ACN Barcelona – L’actor italià Toni Servillo torna als escenaris amb ‘Tre modi per non morire’, una obra escrita per Giuseppe Montesano que proposa un viatge teatral en tres etapes de la mà de Baudelaire, Dante i els clàssics grecs. El muntatge, que es podrà veure al festival Temporada Alta, posa sobre la taula la necessitat d’estimar la vida per damunt de la depressió i la injustícia. Així mateix, pretén ser un antídot contra la paràlisi del pensament en un món regit per “l’espectacle i la velocitat”. Servillo explica que tenia la necessitat d’entrar en contacte amb el públic “sense màscara” i subratlla que en l’actualitat es necessita un teatre que “mostri les coses tal com són i que digui les coses pel seu nom”.
Servillo, que celebra haver tornat al festival gironí, explica que la darrera vegada que va actuar a l’estat espanyol va ser interpretant un text anomenat ‘Elvira’. Va ser allà quan amb Montesano van adonar-se que es volien adreçar al públic d’una forma diferent, escapant d’un “entreteniment infinit”. La manera de fer-ho va ser a través de ‘Tre modi per non morire’, un espectacle que combina peces de Baudelaire, Dante i els clàssics grecs, segons Servillo: “tres moments realment àlgids en els quals la poesia va mostrar com seguir la vida”.
En el cas de Baudelaire, l’actor en destaca la convicció a l’hora de “combatre la injustícia a través de la bellesa”. “Segurament és el més pròxim a nosaltres i relata plenament quin és l’infern en el qual ens hem precipitat”, subratlla, “perquè ja en el seu temps va preveure que ens trobaríem en un punt on seríem tan pobres que acabaríem caient en el ridícul”.
Pel que fa a Dante, en destaca una obra plena d'”imaginació” i “fantasia” que, segons l’intèrpret, el converteix en “l’única persona que ha entrat amb la seva ment al paradís en vida”. L’obra també inclou els grecs, que tot i ser aquells que estan més allunyats de la contemporaneïtat, són per Servillo els que millor van connectar el món amb la ment, amb una “claredat de pensament” que en l’actualitat s’ha perdut.
De fet, considera que el fet que arribin tots els autors citats “en conjunt” és per ell una “fantasia”, ja que possiblement “arribarien a ser més eficaços en conjunt que no pas individualment”. “Ens interessava comprendre com aquestes interpretacions diferents del món ens poden ajudar a entendre més el món contemporani, reflexionar sobre la vida d’avui i buscar vies de sortida”, conclou.
<strong>La importància del teatre</strong>
L’espectacle de Servillo es podrà veure demà al Teatre Municipal de Girona en italià amb sobretítols en català. Segons el seu intèrpret i també director arriba en un moment crucial, en el qual assenyala que és més important que mai “dir les coses pel seu nom”. “No són moments fàcils, ja fa anys que ens trobem amb estats que consideren que la riquesa és una virtut i que posen en llocs de comandament persones riques, però incompetents”, lamenta, “des del punt de vista social és com si haguéssim de caminar a les espatlles de grans gegants en lloc de poder-nos fer companyia entre nans”.
Per això – a diferència del cinema, on creu que és més complicat per la mediació del director – defensa que el teatre permet treure’s aquesta màscara, ja que aquell que transmet el missatge és l’actor en primera persona. “El teatre dona vies per escapar de la foscor en què ens trobem”, afegeix i cita com a exemple el fet que en les representacions prèvies que han fet, han connectat molt amb el públic, sobretot el més jove.
“Hem trobat el desig de posar al centre el servei, la bellesa i la intel·ligència”, assegura, “tenim tendència a imaginar que els models actuals són pèssims i el fet de comunicar-ne d’altres ens situa en una posició que ens permet encetar un col·loqui per a aquells que volen escoltar”. L’obra, que ara arriba a Catalunya, ha passat prèviament per ciutats com París, Praga, Atenes, Milà, Nàpols o Roma, entre d’altres.
