifèria i trigar hora i mitja per arribar a la feina”, assegura.
Compara Lisboa amb Barcelona: una ciutat turística gran del sud d’Europa que després de la pandèmia s’ha convertit en una atracció per als coneguts com a nòmades digitals o “expats”. Descontent amb la resposta institucional al fenomen, el Movimento Referendo pela Habitação han recollit les més de 6.000 firmes necessàries per sol·licitar el referèndum sobre la prohibició de “l’allotjament local”, una figura regulada a nivell municipal que engloba tant usos turístics com estades curtes. “Igual que no es pot obrir un bar en una església, no es pot obrir una habitació d’hotel en un pis classificat com a habitatge”, defensa.
L’objectiu del referèndum és “reprendre la iniciativa per part dels moviments socials i no dependre només de les institucions”, explica Lloberes, que almenys veu predisposició entre els partits polítics del ple municipal per celebrar la consulta el maig del 2025.
<strong>Polítiques d’habitatge destacades </strong>
En paral·lel a la protesta social, diverses ciutats europees s’estan movent per promoure habitatges assequibles.
A la regió de Brussel·les, el passat mes de febrer es va tirar endavant una reforma de la normativa d’habitatge per tal que les autoritats locals puguin requisar pisos buits des de fa més de dotze mesos per oferir-los a lloguer social. A Amsterdam i a Utrecht només es pot comprar un habitatge si el comprador assegura que hi viurà, com a mínim, durant els següents quatre anys i que no el llogarà a tercers abans d’aquest termini.
A Viena fa dècades que hi ha desplegada una estratègia que prioritza l’habitatge social i, ara com ara, hi ha més de 400.000 pisos de lloguer social. Dins la UE, segons dades del 2019, els Països Baixos són els que més lloguer social ofereixen del total del parc d’habitatge, amb un 30%. Els segueixen Àustria (24%), Dinamarca (21%) i Suècia (19%). Per contra, i malgrat que la mitjana de la UE se situa en un 9%, Espanya només dedica un 1,4% del seu parc d’habitatge a lloguer social. A Catalunya, el percentatge és d’un 1,7%.
<iframe data-responsive=”” scrolling=”no” src=”/iframeAcn?id=1398″></iframe>
<div class=”label-container”><input id=”check_id1398″ type=”checkbox” /> <label for=”check_id1398″> </label>
<div class=”code-container”><div style=”min-height:831px” id=”datawrapper-vis-qUEWi”><script type=”text/javascript” defer=”” src=”https://datawrapper.dwcdn.net/qUEWi/embed.js” charset=”utf-8″ data-target=”#datawrapper-vis-qUEWi”></script><noscript><img src=”https://datawrapper.dwcdn.net/qUEWi/full.png” alt=”” /></noscript></div><br />
</div>
</div>
“Cap ciutat ho està fent absolutament perfecte pel que fa a la gestió de l’habitatge, tanmateix, hi ha exemples de polítiques que haurien d’aportar algun aprenentatge per a altres ciutats”, indiquen des de Housing Europe.
