ACN Tortosa – L’Espai de So, entitat de recerca i difusió etnogràfica, ha organitzat el primer Aplec de “despertadors, aurorers i rosariers” de la Diòcesi de Tortosa. La capital ebrenca acollirà aquest diumenge més d’una seixantena de persones, que interpretaran els càntics d’aquesta tradició, al Temple de la Reparació. S’esperen grups i cantadors de Marçà (Priorat), la Fatarella, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs (Terra Alta), Alcanar (Montsià) i Benicarló (Baix Maestrat). Actualment, es fa una campanya de reconeixement estatal perquè el Cant religiós del Desperta de l’Aurora sigui declarat Manifestació del Patrimoni Cultural Immaterial d’Espanya, pas previ per rebre també el reconeixement com a patrimoni immaterial per la UNESCO.
A la Diòcesi de Tortosa encara existeixen sis grups de cantors de l’Aurora i l’entitat Espai de So ha organitzat un primer aplec a la capital ebrenca perquè els intèrprets del cant religiós es coneguin, se n’impulsi la interpretació i no desaparegui, i també perquè “les lletres d’alguns d’aquests cants tornin a interpretar-se en la seva llengua original”, el català.
En la jornada de diumenge al Temple de la Reparació de Tortosa, l’investigador i aurorer murcià, Joaquin Gris, donarà a conèixer la campanya que s’ha iniciat davant el Ministeri de Cultura i les autonomies perquè es declari el Cant de l’Aurora com una mena de Bé Immaterial Cultural (BIC), i poder després demanar el reconeixement com a Patrimoni Immaterial Cultural a la UNESCO. Gris ja va participar el cap de setmana passat a l’Encontre de Despertadors del Baix Aragó, que es va celebrar a Torrecilla d’Alcanyís.
Durant l’Aplec de diumenge, es projectarà un reportatge sobre els cants de Desperta de l’Aurora a la Diòcesi de Tortosa i el Matarranya. La jornada clourà amb la presentació de l’antic “cimbaler o campaniller” de la Desperta de l’Aurora de la Mare de Déu de Cinta de Tortosa, que ha estat reproduït per Ferran Roca, membre d’Espai de So.
Patrimoni ebrenc
L’Inventari de Patrimoni Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) té catalogats els cants de les tres localitats de la Terra Alta i el d’Alcanar. L’Aplec reivindicarà “accions fermes” perquè els grups d’intèrprets, formats en la gran majoria per persones d’edat avançada, trobin relleu. Per ser despertador i aurorer no cal tenir “adhesió religiosa”, ja que el cant “no forma part de la litúrgia”.
El ritual de la Desperta de l’Aurora es basa en uns cants matutins, sovint polifònics i acompanyats de campana o música de corda. La seua pràctica està datada del segle XVII i va ser difosa pels dominics. Es fan per despertar els fidels i que acudeixin al res del rosari, que també era, a vegades, cantat i musicat. Era el cas de Tortosa, on la Desperta i el res pels carrers va desaparèixer abans de la Guerra Civil.
A les Terres de l’Ebre, Priorat, Matarranya i nord del País Valencià, els despertadors, aurorers o rosariers encara surten la matinada del dia de festa major. És el cas de Marçà, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, la Fatarella, Fórnols, la Codonyera, Alcanar o Benicarló.
